Mig centenar de veïns del Raval de la Llet de Tortosa han signat una carta oberta en què denuncien la “pèrdua sistemàtica de zones verdes” al barri i reclamen a l’Ajuntament “de manera compensatòria i urgent proporcionar més zona verda”. La reclamació arriba arran de la cessió d’una part dels jardins de la seu del Consell Comarcal del Baix Ebre per a construir-hi el nou edifici del servei Barnahus.
Els veïns demanen en concret arreglar i enjardinar el solar del costat de la residència L’Onada, els dos solars al costat de la piscina entre els carrers Verge de la Petja i Sant Salvador, i plantar arbres a diversos carrers, entre altres actuacions.
Els signants consideren que el barri ha anat perdent espais verds en les darreres dècades a causa de diferents requalificacions urbanístiques. A la vegada lamenten que durant l’acte de col·locació de la primera pedra del futur edifici Barnahus “res se va dir del sacrifici imposat als veïns i veïnes del barranc de la Llet que veuen com perden inexorablement una altra zona verda”.
Els veïns recorden en la carta oberta que, el 2001, l’Ajuntament ja va requalificar una altra zona verda del barri per a construir-hi la residència geriàtrica L’Onada. Segons indiquen, aleshores “l’Ajuntament de Tortosa va posar sobre la taula lo comodí del jardí del Consell Comarcal del Baix Ebre com a moneda de canvi per a fer callar la reclamació que vam fer els veïns, dient-mos que allí estava la compensació”. Els signants detallen que el promotor de la urbanització del Pla Residencial de les Oblates va assegurar en el seu moment que els terrenys situats entre l’església de la Mare de Déu dels Àngels, el barranc de la Llet i l’avinguda Canigó, a tocar de la via del tren, formaven part de la urbanització com a zona verda.
residència l’onada En la carta puntualitzen que la parcel·la ocupada en un extrem d’esta zona per la residència L’Onada va ser requalificada com a zona d’equipaments i posteriorment venuda a una empresa privada per 70.000 euros. Els veïns qüestionen la justificació municipal de l’operació, basada en la reserva d’un 30 % de places per a ús públic. “Una altra aixecada de camisa més”, asseguren.
Els signants afirmen que en el seu moment van intentar oposar-se al projecte de la residència, alertant del risc d’inundabilitat de la zona i de la tala d’arbres centenaris, però expliquen que no van poder continuar el procés per motius econòmics.
Ara, 25 anys després, denuncien que es troben davant d’un “segon capítol” de la mateixa situació amb la construcció del Barnahus. “L’Ajuntament s’ha quedat sense comodí i no ens pot dir, ni ens sap dir, on està ara la zona verda que ens correspon” al barri, afirmen.
No obstant això, exposen que, en la reunió en la qual se’ls va presentar el projecte del Barnahus, els responsables la institució comarcal van informar-los que cedien l’ús de la resta dels jardins del Consell Comarcal a la ciutadania.
El mig centenar de veïns que han signat la carta també han demanat documentació i aclariments al consistori en matèria de transparència i urbanisme, però asseguren que encara no han rebut una resposta efectiva. Per este motiu, defensen que les protestes i la carta oberta són “l’única arma” que els queda per a reclamar “un barri més segur, verd i amable”.
