Les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) posen sobre la taula una realitat preocupant. Les Terres de l’Ebre són la regió amb els nivells formatius més baixos de tot el país. Només un 25,5 % de la població de 15 anys o més compta amb estudis superiors, siguen universitaris o de formació professional de grau superior, una xifra que queda molt per sota de la mitjana catalana, situada en el 35,6 %. I encara més alarmant és el fet que un 17,7 % de la població ebrenca només té estudis primaris o inferiors, el percentatge més elevat de Catalunya, o que el 21,6 % només té la segona etapa d’educació secundària o similar, el pitjor registre també de Catalunya.
Estes dades no són fruit de la casualitat, sinó la conseqüència d’anys de desequilibris territorials, manca d’inversió i absència de polítiques per a revertir una situació estructural. Mentre altres regions catalanes han anat avançant cap a una societat més formada i preparada per als reptes del segle XXI, les comarques ebrenques han quedat relegades a la coa.
Esta realitat frena també el desenvolupament econòmic i social de les Terres de l’Ebre. No hi pot haver progrés sense educació. Sense una aposta decidida per l’ampliació de l’oferta formativa, per la millora de l’accés a estudis superiors, i sobretot per la retenció del talent, les quatre comarques de l’Ebre seguiran patint les conseqüències d’este desequilibri. L’equilibri territorial també depèn de la formació, i les dades de l’Idescat ens recorden que, a les Terres de l’Ebre, esta continua sent una assignatura pendent.
