El 4 d’octubre de 1938 ja es portaven 71 dies de batalla acarnissada a l’Ebre, i encara en faltaven 40 per acabar aquell infern. Ja havien marxat les Brigades Internacionals, un motiu de cert desencís dels combatents republicans que ara quedaven ben sols als fronts de les localitats i cotes estratègiques, com Camposines o La Pobla de Massaluca, on no havien cedit des del 25 de juliol.
El combat nocturn havia esdevingut l’estratègia principal de les forces republicanes, enfront de la desigualtat de forces, especialment materials i d’aviació, que permetia la recuperació de posicions que a la llum del dia, amb l’artilleria i l’aviació castigaven els soldats durant hores.
Tot i això, l’informe republicà reportava que s’havien recuperat cotes que “la infanteria facciosa va aconseguir ocupar pels atacs violents de les forces al servei de la invasió, amb el suport de gran quantitat d’avions italogermànics a les nostres posicions”. També explicava que amb “la incursió aèria va castigar l’aeròdrom de la Sénia cremant avions estrangers i dipòsits de combustible. Es va capturar un pilot alemany dels avions abatuts”.
Per part de l’exèrcit insurrecte del general Franco es reporta que s’han fet 387 presoners republicans, l’abatiment de “quatre avions rojos” i que s’ha incorporat al comandament la 4 bandera de la Legió.
Vuitanta-sis anys després, les diverses guerres al món ens encongeixen el cor. Més, quan el genocidi impune de Netanyahu a Gaza busca ara eixamplar la base i comprometre la delicada pau a l’Orient Mitjà a la recerca d’una guerra integral. A més, amb el desvergonyiment d’ordenar l’acció des de la seu de les Nacions Unides, el 27 de setembre quan va anar a pronunciar el seu discurs.
A casa nostra també mantenim una guerra oberta: la dels poders judicial i legislatiu. Els jutges es neguen a aplicar la Llei d’amnistia. Marchena ara diu que fa hermenèutica (interpretació) de la llei; en primer lloc, en la sentència que ell mateix va redactar no apareixia enlloc l’enriquiment, que ara vol aplicar. Un altre aspecte: jo no puc oblidar qui era ministre d’Hisenda l’octubre de 2017, Cristóbal Montoro, desganyitant-se predicant arreu perquè els independentistes no havien gastat ni un sol euro de diner públic en el referèndum, entre altres coses perquè el gobierno ja havia intervingut els comptes de la Generalitat. Finalment, una magistrada del Suprem, Ana Ferré, en el seu vot particular diu que “No podem fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma”. Queda clar. La batalla de la justícia real, no la dels jutges, i la de la veritat, segueix com fa 86 anys a l’Ebre.
Per cert, l’exèrcit espanyol, concretament l’UME (Unitat Militar d’Emergències), es va passejar de nou per terres ebrenques. Concretament a la Ribera d’Ebre, en el simulacre d’emergència a les nuclears d’Ascó. 140 efectius amb 40 vehicles van fer l’exercici i el desplegament, considerat un èxit. El que passa és que la població no ha pres part en aquestes maniobres.
La indústria química està més fiscalitzada, pel que fa a seguretat i risc, i el PLASEQCAT (al polígon de Tortosa hi ha empreses afectades, i a Tarragona és molt rellevant) compta amb sirenes d’avis a la població i protocols d’actuació per als ciutadans. Per què el secretisme de les nuclears? Per un cas l’UME en realitat el que assaja és deixar la població confinada i que no surti de les seues localitats en cas d’accident?
De les nuclears n’haurem de parlar més àmpliament, ja que ara ens la venen com una energia neta. La gran banca mundial aposta per nuclears…, però el cost de la gestió dels residus el paguem entre tots. També és la batalla entre energies renovables, fòssils i nuclears. Haurem de prendre part, si volem salvar el Planeta de l’emergència climàtica (aquí els militars no hi pinten, o potser sí? Desapareixent).
Encara rai que tenim el futur copríncep d’Andorra que és ebrenc. Josep Lluís Serrano, tivissà nascut abans de les primeres eleccions democràtiques de 1977 i ordenat a la catedral de Santa Maria, de Tortosa. És el bisbe de la Seu d’Urgell, i per raó d’això serà copríncep d’Andorra. Segurament intercedirà per les nostres terres i el futur de la humanitat en llibertat, igualtat i fraternitat.
