La Reserva Natural Parcial de la Punta de la Banya, ubicada al final del Trabucador i península clau per a la configuració de la badia dels Alfacs, és objecte des del passat 12 d’agost de “la primera neteja integral que es realitza en tota la seua història”, com subratllen els promotors, la Fundació Salines Marines, creada tot just fa poc més d’un any per iniciativa de l’empresa Infosa, que explota comercialment les Salines de la Trinitat. Són uns treballs que acabaran el 12 d’octubre, i que de moment ja han permès localitzar 27 embarcacions abandonades. Residus voluminosos que dixen la seua petjada de fibra de vidre o carboni i als quals se sumen boies de grans dimensions escampades per les platges vèrgens. Tot plegat barrejat amb tota mena de brossa marina que té una característica en comú: acaba produint microplàstics i nanoplàstics, tot just en l’espai més protegit, segons Infosa, de tot el litoral català.
Qui s’està fent càrrec d’esta neteja pionera és una empresa especialitzada, que disposa de vuit operaris i una retroexcavadora. Els residus se dipositen en contenidors i són transportats com a rebuig, ja que l’alt nivell de degradació dels plàstics no permet el reciclatge. Fins ara el Parc Natural del Delta de l’Ebre o els ajuntaments s’havien ocupat de netejar les platges públiques i altres zones, però és el primer cop que es pot actuar a la Punta de la Banya, gràcies a una primera subvenció del Grup d’Acció Local de Pesca (GALP), que canalitza ajuts europeus. S’hi han destinat 44.000 euros (dels 60.000 demanats) per part d’un organisme que disposa de 4 milions fins a l’any 2029 per a ajudar a projectes relacionats amb el mar, amb el cofinançament de la Unió Europea i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
L’extensió en la qual s’actua és només parcial, i afecta tant el perímetre on estan les platges com l’interior. S’han revisat un miler d’hectàrees ocupades per les salines, en la part oest de la península, la qual té una extensió total de 3.000 hectàrees. Queda faena per a fer per als pròxims anys, la qual s’abordarà amb més o menys ambició en funció dels resultats d’esta primera actuació pilot.
La neteja no és només una actuació estètica amb finalitats únicament turístiques o paisatgístiques. Interessa sobretot als sectors productius. A les mateixes salines, perquè la sal produïda amb sistemes naturals tindrà més valor si l’entorn és mediambientalment òptim. I el mateix, o encara més -perquè són productes que es desenvolupen filtrant aigua-, per a la producció aqüícola del musclo i l’ostra, una activitat en creixement a la badia dels Alfacs, la primera i més important en nombre d’instal·lacions i producció. Igual que els canyuts o altres productes del marisqueig artesanal, reclams d’un atractiu gastronòmic cada cop més reconegut.
A la Punta de la Banya hi habita la gavina corsa, una espècie en perill d’extinció que té a l’emplaçament un dels seus principals hàbitats al món. Com també passa amb la nacra, una altra espècie en perill d’extinció que té les seues últimes colònies en l’àmbit mundial en este entorn ubicat a l’extrem del Trabucador. Per no parlar de què la zona s’està convertint cada any més en el lloc on crien les tortugues marines, i on viuen espècies com els cavallets de mar, entre molta més fauna que també és filtradora d’aigua: flamencs, becades, ànecs blancs, xatracs, gavines, capblanques o capnegres.
