Víctor Brunet, arquitecte jubilat i aficionat a la pesca i a l’activitat nàutica, és el president del Club Nàutic la Ràpita des del 1984. Durant el seu llarg període al capdavant de l’entitat, el club ha anat evolucionant de forma progressiva, amb la millora de les instal·lacions, sense deixar de banda un dels objectius principals de l’ens, com és el d’apropar la ciutadania a la mar.
Fa 38 anys que està a la presidència del club, quina valoració fa dels seus anys de mandat?
El Club Nàutic la Ràpita (CNLR) va nàixer el 1969, amb poques embarcacions, i a poc a poc, la gent va començar a comprar-se barques, es van crear empreses locals vinculades al sector nàutic, com tallers de reparació, de manteniment d’embarcacions… Va ser un moment de bonança que va permetre que aquí, a la Ràpita, es desenvolupés tota una activitat econòmica vinculada al món naval, al mateix temps que va suposar obrir les portes del poble cap a la mar i apropar la ciutadania al mar.
Quants amarradors i socis hi ha actualment al Club Nàutic la Ràpita?
Vàrem començar en 300 socis, arribant als 1.100 entre el 2001 i el 2005 en l’època de bonança, en què vam ser una de les entitats locals que aglutinava més socis i inclús vam arribar a tenir una mancança d’amarradors. Tanmateix, després de la crisi econòmica i la de la covid, estem en els 650 socis, que és la forquilla en què ens anirem movent els pròxims anys. Pel que fa a amarradors, en tenim 657, amb una ocupació mitjana anual del 60 i 70%.
Com ha evolucionat el club?
Ha anat seguint una línia ascendent: ha passat de ser un club on hi havia un espigó i un magatzem que feia les funcions de bar, a tenir les instal·lacions que tenim avui dia, amb un edifici social, unes oficines, els pantalans, una àrea de cadenat, una altra de neteja… Tenim unes instal·lacions de primera, tant en pantalans com en serveis.
“Després de la crisi econòmica i la de la covid, hem consolidat 650 socis i tenim prop de 660 amarradors”
Quins serveis oferixen?
Als titulars de les embarcacions oferim amarradors, serveis de neteja, serveis de pintura i de manteniment de les embarcacions, a més del servei de vigilància, i tots els serveis propis d’higiene personal. També tenim el bar i restaurant, que no és només per als socis sinó que és públic, més enllà de les instal·lacions.
Hi ha alguna inversió a la vista?
Actualment, el nàutic està dotat de tots els serveis necessaris. Tenim entre mans un projecte que suposarà la instal·lació de plaques solars per tal d’autoabastir-nos energèticament. I, d’altra banda, una qüestió que ens podríem arribar a plantejar seria la possibilitat de disposar d’un travel lift -un tipus de grua especialitzada que s’utilitza per a aixecar vaixells fora de l’aigua i transportar-los pels molls o els ports esportius-, però amb l’espai que disposem, ara no podem adquirir-lo. És l’única cosa que potser ens faria falta, però caldrà veure l’evolució del sector naval.
Avui dia, com veu el sector?
Ha viscut uns quatre o cinc anys de crisi, en què molts titulars d’embarcacions, donada la situació econòmica, van haver de posar-les a la venda, però la situació s’està revertint. Des de fa un parell d’anys estem notant un increment de sol·licituds d’amarradors, especialment durant la temporada d’estiu.
La gent està apostant per tenir una barca?
A poc a poc la societat s’ha anat lligant a l’activitat nàutica i l’economia també ha millorat una mica. A més, aquí tenim el privilegi d’estar ubicats a la badia dels Alfacs, que té unes condicions òptimes per a sortir a navegar pràcticament tot l’any, la qual cosa és un plus afegit.
El sector nàutic, malauradament, sempre s’ha vist encasellat per una creença elitista.
És un error, i també mentida, pensar que el sector nàutic és per als rics. El Club Nàutic la Ràpita no som un club privat, i tenim totes les instal·lacions i les activitats obertes per a tota la població. De fet, la majoria dels nostres socis, el 80%, són gent del poble; i l’eslora de la majoria d’embarcacions que tenim amarrades són d’entre 6 i 8 metres, que avui dia la pot tenir tothom. D’embarcacions de 15 metres n’hi ha molt poques. A més, l’accés al CNLR, tant en la quota de soci com en els imports d’amarradors, és accessible per a qualsevol persona.
“Després de la crisi econòmica i la de la covid, hem consolidat 650 socis i tenim prop de 660 amarradors”
Què fa falta per a impulsar el sector?
Més implicació per part de les administracions amb les entitats que ens dediquem al món naval, per a recuperar, conjuntament, l’organització d’esdeveniments que en un principi fèiem, com eren les competicions nàutiques d’àmbit nacional.
Sembla que les institucions comencen a apostar més per este sector. Un exemple és l’acabat d’inaugurar BlueCat – Centre d’Economia Blava de les Terres de l’Ebre.
A veure si podem aprofitar la creació d’este centre d’economia blava per a treballar conjuntament i donar un impuls a les empreses que es dediquen al sector nàutic o per a aconseguir-ne l’arribada d’altres vinculades amb el mar.
Una de les apostes del club va ser el vessant social, amb l’impuls de les seccions de rem, vela i natació.
Sí, així és. Darrerament, la que ha agafat més embranzida és la de vela: cada any surten uns 4.000 xiquets i xiquetes a navegar -3.000 d’altres poblacions i un miler del poble- i tramitem entre 300 i 400 llicències de vela anuals. Fem cursos de vela a l’estiu, activitats amb els alumnes dels centres educatius locals, jornades amb els usuaris d’APASA…
El nostre objectiu és que el nombre més gran d’infants i jóvens tinguen la possibilitat de navegar i practicar activitats nàutiques perquè això és un primer pas que pot propiciar que els hi agrade l’activitat, i, en un futur, aprofiten estes instal·lacions. Tanmateix, val a dir que tant la secció de rem com la de natació estan funcionant molt bé i estan traient molt bons resultats.
