Dinder és una aplicació perquè persones amb discapacitat intel·lectual puguen quedar, fer amics o tindre cites. Les persones amb diversitat funcional psíquica tenen les mateixes necessitats sexoafectives que la resta de les persones, però l’experiència demostra que patixen situacions de risc i d’abusos en les aplicacions de cites habituals o si s’exposen sense filtres a les noves relacions que s’establixen a través de les xarxes socials. Per això a finals del 2023 se va crear Dinder Club, una plataforma externa —amb la participació de Dincat, la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual— avalada per entitats del sector que la difonen de forma controlada entre els seus usuaris perquè establisquen relacions saludables més enllà de l’activitat als centres. Una d’elles és l’Associació de Famílies de Persones amb Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament de la comarca del Montsià (APASA), amb seu a Amposta i que este estiu va presentar esta aplicació inclusiva en una trobada amb les famílies.
El gerent d’APASA, Manel Pech, explica que l’Associació està organitzada en diferents comissions, entre les quals la d’igualtat, la d’ètica o la de sexoafectivitat. “Fins fa poc, del que estem parlant ara era un tabú que calia visibilitzar”, constata. “Els usuaris, les famílies, el personal, les administracions i la societat civil, tothom s’ho ha de creure i ha de ser partícip”, reclama.
La psicòloga Maria Espelta, responsable de la comissió de sexoafectivitat, explica que especialment a les Terres de l’Ebre les persones amb discapacitat intel·lectual “tenen moltes dificultats” per a conèixer persones a banda d’aquelles amb les quals establixen relacions en el marc de la seua entitat de referència, i “calia fer passos per a garantir-los el seu dret a sociabilitzar i a tindre relacions d’amistat o de parella, també sexuals”.
“L’aplicació és molt més que un simple Tinder perquè promou l’empoderament de les persones amb discapacitat intel·lectual”, valora.
Dinder Club també organitza trobades grupals, per a facilitar les relacions, per a anar a festivals de música o al cinema amb l’acompanyament d’algun dinamitzador que puga garantir que estes sortides se facen en un entorn segur.
Segones jornades de sexoafectivitat
El dia 30 d’octubre es faran a Amposta les segones jornades de sexoafectivitat d’APASA, en què s’abordarà, entre altres qüestions, l’ús de l’aplicació Dinder. Per això, s’hi convocaran totes les entitats de les Terres de l’Ebre que treballen amb persones amb discapacitat psíquica. “Ens interessa anar tots a una i fer una xarxa prou gran com perquè Dinder hi destine dinamitzadors i activitat i els usuaris coneguen gent d’altres centres”, argumenta Espelta. Hi ha diverses entitats que s’hi podrien implicar, entre les quals la Fundació Mercè Pla, l’Associació Jeroni de Moragas, Escola Sant Jordi, Fundació Astres, Fundació Tutelar de les Terres de l’Ebre i la Fundació Pere Mata.
“Estes persones volen el que volem tots, tindre relacions afectives i sexuals”, expressa Espelta, i Dinder gestiona amb “professionalitat” esta demanda del col·lectiu. Per a començar, organitza tallers per als usuaris. Les inscripcions a l’aplicació es fan des de les entitats i un cop inscrit, l’usuari ha de respondre un qüestionari per a establir quin nivell de coneixement té sobre la sexoafectivitat i si coneix els diferents conceptes. Si cal, se li fa una formació suplementària. Després de cada cita, entre dos persones o grupal, també es passa un qüestionari per a detectar si hi ha hagut alguna situació no volguda i cal intervindre.
L’objectiu és que estes persones amb diversitat funcional tinguen accés a la informació bàsica a què no han tingut perquè les famílies potser les han sobreprotegit. “Si no tenen la informació, sempre és pitjor que si la tenen. Ells recorren a allò que poden [incloent-hi les noves tecnologies] per a tindre-la”, explica Espelta. Els ha de quedar clar què és o com se fa la masturbació, la higiene de les parts íntimes, la menstruació, la importància d’anar al ginecòleg o a l’uròleg; què és una relació segura i com funciona, i que és un abús o un consentiment. De vegades els “valors ètics i creences de les famílies”, cita Pech, o les dificultats amb l’idioma poden ser un obstacle.
És tot un repte, complementa Espelta, “que els professionals no treballen en funció de la seua ètica o valors; cal que tothom seguisca la línia dels drets fonamentals d’estes persones”. El problema sovint és que “ells viuen en funció del que nosaltres volem, i decidim per ells, i això no ha de ser així”, reivindica la psicòloga d’APASA.
Les particularitats d’estes persones —amb dificultats d’aprenentatge— envers la sexoafectivitat, han de marcar la pauta: “Ells aprenen de manera progressiva però lenta; cal adaptar molt el llenguatge i fer un acompanyament molt individualitzat; transmetre’ls què poden fer en públic i què no”. “Coses que són òbvies, per a ells no ho són”, tanca. També és important que tinguen accés a la Unitat d’Atenció a les Víctimes d’abusos o maltractament amb Discapacitat Intel·lectual (UAVDI), en la qual participen els Mossos d’Esquadra.
Els professionals d’APASA consideren que un 70 % dels usuaris d’esta Associació són susceptibles de poder utilitzar Dinder. Els que hi podran participar estan “contentíssims i expectants”, definix Espelta. Agafant perspectiva, és un pas històric. Així, Manel Pech se referix a l’evolució social: “Fa 25 anys, quan vam muntar un club esportiu per a discapacitats, la gent ens preguntava que per què ho fèiem, que estes persones no farien esport, però ha donat els fruits quant a inclusió, reconeixement propi i molts altres beneficis”. Ara comença el recorregut en la sexoafectivitat. “Tant en una cosa com l’altra, l’important és que ells puguen agafar les regnes de la seua vida”, proclama Espelta.
APASA complirà l’any que ve 50 anys
Se va legalitzar el 1976. Té un centre d’educació especial (CEE L’Àngel) per a alumnes a partir dels 4 anys amb necessitats educatives especials. Hi són fins als 21 anys, quan poden accedir bé al Centre d’Atenció Especialitzat —que funciona com un centre de dia—, bé a un dels dos centres ocupacionals, a Amposta i Santa Bàrbara. La trobada entre el setmanari l’ebre i els responsables d’APASA es fa al centre d’ocupació ampostí, mentre un grup d’usuaris fa un taller de cuina. Miren als intrusos amb un gest que se situa entre la sorpresa i les ganes d’interactuar. L’Associació també gestiona la Residència Íbera, amb gent més greument afectada que necessita atenció les 24 hores, i les llars residència L’Àngel i L’Ullal. L’entitat també té una unitat d’envelliment i el Club Esportiu L’Àngel, que és tot un referent a les Terres de l’Ebre i a Catalunya.
