La marca turística Terres de l’Ebre viu un bon moment. En pocs anys, la regió ha passat de ser un destí discret a consolidar-se com un pol d’atracció creixent per a milers de visitants, tant de proximitat com internacionals. El 2024, gairebé 896.000 turistes van pernoctar almenys una nit en algun municipi ebrenc. La pandèmia de la covid-19 va actuar com a un catalitzador inesperat.
Este èxit, però, planteja reptes importants. L’auge dels habitatges d’ús turístic —que ja representen més de la mitat de l’oferta d’allotjament— i la pressió sobre zones litorals com l’Ametlla de Mar o la Ràpita obliguen a pensar en clau de sostenibilitat. No es tracta només de gestionar l’afluència durant els mesos punta, sinó de garantir que el desenvolupament turístic no erosionarà la qualitat de vida dels residents ni la fragilitat dels ecosistemes que, al cap i a la fi, són el gran tresor del territori.
La dada positiva és la desestacionalització: set de cada deu visitants arriben fora de l’estiu. Això obri una finestra d’oportunitat per a distribuir millor les estades i apostar per un turisme més respectuós i diversificat. La plataforma Intellitur de l’Agència Catalana de Turisme i l’ús de dades intel·ligents poden ajudar a prendre decisions estratègiques i adaptar l’oferta a una demanda en evolució.
El repte turístic de la regió de l’Ebre és avui majúscul, però també ho és l’oportunitat que amb esforç s’ha anat construint en els darrers anys. Mantindre l’equilibri entre creixement i preservació serà la clau perquè este pol d’atracció no perda l’essència que avui el fa tan desitjable.
