El successor de Francesc com a Papa serà decidit pels 135 cardenals que poden participar del conclave, és a dir, aquells que tindran menys de 80 anys el dia que comenci l’elecció. Un 80% dels candidats van ser escollits durant el pontificat que ha acabat aquest dilluns. El nombre d’homes que escolliran el nou pontífex és superior al límit de 120 fixat per Joan Pau II el 1996, en una norma que dona entre 15 i 20 dies d’ençà de la mort del Papa per a l’inici del conclave. Així, la successió de Jorge María Bergoglio començarà entre el 6 i l’11 de maig a la Capella Sixtina de Sant Pere del Vaticà. Les discussions donaran pas a tantes votacions com sigui necessari fins a assolir un consens mínim de dos terços dels cardenals al voltant d’un nom.
El Col·legi Cardenalici està format per 252 homes, però només 135 d’ells –els menors de 80 anys– podran votar i ser escollits Pontífex. Un 39% dels papables són europeus, mentre que els asiàtics són els segons amb major presència (17%), per davant dels africans (13%), els de l’Amèrica del Sud (13%) i els de l’Amèrica del Nord (12%). Els quatre de l’Amèrica Central i els quatre originaris d’Oceania representen en total el 6% del total dels cardenals elegibles.
Per països, Itàlia continua sent la nació que aportarà més candidats a succeir a Jorge María Bergoglio, amb 17 dels 135 papables, mentre que els Estats Units són els segons, amb 10, i el Brasil tercer, amb 7.
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és l’únic elegible entre les diòcesis catalanes, i és un dels més grans entre els participants del conclave, ja que aquest dilluns ha complert 79 anys. El candidat més jove és Mykola Bychok, un prelat ucraïnès que exerceix a Melbourne (Austràlia) i que va ser nomenat cardenal pel papa Francesc el desembre passat.
De fet, fa quatre mesos el pontífex va escollir una vintena de nous cardenals, i amb aquestes incorporacions, 108 dels 135 elegibles, un 80%, han estat escollits pel líder de l’Església Catòlica que ha mort aquest dilluns. La resta van ser nomenats per Benet XVI, excepte tres que ho van ser pel seu predecessor, Joan Pau II.
La norma feta pública el 1996 estableix que tots els cardenals elegibles han de personar-se al Vaticà com a molt 15 dies després de la mort del Sant Pare, i només llavors començarà el conclave, que es podria avançar uns dies si es constata que ja hi són tots, o endarrerir fins als 20 dies d’ençà de la defunció si encara en falten per arribar. Els cardenals majors de 80 anys també poden assistir a les reunions preparatòries del conclave, però no votar.
Trencar el silenci del conclave pot portar a l’excomunió
El Col·legi de Cardenals, és a dir, el conjunt dels cardenals, posarà data per l’inici del conclave una vegada les exèquies per a Francesc hagin acabat. En el dia marcat, se celebrarà al matí la missa votiva ‘Pro eligiendo Papa‘ a la Capella Paulina del Palau Apostòlic, al Vaticà, i després els cardenals es desplaçaran a la tarda a la Capella Sixtina, on faran un jurament sobre el secret de les deliberacions.
La normativa és molt estricta en aquest punt, ja que “s’hauran d’abstenir de mantenir correspondència epistolar, telefònica o per altres mitjans de comunicació amb persones alienes” al procés fins que no hi hagi un nou Papa. Si algun no ho fes, podria afrontar l’excomunió de l’Església Catòlica. El crim de la simonia –comprar vots– també serà motiu d’excomunió. Aquells que no participin del conclave que es trobin amb els cardenals durant el procés tenen “absolutament prohibit” mantenir-hi converses. A més, la Capella Sixtina i altres zones destinades a celebracions litúrgiques relacionades amb l’elecció del nou pontífex “han d’estar tancats a les persones no autoritzades“. El camarlenc, és a dir, el cardenal que s’ocupa d’administrar el Vaticà quan la seu és vacant, és qui ha de “vigilar atentament” que no es trenqui el caràcter reservat d’allò que succeeix a la Capella Sixtina, juntament amb tres assistents.
El reglament també diu que si algun cardenal amb dret a vot es negués a participar-hi o vulgués marxar-ne a mig conclave, ja no podrà ser readmès, excepte si el motiu és de malaltia “reconeguda sota jurament pels metges i comprovada per la majoria dels electors“.
Escrutini secret, amb els noms escrits a mà i sense límit de votacions
Pel que fa a les votacions, que són per escrutini secret, començaran una vegada quedi clar que tothom accepta iniciar el procés i ningú té dubtes sobre el funcionament, ja se celebrarà una votació la mateixa tarda que arrenqui el conclave. A partir de llavors, si l’elecció no ha estat exitosa en el primer escrutini, es faran dues votacions cada matí i dues cada tarda en els dies successius, fins que com a mínim dues terceres parts dels elegibles facin costat a la mateixa persona.
Els cardenals hauran d’escriure “amb cal·lígrafia el més reconeixible possible“, a qui escull, esmentant un sol nom, ja que en cas contrari, el vot serà nul. El nom s’haurà d’escriure a la part inferior del paper, ja que a la superior hi haurà escrites de manera impresa les paraules ‘Eligo in Summum Pontificem‘. En acabat, els cardenals hauran de doblegar la papereta dues vegades.
Entre tots els participants, tres seran designats ‘escrutadors‘ per sorteig, i la seva tasca serà la de comptar les paperetes i cremar-les quan el resultat sigui clar. Si no hi ha consens durant tres dies de votacions, és a dir, set votacions comptant la del primer dia, el procés s’aturarà un dia sencer i es reanudarà amb set votacions més, que donaran pas a un altre dia de descans, i així successivament fins en quatre ocasions. Si la situació continua sense resoldre’s, a partir de llavors seran elegibles només els dos candidats amb més vots en l’última votació en què tothom podia ser papable.
Una vegada un cardenal rep prou suports, el primer dels cardenals, per ordre i antiguitat, pregunta a l’escollit si accepta ser Papa i, just després, li pregunta quin nom escull. Just després, ja se’l considera summe pontífex i bisbe de Roma i el conclave es dissol, excepte si el nou Papa disposa alguna altra cosa. Gràcies a una crema de les paperetes i una sèrie de components químics, les votacions fallides s’anuncien a l’exterior amb una columna de fum negra que surt de la Capella Sixtina mitjançant una xemeneia, la ‘fumata negra‘. Quan hi ha una votació exitosa, la columna de fum és blanca –’fumata blanca‘–. Això precedeix l’anunci del desenllaç amb la frase ‘Habemus Papam‘ al balcó de la Basílica de Sant Pere.
