Este estiu, la regió de l’Ebre ha tornat a encapçalar els registres de calor extrema. L’Observatori de l’Ebre ha confirmat l’agost més càlid des de 1880, amb una temperatura mitjana de 29,3 °C, 4,3 graus per sobre de la mitjana registrada a la península. S’han superat màximes històriques, s’han encadenat nits tropicals i tòrrides. Ja no són episodis puntuals, sinó una tendència sostinguda i alarmant. Els rècords han dixat de ser excepció per a convertir-se en norma.
A l’augment sostingut de les temperatures de l’aire s’hi suma l’escalfament del mar, que este estiu ha tornat a marcar registres històrics a la costa de l’Ebre, amb mitjanes per damunt dels 27 ºC i màximes que freguen els 30. Un mar més calent agreuja el risc de tempestes sobtades i pluges torrencials, com les que han colpejat municipis del litoral ebrenc en els darrers anys. L’augment tèrmic marí accelera la degradació dels ecosistemes marins, amb conseqüències directes per a la pesca i per a l’equilibri ambiental d’una de les zones més sensibles del Mediterrani occidental.
Davant d’este panorama, la pregunta no és si el canvi climàtic és una realitat, sinó què estem disposats a fer per a fer-hi front. L’escalfament global accelera fenòmens que afecten directament la nostra vida quotidiana. Cada dècima de grau que guanya el termòmetre té conseqüències. Les dades d’este estiu són un advertiment que no podem ignorar. Fer front al canvi climàtic és una necessitat urgent si volem garantir un futur habitable a les nostres terres.
