Ara tot just fa 15 anys que vàrem guanyar les eleccions, i vam assumir la responsabilitat de dirigir l’Ajuntament de Tortosa. En aquest article vull deixar constància de la gestió econòmica pressupostària durant aquests 15 anys. L’any 2007 la situació econòmica financera de l’Ajuntament era força complicada, malgrat que veníem d’una etapa de bonança econòmica. El nivell d’endeutament s’havia incrementat molt, els impostos s’havien apujat constantment de forma important, les factures extrajudicials (despesa feta sense consignació pressupostària) eren habituals, i els retards en el pagament de factures també eren una constant. Conscients d’aquesta situació, vàrem fixar com a prioritat endreçar la situació econòmica financera de la institució. Sabíem que no es podia fer tot a curt termini, que ho volíem fer compaginant-ho amb la major inversió en la història de l’Ajuntament, i encara que en aquell moment no n’érem conscients, això ho vam haver de fer amb dues de les crisis econòmiques mundials més importants de les darreres dècades. Però, sincerament, malgrat que els resultats segur que no són sempre prou visibles ni valorats per la ciutadania, és uns dels aspectes de què em sento més satisfet en el meu pas per l’Ajuntament. Ho resumeixo en cinc grans eixos.
1- Reducció de la pressió fiscal real i increment de la recaptació
Tortosa ha tingut sempre un dèficit d’ingressos fiscals envers les necessitats de despesa. L’anterior Govern municipal va voler afrontar aquest problema amb increments importantíssims dels impostos, quan, en canvi, nosaltres teníem clar que s’havia de lluitar clarament contra el frau fiscal, que de vegades es produïa de forma conscient i, en moltes ocasions, de forma inconscient per part dels contribuents. El que tantes vegades he dit:”Si tots paguem, tots paguem menys”. Algunes dades ho expliquen clarament. L’anterior govern tripartit, en vuit anys (1999-2007), va apujar l’impost sobre béns immobles en un 84,71 %, és a dir, un 10,59 % anual. En canvi, nosaltres, des del 2007 i fins al 2021, en 14 anys hem incrementat en termes nominals sols 8.60 %, un 0,61 % anual; i, si es considera la inflació, en termes reals s’ha reduït un 15,14 % la pressió fiscal. Malgrat no incrementar l’IBI, amb una important campanya de regularització i inspecció, hem assolit que aquests anys la recaptació s’hagi incrementat més d’un 26 %, cosa que redueix la pressió fiscal un 15 % en termes reals, i hem incrementat la recaptació un 26 % de l’IBI. Una situació semblant també la tenim amb la taxa d’escombraries. A diferència de l’anterior govern, que en vuit anys la va incrementar un 118 %, és a dir, una 14,85 anual, nosaltres, amb un increment nominal del 0,27 % anual i una reducció en termes reals del 19,91 %, hem assolit incrementar la recaptació un 18 %. Habitualment, és més fàcil incrementar la pressió fiscal als que ja paguen, en lloc d’aflorar els que no ho fan, però és molt menys just i equitatiu. Quan tothom paga el que li pertoca, tothom paga menys. Com queda reflectit al quadre, des del 2007 fins al 2021 hem reduït la pressió fiscal de forma important, i a més hem incrementat la recaptació del conjunt ingressos tributaris en més del 15 %.
2- Eliminació de les factures extrajudicials.
La realització de pressupostos poc realistes i la mala gestió pressupostària dels diferents governs municipals provocaven que el volum de factures sense consignació pressupostària, a l’Ajuntament, fos molt elevat. I alguns anys superaven els 3 milions d’euros. Aquest fet, a part de ser una mala praxis, i un comportament irregular feia que aquestes factures es paguéssim amb més d’un any de retard, i amaguessin un endeutament encobert de l’Ajuntament. Des del primer dia, aquesta va ser una obsessió, i any rere any les vam anar reduint, i així ja a l’any 2016 podem dir que pràcticament havien desaparegut.
3- Pagament de les factures al dia.
