Les atencions psiquiàtriques infantils i juvenils han crescut a les Terres de l’Ebre un 21% des de l’any 2021, coincidint amb la pandèmia. Ansietat, depressió, TDAH, psicosi o pensament suïcida se situen entre els trastorns més habituals i els experts alerten de l’impacte, en aquest sentit, de l’augment del consum de cànnabis i l’exposició excessiva a les xarxes socials. Malgrat tot, només un 2% dels casos acaben traspassant-se a l’atenció per als adults. Tractar-los a temps resulta clau. Un projecte impulsat per la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, amb el suport de la Fundació la Caixa, ha produït onze càpsules informatives en vídeo dirigides als adolescents sobre aquestes malalties i promoure l’accés als recursos i ajuda professional.
El nombre d’usuaris menors de divuit anys atesos al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre va arribar l’any passat als 1.961, un 6,4% de la població d’aquesta franja d’edat. La pandèmia, segons els seus responsables, va disparar un 21% la xifra de primeres atencions entre els anys 2021 i 2024. “Ens va desbordar perquè no ho esperàvem“, ha admès la directora de la xarxa infanto-juvenil de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, la doctora Anna Belén Castellà.
Amb la finalització de l’emergència sanitària, però, les dades s’han estabilitzat i l’evolució des de 2022 presenta una disminució de primeres visites del 8% al mateix temps que un increment del 8% dels diferents pacients tractats. “L’augment tendeix a la baixa: tots els pacients que ho necessitaven ja estan dins del sistema. Hi ha menys derivacions però atenem a més gent en relació amb els anys previs de la pandèmia“, ha clarificat Castellà.
La bona notícia, malgrat tot, és que la gran majoria de casos que arriben al CSMIJ són “reversibles” o tenen un pronòstic del tot favorable si es tracten a temps. En aquest sentit, precisa Castellà, només un 2% dels pacients tractats en aquesta unitat acaben sent derivats al Centre de Salut Mental per a adults.
Els experts, però, assumeixen que la pandèmia va marcar un abans i un després en la difusió i el tractament dels trastorns de salut mental entre infants, adolescents i joves. “Refugiats a les xarxes i dins als seus domicilis no arribàvem” als joves, ha precisat Castellà, tot recordant que les seves afeccions constituïen sovint, l’expressió del “patiment” i “malestar” que vivien les famílies amb el confinament i la pandèmia en general. Una situació que es “contagia” i que pot acabar amplificant les seves conseqüències en aquest entorn.
Al marge d’aquest creixement de la demanda, des de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre expliquen que van posar en marxar nous recursos i programes assistencials perquè els professionals es traslladessin als domicilis per abordar aquests problemes. La “revinculació amb el sistema educatiu” ha resultat també clau a l’hora d’abordar el tractament. “Des de la pandèmia crida molt l’atenció que la població infantil-juvenil vol venir a les nostres consultes i això abans no passava. Penso que és perquè necessiten ser escoltats“, ha tancat Castellà.
Càpsules de vídeo per arribar als joves
Utilitzant les mateixes eines de comunicació que fan servir joves i adolescents, l’entitat, amb el suport de la Fundació la Caixa, ha posat en marxa el projecte “Salut Mental de la A a la Z”. Han produït onze vídeos sobre salut mental adreçats específicament a adolescents amb informació “veraç i accessible” sobre els trastorns més freqüents. També amb indicacions pràctiques per accedir als recursos i recordar la importància de sol·licitar ajuda professional en cas de necessitat. Ansietat, depressió, TDAH, psicosi o pensament suïcida, però també trastorns de la conducta alimentària o autisme, per exemple.
Es difondran a través d’Instagram, YouTube i TikTok per aconseguir el màxim impacte. Les càpsules han estat elaborades per professionals de la Fundació -psiquiatres, psicòlegs i infermers- utilitzant “llenguatge clar i proper” sobre els trastorns, factors de risc, símptomes i tractaments. “S’utilitzen eines que la joventut fa servir o és impossible arribar-hi. Amb un llenguatge rigorós i científic perquè, malauradament, sovint aquestes xarxes estan plenes de missatges que s’allunyen de la realitat“, ha precisat el director dels serveis territorials de Salut a les Terres de l’Ebre, Ferran Roche-Campo.
Cànnabis i pantalles
El projecte també fa especial incidència a factors de riscs molt estesos en aquests moments entre els joves com són el gran consum de cànnabis o l’excessiva exposició a les xarxes socials. El director mèdic de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, Toni Coello, ha constatat la vinculació del consum creixent d’aquest estupefaent amb casos de psicosi. “Hi ha estudis científics i nosaltres estem veient la relació“, ha assegurat. “Per nosaltres és un problema i ho abordem integralment de la mà d’ensenyament i dels centres d’atenció a les drogodependències“, ha afegit.
