Recuperar les històries humanes “silenciades” de gent dels diferents pobles de les Terres de l’Ebre que, d’alguna manera, van prendre part o van patir la Segona Guerra Mundial, serà un dels grans objectius que es proposen els organitzadors del I Congrés Internacional Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial, que tindrà lloc a Tortosa i Amposta entre el 19 i el 28 de setembre. Impulsat per Amics i Amigues de l’Ebre i la URV, vol ser un “homenatge” als ebrencs que van contribuir a aturar l’avenç del feixisme quan se complixen 80 anys de l’acabament de la guerra, i vol fer-ho ara que hi ha veus que, des de l’extrema dreta, banalitzen el nazisme. Marc March, investigador i membre d’Amics i Amigues de l’Ebre, argumenta que si bé està prou estudiat el fenomen dels deportats a camps nazis, gràcies a historiadors com Joan Baptista Beltran, no hi ha recopilades i difoses altres històries sobre el paper de gent de les Terres de l’Ebre que es va haver d’exiliar després de la Guerra Civil i que van entrar en contacte, directament o indirecta, amb la guerra més cruenta de la història humana.
Durant la presentació del congrés, Jaume Camps, de la URV, va explicar que les ponències dels experts se complementaran “amb visió de territori, de persones que s’hi van trobar”. Alguns dels eixos temàtics seran els ebrencs implicats a la resistència francesa, els que van lluitar en exèrcits aliats o també els de la División Azul —que va lluitar a favor de Hitler—, entre altres.
L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, va mostrar l’interès de la ciutat per a aprofundir en “com va afectar el conflicte al territori, quines vides se van truncar o quin va ser el paper de les dones”. Una altra de les figures que es tractaran serà la de l’exregidor tortosí amb la Segona República Josep Brull, executat el 1941 a Mauthausen. “La Segona Guerra Mundial ens pot semblar llunyana, però molts ebrencs i ampostins van ser deportats”, va manifestar l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, partidari, com el director territorial de Justícia Gerard Vidal, de “recuperar la història perquè no es torne a repetir”.