El retard en el pagament de les factures per part de l’Ajuntament havia estat un problema sempre, i malgrat l’època de bonança econòmica dels primers anys de segle, al 2007 les factures es pagaven de mitja a més de 180 dies, i en els casos de les factures extrajudicials era habitual pagar factures amb més d’un any de retard. Aquesta situació no vam poder millorar-la a curt termini. El gran esforç inversor del PINCAT, i el gran retard amb què la Generalitat pagava les subvencions (més de un any i mig ), afegit a la greu crisi econòmica generada a partir del 2008, va tensionar al màxim la tresoreria de l’Ajuntament. Recordo moments en què teníem greus dificultats, no sols per pagar proveïdors, sinó també les nòmines. L’acurada gestió, la desaparició de les factures extrajudicials, la millora en el pagament de subvencions per part de les administracions superiors, així com la implantació del programa financer de pagament de proveïdors van fer que es millorés substancialment aquest aspecte. Durant els darrers anys aquest aspecte ha continuat sent una prioritat, i cal dir que a l’últim trimestres del 2021 el període mitjà de pagament del grup de l’Ajuntament de Tortosa als proveïdors estava en 14,38 dies, que en termes reals vol dir que les factures a l’Ajuntament es paguen a menys de 45 dies.
4- Reducció de l’endeutament
Malgrat que alguns partits polítics no ho compateixen, l’endeutament per a una Administració, com per a una empresa o una família, limita la capacitat d’actuació en un futur. Per tant, sols s’ha d’utilitzar, per finançar inversions, mai despesa corrent, com havia passat. I, a més, ha de representar una part raonable dels ingressos corrents; en cas contrari, hipoteques la institució i les generacions futures. El Govern municipal tripartit, entre 1999 i 2007, va augmentar l’endeutament municipal un 112,05 % , sense que això tingués un reflex important en les inversions municipals. Durant aquests 15 anys hem reduït de forma important aquest deute en 7.085.589 € , cosa que suposa una reducció del 16,44 % . La reducció nominal de l’endeutament amb l’increment també important dels ingressos corrents, sense increment de pressió fiscal, ha tingut com a resultat que a finals del 2021 la ràtio d’endeutament respecte als ingressos corrents era de 59,66 %, mentre que en anys pretèrits aquesta ràtio va arribar a superar el 180 %, i , a finals del 2022, serà del 52,32 %
5- Màxim nivell inversor de la història
Volíem endreçar la situació financera de l’Ajuntament, i ho volíem fer compatible amb l’objectiu de maximitzar la inversió municipal. I això ho hem fet possible. Millorar l’eficiència de la despesa pública, especialment, de la despesa corrent, ens ha permès destinar més recursos a inversió. També hem incrementat com mai els recursos assolits d’altres administracions, ja siguin ordinaris com extraordinaris. Aquí vull deixar constància del meu agraïment a la Generalitat, a la Diputació de Tarragona i al Govern estatal. Les inversions han estat en diferents àmbits, urbanístiques a tota la ciutat, al centre històric i als portals de ciutat, aparcaments, i també en l’àmbit de les instal·lacions municipals, culturals, esportives i sanitàries .Tot això ha fet que en aquest període de 15 anys la inversió de l’Ajuntament de Tortosa hagi estat la més elevada de la història, 138.542.253,78 d’euros en aquests 15 anys, és a dir, una mitjana anual de més de 9.200.000 euros. Mai en la història de l’Ajuntament havia estat possible aquest nivell d’inversió.
Tota aquesta gestió econòmica financera ha estat possible perquè per a nosaltres, primer, jo, com alcalde, i després, Meritxell Roigé, com alcaldessa, ha estat una prioritat, que es va convertir en prioritat dels diferents governs i regidors. A tots ells, el meu agraïment, especialment als diferents regidors d’hisenda, a Matilde Vilarroya, regidora durant els primers vuit anys, els més durs, Emili Lehmann, Marià Martínez i Fernando Saporta. També un agraïment especial per a Cèsar Saura, gerent durant els quatre primers anys, així com a Manel Loras, director tècnic de l’Ajuntament, a Cristina Beguer, economista municipal, als diferents secretaris, interventors i tresorers, a tots els caps d’àrea, departament i unitat, així com a tots els treballadors i treballadores municipals per la seva col·laboració i implicació. Ara, sols queda que aquest camí desenvolupat durant els darrers anys no tingui marxa enrere, no es torni a caure en els errors del passat i que la gestió econòmica de l’Ajuntament sigui també una prioritat en el futur. Això es la millor garantia per al futur de la ciutat i garanteix l’equitat intergeneracional.
