El passat dia 25 va fer 87 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre. El dia 1 d’agost de 1938, se’n portaven sis des que havia començat l’ofensiva republicana, i en faltaven sis per a la primera contraofensiva franquista. A partir dels testimonis que recull Assumpta Montellà en la seua obra 115 dies a l’Ebre, enguany mirarem de reviure aquell horror.
En la primera jornada fins a arribar a Gandesa, on es van quedar a les portes: “Els republicans havien conquerit 800 km2 dfe territori, havien fet 4.000 presoners i havien recollit abundant material de guerra. Havien posat la bandera republicana als pobles, acorralant les forces franquistes a Gandesa. S’enfilaren per les serres de Pàndols i Cavalls”.
Entre els testimonis de 115 dies, el de Miquel Espargaró que explica: “Nosaltres no volíem anar al front i els caps d’aquella colla de traïdors, que ens havien portat enganyats, ens van dir que o anàvem al front o ens afusellarien (…) doncs, a l’Ebre… i encara no havia complert els 18 anys”, són els que van fornir la Lleva del Biberó. Alguns dels combatents, ja s’havien estrenat, com Joan Guasch, que relata: “però allà, al Segre, ja vaig veure morir nanos com nosaltres, nanos que ploraven…”.
Un aspecte essencial per a l’èxit de l’ofensiva era conèixer el riu. Un voluntari de 18 anys, Pere Boix, explica: “Vam estar tres setmanes seguides fent informes de cada metre d’aquell riu, ressenyant la vigilància que es veia i sobretot la fondària de cada tram, el corrent. Era la nostra feina, nedar i informar del que veiem, des de Flix a Miravet”.
El pontoner Manolo Vázquez remarca la importància estratègica de la seua aportació a la guerra, doncs els ponts eren bombardejats o anul·lats per la riuada que van provocar els insurgents: “Fué entonces cuando me di cuenta de que sin puentes nuestros soldados estaban perdidos. Yo aún no había perdido la esperanza”. Els ponts requerien més temps per ser instal·lats damunt del riu i amb els atacs aeris se’n retardava la col·locació, i sense ponts no es podia guanyar aquella batalla.
Per al bàndol franquista, l’ofensiva havia deixat molt compromesa la situació per a Yagüe, acorralat a Gandesa, amb totes les seves divisions en retirada. Només es podia apuntar la victòria d’Amposta, l’acció de distracció que havia dissenyat el republicà Modesto. A la zona franquista, entre els presoners de seguida feien la tria entre republicans i brigadistes internacionals. Aquests darrers eren executats la mateixa nit al barranc de Santa Bàrbara, molt a prop d’Amposta.
Des del bàndol republicà, Martí Pagès explica “les llargues fileres de soldats nacionals amb el rostre desconcertat, alguns amb por. Estaven tan acostumats sempre a les victòries, que segurament aquell atac per sorpresa no els havia donat temps per assimilar-ho tot”.
Mentrestant, però, els soldats republicans s’ho miraven amb preocupació. L’enemic s’estava rearmant amb molta rapidesa mentre ells estaven esgotats, sense menjar ni aigua, incomunicats i amb les espatlles descobertes.
Eren soldats que només defensaven la legitimitat legal de la República contra el cop d’estat feixista de Franco. Van resistir fins al 16 de novembre. El dia 20 de novembre farà 50 anys de la mort del dictador, però que es va perpetuar a través de la monarquia en l’anomenada Transició; una fal·làcia, perquè no ha canviat res.
Ens hem d’armar amb els valors democràtics per combatre la ultradreta que vol tornar arreu del món. Gaza és l’exemple més clar. Sense lideratges clars, més aviat bojos que volen governar el món: Putin, Trump (descarat, que diu que li han de llepar el cul)… Aquí, jutges insurrectes. Polítics podrits, com Montoro… Per la dignitat dels soldats de l’Ebre, lluitem contra el feixisme. El silenci equival a complicitat.
