L’Ajuntament d’Alcanar ha desencallat finalment el projecte d’urbanització dels Codonyers, un conjunt de quatre carrers situat al sud-oest de l’eixample del nucli principal canareu i que se situa en l’àmbit d’influència d’equipaments municipals importants com el poliesportiu, l’escola Joan Baptista Serra i l’institut Sòl de Riu. Una àrea que fa anys que està pendent de ser urbanitzada i on ara l’Ajuntament, governat per ERC i el PSC, ha posat per fi fil a l’agulla. L’any 2023 se va apostar per la fórmula urbanística de les contribucions especials —fins aleshores, s’havia optat per una reparcel·lació—, però no ha sigut fins ara que s’han aprovat i notificat als 160 afectats.
Després que a l’abril la junta de govern municipal aprovés el text refós del projecte d’urbanització dels Codonyers, que incorporava modificacions a partir d’al·legacions estimades, les contribucions especials se van aprovar provisionalment en un ple el 31 de juliol, amb els vots favorables d’ERC, el PSC i la CUP i les abstencions de Junts i de la regidora no adscrita Txell Ulldemolins, i es troben ara en període d’exposició pública. El sistema comporta que els propietaris —inclòs l’Ajuntament com a titular dels equipaments públics afectats— han d’assumir el 70 % dels costos d’urbanització, mentre que el consistori es fa càrrec del 30 %.
Com explica a esta publicació l’actual alcalde, Marc Chavalera, se tracta de portar a la zona tots els serveis necessaris, asfaltatge, aigua, enllumenat, clavegueram o pluvials, i que les parcel·les passen a tindre la condició de sòl urbà consolidat als carrers Onze de Setembre, Jaume I, Enric Granados i Tirant lo Blanc. “Qualsevol persona que tinga un solar allà, ja podrà construir en base al planejament urbanístic vigent”, constata Chavalera, que argumenta que el projecte ha tardat a ser desencallat per la seua complexitat i afectació i pels canvis de criteri tècnic a l’hora de fer-ne el desenvolupament.
“És el tema que ha anat a més plens a la història de l’Ajuntament”, va expressar durant la sessió plenària d’aprovació l’alcalde, qui explica que la urbanització incrementa el valor dels immobles i els solars i és això el que justifica les contribucions especials, que en tot cas requerixen una aportació dels diferents propietaris menys quantiosa que la que hauria suposat la via de la reparcel·lació. “És un dia molt important per a la ciutadania d’Alcanar”, celebrava la regidora del PSC, soci de govern dels republicans, Neus Sancho.
Segons detalla Chavalera, als quatre carrers objecte de l’obra hi ha sobretot solars i edificis que tenen l’accés per un altre carrer, tot i que també hi ha algun habitatge el propietari o promotor del qual va haver de pagar una fiança en concepte d’una futura urbanització que s’ha fet esperar.
Quatre pagaments
Ara, el cost previst del projecte és d’1,932 milions d’euros, dels quals corresponen a les obres 1,7 milions aproximadament. La resta són expropiacions de terrenys a ocupar i direcció d’obres i projectes. Les contribucions, calculades en funció dels metres líneals de façana (25 %), la superfície de l’immoble (25 %) i el volum edificable
(50 %) se pagaran en quatre tongades: una quarta part a l’inici de les obres; una altra a la mitat; una tercera quan estiga el 75 % executat i una quarta restant al final dels treballs.
Lluc Ulldemolins, de la CUP, va defensar que el projecte és “imprescindible per a una zona del municipi amb molta densitat de població i molt transitada”. Amanda Esteller, de Junts, va acceptar la necessitat de la urbanització, però es va queixar que l’expedient actual és “conseqüència de la manca de planificació durant 20 anys”, per la qual cosa el seu grup se va abstindre, com també ho va fer l’exrepublicana Txell Ulldemolins.
El govern municipal d’Alcanar aprova modificar el POUM per a facilitar l’enderroc d’habitatges al barranc del Llop
Alcanar ha fet canvis urbanístics per a aplanar el camí cap a l’enderroc d’una desena d’habitatges situats al tram final del barranc del Llop, amb l’objectiu de reduir el risc d’afectació de les inundacions recurrents sobre les persones que hi viuen. En concret, el sòl passarà de ser urbà a formar part d’un sistema hidràulic que serà el resultat del projecte d’alliberament del barranc que està redactant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). “D’esta manera, quan la modificació estiga definitivament aprovada, ja es podrà construir el sistema hidràulic que dissenye l’ACA”, explica l’alcalde, Marc Chavalera. El desembre del 2025, després de les inundacions d’aquella tardor, l’Ajuntament va signar un protocol amb l’ACA i amb la Generalitat per a tirar endavant el repte de retirar els habitatges afectats.
La modificació urbanística només ha comptat amb el suport dels grups del govern municipal, i des de l’oposició Junts ha lamentat que es canvie el POUM sense esperar a conèixer en detall el projecte de l’ACA. “És com posar el carro davant dels bous”, ha criticat el regidor de Junts Paco Reverter. Chavalera defensa que, a pesar de no tindre el projecte enllestit, tot s’està fent de consens amb l’ACA, i el projecte constructiu no suposarà cap sorpresa.
El consistori ja ha començat les converses amb els veïns afectats del tram final del barranc del Llop i compta amb un pressupost de dos milions d’euros, subvencionats pel Govern català, per a adquirir els habitatges. El preu que oferix l’Ajuntament se fonamenta en les taxacions [a la imatge] que el novembre del 2025 va fer una empresa certificada pel Banc d’Espanya.
