Canvis, evolució, modernització, objectes que es queden obsolets ràpidament… En aquesta societat on vivim no hi ha pràcticament temps perquè un invent, metodologia o qualsevol classe de cosa tingui un llarg temps de vida útil, ja que ràpidament se’n crea una que la substitueix i que la millora en pràcticament tots els sentits.
Viatgem vint-i-cinc anys enrere i ens trobem classes de mecanografia a les escoles, les quals els nens i nenes d’ara no saben ni el que significa. Avancem mínimament i ens trobem amb les increïbles aules d’informàtica, on hi havia ordinadors de gran tonatge, les famoses torres amb activitats JClic i una velocitat de treball per anar sense presses.
Aquestes aules, que van suposar un abans i un després, van permetre la creació de la matèria d’informàtica, on es treballava bàsicament la cerca a internet i l’ús de programes com els de Microsoft (Word, PowerPoint, Excel…). Continuem avançant i apareixen els projectors, PDI, tauletes, canvis de nomenclatura, on la informàtica desapareix i es diu tot TIC, després TAC o també eines digitals.
Hem fet un viatge exprés d’un quart de segle, on hem vist que l’evolució cada cop és més ràpida, on les aules varien pràcticament cada curs, els recursos tecnològics no tenen temps d’assentar-se, ara a més, des del Departament afirmen que cal anar eliminant alguns d’aquests progressivament, ja que no són tan profitosos com pareixia. Bé, ja ho diuen, totes les modes són passatgeres, però el Departament sempre ha d’anar a l’última, el que passa és que cada cop les modes són més cares.
Deixant de banda aquest viatge que hem fet, cal parlar d’on ens trobem ara i del que ha aparegut aquest últim any amb una clara intenció, ara sí, d’assentar-se, parlo de la intel·ligència artificial. Tothom o gairebé tothom ha utilitzat ChatGPT algun cop, però, com ha de conviure amb la docència? Quin paper té?
Personalment, crec que tenim al davant una eina molt potent, amb infinits recursos i dades per a ajudar-nos a millorar l’educació que oferim als nostres nens i nenes. Parlo de recursos i no d’un disc dur, sinó d’un disc dur que adapta les seves dades, el qual si se li explica el que volem, ho perfila francament bé. Cal tenir en compte que no és perfecte, l’altre dia, el mateix Xavier Sala i Martín afirmava que el marge d’error està al voltant del 10 %. Estareu d’acord que és una eina fantàstica, amb un potencial brutal, però que no deixa de ser una eina i nosaltres, els i les docents, qui la fa funcionar, és a dir, que ningú pensi que ens fa la feina ni molt menys, sinó que com d’altres moltes, ens ajuda.
Parlava fa uns dies amb un company de professió, veterà, d’aquells que ha vist molts dels canvis i se les ha vist de tots els colors i no podia estar més a favor de la intel·ligència artificial. Inclús em parlava, emocionat, del gran profit que li pot treure a aquesta eina i de com l’ajuda dia a dia i inclús en la seva vida privada. No puc estar més d’acord amb ell, el món de l’educació no està per a tirar coets i quan ens passa pel davant una eina com aquesta, ens l’hem de fer nostra i esprémer-la al màxim per a oferir el millor.
