El psiquiatre i intel·lectual noruec Finn Skarderud (1956) sosté la teoria que l’ésser humà neix amb un dèficit d’alcohol a la sang. Aquesta afirmació – i el que comporta- és el punt de partida de la pel·lícula Una altra ronda del danès Thomas Vinterberg (1969), el film va tenir un Oscar de l’Acadèmia de Hollywood a la millor pel·lícula de parla no anglesa l’any 2020.
El fet de beure alcohol té un efecte inspirador en la creativitat? D’això va la pel·lícula guardonada de Vinterberg.
El debat de la dualitat alcohol i creativitat és tan antic com la cervesa de blat dels egipcis. És possible que el faraó de l’Antic Egipte Kheops portés algunes pintes (1 pinta = ½ litre) de birra quan va fer construir una de les set Meravelles del Món?
Seria coherent pensar que l’estrateg militar anglès W. Churchill al que (a més del cigar havà) el whisky -que li humitejava freqüentment la gargamella- el va portar a dissenyar un pla de resistència/victòria en la II Guerra Mundial?
Marguerite Duras (1919-1996) novel·lista i dramaturga francesa, en el seu llibre La vida material diu: “… cap ésser humà, cap dona, cap poema, cap música, cap literatura, cap pintura no pot substituir la funció que fa l’alcohol en l’home, la il·lusió de la creació capital…”.
En l’àmplia branca de la cultura, la literatura és on l’alcohol sembla trobar uns millors aliats.
Més d’una tercera part dels escriptors nord-americans d’èxit del segle XX van tenir una relació idíl·lica amb l’esperit de vi (alcohol). Alguns Premis Nobel de literatura contemporània (E. Hemingway. S. Fitzgerald, T. Williams, J. Berryman,…) demostren tenir una relació més que amigable amb l’alcohol. El llistat d’artistes (genis) que tenia l’alcohol com a acompanyant inseparable de la seva inspiració és força llarg. Entre ells, els escriptors A. Rimbaud, O. Wilde, Ch. Baudelaire, P. Verlaine, Guy de Maupassant, W. Faulkner, E. A. Poe, Ch. Bukowski…; o els pintors V. Van Gogh. T. Lautrec, E. Manet…
‘L’absenta’ (1876), quadre del pintor impressionista Edgar Degas. L’absenta era la beguda alcohòlica en les tertúlies dels artistes del París de finals del XIX i principis del XX.
La llista seria interminable també en altres branques del món de la cultura (cinema, música, etc.). Si la curiositat d’algú vol ampliar el llistat de noms ho pot fer llegint el llibre Excelentísimos borrachos, de Carlos Janín (Editorial Reino de Cordelia, 2023).
Un altre llibre, Dios no es bueno, del novel·lista nord-americà Ch. Hitchens (1949-2011), defensa el consum del vi com a font d’inspiració artística i millora de les relacions socials.
La veritat és que estadísticament d’arguments/personatges no en falten a l’hora d’analitzar la gran quantitat d’homes i dones genials o brillants que al llarg de la història han recorregut a l’alcohol a l’hora de ser creatius.
El coixí argumental que li dona chance a una profitosa relació alcohol/creativitat té el topall insubornable de la salut. Els desavantatges que l’alcohol proporciona al benestar físic i mental (és a dir, a la salut) s’inclina a favor dels que defensen, per damunt de tot, que: “el que més importa és la salut”.
A cap i a la fi, E. Hemingway el “rei” dels daiquiris, en el popular pub Floridita de La Habana (Cuba), deia: “escric borratxo, però corregeixo sobri”.
Salut ebrencs, pels Carnavals, “una altra ronda”.
 sosté la teoria que l’ésser humà neix amb un dèficit d’alcohol a la sang){kind=link}