HomeOpinióFirmes setmanarilebre.cat80-7-2 La combinació màgica

80-7-2 La combinació màgica

Dins del regne de les Espanyes existeix un petit grup de privilegiats, éssers superiors, una casta com dirien la gent de Podem. Concretament, 549 persones segons l’Agencia Tributària Espanyola l’any 2015. Aquest grup de privilegiats se’ls coneix com a megàrics i d’acord amb les dades facilitades per AEAT a través de les estadístiques de l’Impost de Patrimoni posseeixen cadascú una riquesa superior a 30 milions d’euros. Una xifra estratosfèrica i fins i tot esotèrica per a la resta dels habitants del regne peninsular. Al darrere d’aquests els segueixen els rics, al voltant de 7.000 afortunats que declaren un patrimoni entre 6 i 30 milions d’euros. La veritat és que amb una població de 50 milions de persones només hi hagin uns 6.500 afortunats és per a pensar una bona estona i sobretot entendre que alguna cosa fan mal els nostres governs. La funció distribució, una de les funcions més importants que han de realitzar els nostres governs, sembla que no funciona gaire bé o no gens per ser més taxatius.
Tanmateix, l’objectiu d’aquest article no és pas criticar el mal funcionament de la funció  distribució sinó trobar la fórmula, el beuratge, la poció màgica de les seves inversions per a entendre com arribar a aquestes xifres encantadores i surrealistes per a la gran part dels contribuents. Una fórmula que no s’explica a cap lloc, a cap llibre de text d’Economia ni molt menys d’Autoajuda, com si es tractés d’una combinació de nombres màgics que no es poguessin revelar a la resta dels mortals sota el perill de caure en alguna maledicció infernal, tal com li va passar  al jove Hipàs de Metapont, al s. V abans de Jesucrist, membre de la secta Pitagòrica, consideraven els nombres com a déus suprems, i a qui un dia, segons la llegenda, el varen trobar mort flotant damunt les onades del mar, assassinat pels membres de la secta, per haver revelat al poble d’Atenes el descobriment dels nombres irracionals. Tot un ultratge i traïció per a aquella secta esotèrica que consideraven els nombres com a éssers  sobrenaturals.
Potser sí que els nombres tenen poders ocults però no és el cas que estem analitzant, simplement anant a les dades facilitades per l’AEAT i destriant un poc la palla del blat i  realitzant un parell d’operacions trobem la xifra màgica que utilitzen els megàrics per tal d’acumular una riquesa tan espectacular. La xifra en qüestió, o millor dit la combinació que apliquen, és 80-7-2. Encara que sembla la composició química d’algun adob agrícola, doncs resulta ser la proporció en què reparteixen la seva riquesa. Aquesta combinació em ve a dir que els megàrics destinen el 80 per cent de la seva fortuna en accions, ja siguin negociables en mercats secundaris o no, un 7 per cent de la seva riquesa la tenen en comptes corrents, és a dir en liquiditat i només un 2 per cent en propietats immobiliàries. Si a aquestes xifres hi sumem l’1 per cent que tenen en bons de l’Estat, llavors ja sabem on destinen el 90 per cent dels seus recursos, l’altre 10 restant, i podem trobar infinitats de bens i drets com per exemple: usdefruits, assegurances de vida, obres d’art i de luxe o propietats reals.
Observant aquestes dades en podem treure algunes conclusions: Primer de tot, entendre que els megàrics cada vegada tindran més patrimoni i la classe mitjana a poc a poc desapareixerà. Els primers concentren la seva fortuna en títols valors que en època de bonança econòmica i cicle de creixement borsari genera un increment del seu patrimoni de manera espectacular. Mentre que la classe mitjana concentra la majoria del seu patrimoni en béns immobles, de manera que no aprofita les revaloritzacions dels mercats secundaris i com a conseqüència augmenta la fractura monetària entre els megàrics i rics amb la resta de la població. Segon, la classe mitjana i baixa encara no ha entès que tenir liquiditat potser sigui una gran inversió, ja que els diners a més de ser un mitjà per intercanviar béns i serveis també és un actiu financer. Un actiu que en qualsevol moment pot ser aprofitat per comprar oportunitats que ofereixin els mercats. Tercer i últim, també hem de tenir en compte que per invertir en borsa cal tenir uns coneixements mínims: si no, et pots arruïnar en qüestió de minuts o segons, com serien els casos recents del Banc Popular o Abengoa. Per tant, tot indica que aquesta fractura patrimonial, entre aquests 6.500 afortunats aproximadament amb la resta de la població a la llarga anirà augmentant. Llevat que hi hagi un canvi de mentalitat i comencem a aplicar la regla del 80-70-2, cosa que dubto que passi. Certs automatismes d’inversió són difícils de canviar i l’aberració i la manca de coneixements dels mercats financers ho fan gairebé impossible. Els pobres cada vegada seran més pobres i els rics més megàrics.

Batiste Forcadell
Batiste Forcadell
Llicenciat en economia per la UNED
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

72 + = 82

Últimes notícies