El cicle de l’aigua és el marc que tenim per a considerar els recursos d’aigua dolça. A part de les aigües superficials no hem d’oblidar les aigües subterrànies. Totes dos aigües, són molt vulnerables a les activitats humanes i als canvis climàtics, tot i així, la fragilitat de les masses d’aigua superficial i subterrània mantenen la vida en tots els ecosistemes.
El canvi climàtic i les seues manifestacions meteorològiques extremes comencen a posar en entredit si continuarem o no disposant dels mateixos recursos hídrics. Tanmateix, molts dels recursos subterranis estan sotmesos a una important explotació dels aqüífers. La contaminació del sòl, els processos de desertització o les fortes pressions antròpiques comporten i continuaran comportant una clara disminució de la qualitat i la quantitat del recurs hídric subterrani.
Molts interlocutors amb interessos molt dispars: ciutadans, municipis i gestors, organitzacions diverses, polítics, i per aquí o per allí, grups científics, contínuament debatent les complexes relacions entre tants interessos conflictius. Necessàriament, tots els interlocutors han de reflexionar davant dels recursos subterranis. Hem de saber arribar a generar sensibilitats suficients per a entendre i gestionar de manera equilibrada i sostenible en el temps, estes aigües sovint poc valorades. Les aigües subterrànies moltes vegades són invisibles, també la comprensió de la seua dinàmica per medis porosos.
L’aplicació per part dels gestors hídrics territorials de país ha de comportar una planificació i gestió de les aigües subterrànies sostenible. Importants esforços queden per anar consensuant i aplicant, per tal de garantir la qualitat i la quantitat. Cal tenir present que, si són necessàries, s’hauran de gestionar mesures restrictives per a millorar la conservació. Si no és així, la societat i els ecosistemes es veuran fortament alterats.
Sempre ens quedarà la possibilitat de caminar cap a una societat més sensible vers una responsabilitat ambiental. En relació als recursos hídrics cal aplicar pràctiques ètiques responsables de gestió sostenible duradora i solidària. De fet, en una bona part de la societat augmenta cada dia més la consciència mediambiental individual, que voldria ser col·lectiva, però no n’hi ha prou. El coneixement de la dinàmica de les aigües subterrànies és insuficient, de manera que pot conduir a conceptes i presa de decisions irresponsables en el seu aprofitament acompanyades d’inadequades accions en la superfície.
Dels registres d’aigües subterrànies i bases de dades consultades, la conca de l’Ebre catalana, segons la CHE, s’exploten a les Terres de l’Ebre uns 3.500 pous i a les de Lleida uns 3.800 pous. L’ACA, per a les Conques Internes de Catalunya, s’exploten en un ordre de magnitud, uns 45.000 pous. La recàrrega de tots els aqüífers depenen del règim de pluges. c, no tants amb les sequeres persistents. Degut al canvi climàtic, a mitjà termini hi pot haver una reducció de l’ordre del 20-25 %.
L’ACA definix 55 masses d’aigua subterrània a les Conques Internes, segons l’estat químic, quantitatiu i global, 24 han estat classificades en estat dolent. No anem bé! Potser massa nitrats? S’han de posar límits? Si ens basem en què l’economia ha de continuar creixent, potser ens estem equivocant?
