Enguany se commemoren els 250 anys de l’església parroquial de Tivenys i el municipi ha preparat un seguit d’actes -alguns ja s’han fet- per a rememorar-ho. El cartell de l’aniversari el va pintar la popular Pilarín Bayés i hi participaran durant l’any, a banda de les autoritats eclesiàstiques, altres artistes. Manel Ollé, Marta Curto, i Raül Martínez, amb la lectura d’El poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, van donar el tret de sortida, però també han pres part els cors Tirychae i la Binota i es va fer recentment la representació de La Passió de la Teatr’Era, que intercala fragments de les tres grans passions catalanes. També hi ha programada la participació de La Banda Municipal de Tortosa (7 d’abril), l’Escolania de Montserrat (7 de juny); o l’espectacle Ilercavònia, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, el 13 de juliol. Tancarà l’aniversari una Eucaristia presidida pel nou bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, el 24 de novembre. Se dona la circumstància que Tivenys va ser el primer poble de la diòcesi que va visitar Gordo després de ser proclamat.
Des del 1714
L’església antiga de Sant Benet se quedava menuda a principis del segle XVIII, però, quina és la història de l’església nova de Tivenys? Ho va sintetitzar en una conferència el restaurador local, llicenciat en Geografia i Història, Robert Grinyó, que explica que el projecte es va retardar perquè el seu principal impulsor, el rector de la parròquia, era partidari, com altres tivenysans, de l’arxiduc Carles durant la Guerra de Successió (1714), i això ho va endarrerir tot. “El rector va ser detingut pels francesos”, escriu Gruinyó”.
No va ser fins al 1759, amb Luis Díez com a rector de la parròquia, que es va començar a planificar efectivament el nou temple. Les obres van començar el 6 d’abril de 1760 i la falta de previsió amb els recursos va provocar que el 9 de novembre del mateix any els treballs s’haguessen d’aturar, recorda Grinyó. Se va fer una crida al poble el 1768 i amb l’aportació de capital i de jornals dels veïns, se va poder construir una església de tres naus i un campanar. El document on se detallaven els donatius, materials i jornals emprats va desaparèixer durant la Guerra Civil. S’explica al poble una anècdota que diu que els vint propietaris dels forns d’obra del poble van acordar que per cada cent tovots que enfornaven, un havia de ser per al campanar.
Segons el relat de Grinyó, el 1769 va morir el reverend Luis Díez i el va rellevar Roque Llop, que va donar un nou impuls a les obres, acabades l’any 1774, ara tot just fa un quart de segle. El 29 de setembre d’aquell mateix any és una data molt simbòlica perquè va ser traslladada la Veracreu de l’antiga església a la nova.
El campanar, de 30 metres d’alçada, té forma octogonal, rematat en teulada. L’any 1793 l’aleshores bisbe Bernardo Velarde, va fer un donatiu per a construir la façana del temple, que es va acabar el 1794. És d’estil neoclàssic i encara el 2008, fa menys de 20 anys, va ser restaurada: per això hi figura la inscripció recent “Amb un esperit de poble hem restaurat la façana i el campanar d’esta església”. Les obres del temple de Tivenys van durar 34 anys i les del campanar, 14, però, a la pràctica, els últims retocs se van fer 248 anys després de la primera pedra.
La porta d’entrada al temple està emmarcada per dos columnes de pedra, cornisa i fris, amb una fornícula que “possiblement” allotjava Sant Benet, el patró del poble junt amb Sant Miquel. En la part dreta de la porta, recuperant el relat de Grinyó, està esculpida la vara de mesurar, que servia perquè els venedors que es posaven a la plaça poguessen mesurar les peces de roba que venien.
