Els pescadors d’arts menors de l’Ametlla estan preocupats, perquè la presència de dofins prop de la costa que es mengen les captures i fan malbé les arts de pesca s’ha convertit en una constant. “No havia passat mai. No s’havien vist mai tan a prop de la costa ni tanta quantitat de dofins”, lamenta Miquel Brull, Patró Major de la Confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar, qui afegix que les eines més afectades són les xarxes d’arts menors com el tresmall, un ormeig de pesca format per tres xarxes superposades. Els biòlegs argumenten que els dofins han après que és més fàcil esperar que prenguen la iniciativa els pescadors que no pas gastar energia a la recerca de peix. El tram amb més afectació és la costa entre Torredembarra i la Cala i el marge de maniobra de la flota pesquera és reduït perquè els dofins són una espècie protegida.
En este context, la Generalitat ha dissenyat un programa que inclou diverses mesures per a minimitzar l’impacte en la pesca marítima professional de la fauna marina protegida. Entre les accions previstes hi ha la capacitació dels pescadors per a saber com han d’actuar en cas de capturar accidentalment una espècie protegida, però més enllà d’això, el sector necessita evitar els danys produïts pels dofins a les xarxes, sobretot al litoral del Camp de Tarragona i el nord de les Terres de l’Ebre. En el marc d’un estudi, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha proporcionat un dispositiu auditiu, anomenat pinger, per a allunyar els cetacis, però els pescadors lamenten que si bé inicialment va semblar que podria tindre un efecte positiu, no acaba de funcionar, i avisen de la sobrepoblació de dofins. Estos cetacis se mouen sobretot per senyals acústics i el pinger emet un de teòricament desagradable quan detecta la proximitat dels dofins, però científics i pescadors alerten que pot acabar fent de reclam, com ho és també el soroll de les embarcacions. A més a més, la bateria dels pingers és molt limitada, segons diuen els pescadors, i el cas és que darrerament asseguren haver patit atacs amb el pinger actiu. El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat, l’ampostí Toni Espanya, destaca que els dofins “són animals molt intel·ligents”.
Brull reconeix que l’Administració s’hi ha posat i s’han constituït taules de treball per a estudiar possibles mesures, amb la participació de biòlegs i científics, però de moment no s’està trobant una solució prou efectiva. El president dels pescadors caleros se resigna a l’explicació senzilla en el sentit que el dofí, que detalla que es mou en grups de 7 o 10 exemplars, se dedica a “esperar que el peix siga capturat”. “A veure com ho podem minimitzar, però és difícil”, lamenta Brull.
La problemàtica afecta les 19 embarcacions d’arts menors que hi ha a l’Ametlla de Mar, així com a les d’altres ports de la Costa Daurada, i si bé fins ara es concentrava sobretot a la primavera, ara els pescadors se queixen que l’acció del dofí s’està estenent a altres èpoques de l’any. “És com si els depredadors, siga el dofí o siga la tonyina, s’apropessen cada vegada més a la costa i fins i tot al port”, expressa Brull. Al febrer se van registrar i difondre imatges de grups de dofins nadant tranquil·lament pel port de l’Ametlla.
Ajuts compensatoris
A falta d’estratègia per a frenar els dofins, una de les mesures per a fer front a esta situació és l’obertura d’una línia d’ajuts compensatoris als pescadors afectats per la interacció de la fauna marina. Quan un ocell, un dofí o una tortuga queden atrapats a les xarxes “implica un temps perdut de pesca, fins i tot algunes vegades no poder comercialitzar la captura, o la destrucció de l’art de pesca i, per tant, hi ha una pèrdua econòmica”, ha argumentat Espanya.
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Govern català, Marc Vilahur, remarca, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies, que la voluntat és sufragar tots els danys que es van produir l’any passat i que es compensen tots els que s’originen en un futur. Vilahur ha xifrat estos ajuts en 200.000 euros aproximadament. El director insistix que treballen perquè “la fauna protegida no represente un dany” sobre un sector determinat, sinó que “es puga suportar amb el conjunt de la societat”.
