Diuen que les bones notícies no venen diaris i deu ser veritat. Pensar el tema per a aquest article observant i llegint sobre l’actualitat m’ha posat a les portes de la depressió: degoteig diari d’augment del preu de la llum, increment brutal de l’IPC que afecta de forma alarmant els béns de consum imprescindibles i, com a conseqüència, pèrdua del poder adquisitiu de les famílies, un Nadal sense gintònics de Seagrams (posem una mica d’alegria al panorama), l’auguri d’una apagada mundial… O sigui, un futur a curt i mitjà termini (i potser a llarg) molt negre.
Durant el confinament, ens vam aferrar a unes quantes idees, podríem dir, platòniques: d’aquesta sortirem millors, la situació ens farà més forts, serà una crisi curta i de seguida ens recuperarem… I, com en la desesperació ens agarrem a un ferro calent, la majoria ens ho vam creure (o ens ho vam voler creure). La realitat, malauradament, ens està demostrant que potser molt dolorós crear-se falses esperances. Era evident que una pandèmia, per dura que fos, no canviaria en l’ésser humà allò que no han transformat guerres mundials, catàstrofes naturals ni altres epidèmies tant o més brutals que aquesta. Per això, tot i la dificultat, m’he proposat trobar una bona notícia, una que no sigui només una anècdota i que il·lumini una mica tanta foscor. No ha estat fàcil.
El Gabinet Ceres de la URV ha estat qui ens ha obsequiat amb unes gotes d’optimisme: els joves ebrencs tornen a casa, no per Nadal sinó per quedar-s’hi, perquè aquí retroben la tranquil·litat i millors condicions de vida, com el paisatge, el caràcter de la gent i la gastronomia, que a la ciutat, on van haver de marxar pels estudis i/o per les oportunitats de feina especialitzada, no hi són. Ens n’hem d’alegrar, evidentment, perquè cal que la joventut, amb la seva energia i talent, estigui on se sent a casa, encara que aquest retorn pugui ser només temporal i s’esfumi quan deixin de teletreballar i ens hagin de tornar a abandonar. Perquè aquesta bona notícia no es converteixi en un miratge cal treballar intensament per oferir-los en el nostre territori unes oportunitats de vida, personal i laboral, amb les quals no puguin competir ofertes més temptadores. Aquesta sí que seria una bona notícia!
Mentre l’esperem, desitjo que, després de llegir el seu pròleg, el setmanari no perdi lectors!
