Rosa va nàixer a Roquetes, però de ben petita va fer cap a la Cava, ara Deltebre. Sa mare, que era mestra, va anar-hi a treballar l’any 1962 i allí es van quedar. Ella es considera roquetera de naixement però cavera i deltaica d’adopció.
Sos pares, a causa de la guerra, es van casar grans i la van tenir també de grans, transmetent-li uns valors de justícia i honestedat que li han servit tota la vida. Recorda que els diumenges, als dinars, sempre es parlava de política, de la guerra i d’assumptes socials.
Encara que de menuda volia ser metge, com que era una carrera molt llarga i sos pares ja eren grans, es va decidir pel magisteri i de seguida s’hi va sentir molt a gust.
L’any 1976 es va afiliar al partit socialista (PSC) i, a les primeres eleccions municipals de 1979, van treure 5 regidors; llavors, dos companys van dimitir perquè pogués entrar ella, que anava al número 7 i era la primera dona de la llista. En aquell temps no existien les llistes “cremallera”… No va tenir problemes o anècdotes en política per ser dona i recorda la transició com una època plena d’il·lusió per canviar les coses.
Durant la segregació de Deltebre, també va ser voluntària activa i ho recorda amb molta alegria, especialment el dia que van passar a ser un municipi independent de Tortosa. Gran enamorada del Delta, pensa que la seva salvació i el seu futur passa per la implicació de totes les administracions i de tots els seus pobles i representants.
Sempre lligada al món de l’ensenyament i l’educació, va ser la primera regidora d’ensenyament a Deltebre, així com també directora d’escola. Durant la quarta legislatura del Parlament de Catalunya, entre els anys 1992-1995, va ser elegida diputada, la primera dona ebrenca. Aquesta experiència parlamentària, en plena època pujolista, la recorda de forma positiva i, al marge de les diferents idees polítiques, tenia bona relació amb tothom, no hi havia la crispació i la desqualificació que hi ha ara. Posteriorment també va ser coordinadora de l’Institut Català de les Dones, i directora adjunta del Departament d’Educació a les Terres de l’Ebre.
Més tard, i durant vuit anys, ha estat jutgessa de pau i ara, i des de fa quatre, és la síndica de greuges de l’Ajuntament de Deltebre. Bones experiències que li han possibilitat el tracte directe amb la gent, que tant li agrada.
Tot i que la seva professió no està discriminada en tracte ni en sou, pensa que en general s’ha avançat quant a la discriminació envers les dones, però que encara hi ha feina a fer perquè s’arribi a la igualtat en llocs de responsabilitat i poder.
Rosa Vandellós Lleixà, pionera en política i sempre obrint camí, reflexiona:
“Quan ets jove, vols canviar el món; de gran, has de lluitar perquè el món no et canviï a tu”. Somia amb què la gent torni a viure als nostres pobles en equilibri amb la natura, valorant la nostra qualitat de vida. Ens recorda que vivim de forma col·lectiva, i que sols pensant col·lectivament podrem avançar com a societat.
