Este dijous ha mort a Madrid Federico Mayor Zaragoza, un dels grans noms de la diplomàcia internacional i la defensa de la pau. Exsecretari general de la UNESCO, antic ministre d’Educació i fundador de la Fundació Cultura de Pau, Mayor Zaragoza va ser una figura insigne en la lluita per un món més just, conscient i sostenible.
Nascut el 1934 a Barcelona en el si d’una família originària de Tortosa, sempre va mantenir un profund vincle amb les Terres de l’Ebre. “Em sento molt tortosí. Tinc una gran devoció per la Verge de la Cinta“, va confessar en la seua darrera entrevista publicada al setmanari l’Ebre el 23 de febrer d’enguany. Fill de farmacèutics amb profundes conviccions humanistes, Mayor Zaragoza es va nodrir d’una educació marcada pels valors republicans, herència del seu oncle iaio, Marcel·lí Domingo, ministre d’Educació durant la Segona República.
Durant el seu pas per la UNESCO (1987-1999), Mayor Zaragoza va ser testimoni i mediador de grans moments històrics, com la signatura dels acords de pau entre Israel i Palestina al seu despatx o els esforços de reconciliació entre Rússia i Occident després de la Guerra Freda. No obstant això, mai es va deixar endur per l’autocomplaença. Sempre va mantenir una crítica ferotge al paper de les grans potències, denunciant la inacció davant les guerres i el canvi climàtic. “Hem evitat el deure de la memòria“, lamentava sovint, recordant la incapacitat d’aplicar la primera frase de la Carta de les Nacions Unides: “Estalviar als nostres fills els horrors de la guerra“.
La seua veu no va cessar de ressonar, ni tan sols en els darrers anys. El seu missatge enregistrat per al 30è aniversari de la Fundació Martí & Duran, dedicat a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, exemplifica el seu compromís amb la sostenibilitat i la consciència global. “Hem de crear un sistema de govern mundial multilateral i democràtic, on la ciència i la negociació prevalguen sobre la imposició“, afirmava. La seua visió sempre anava més enllà de la denúncia: impulsava la creació, la inventiva i l’esperança, tal com va aprendre de Nelson Mandela, a qui admirava profundament: “Oblidar és impossible, però perdonar és necessari“.
La seva vida, marcada pel servei públic i l’activisme intel·lectual, deixa un llegat inesborrable. Fins i tot durant la seva breu estada hospitalària aquest passat desembre, Mayor Zaragoza reflexionava sobre el futur: “No pot ser que als meus besnets, i als de tants altres, els estiguem deixant aquest món“.
