La segona fase de les obres per restaurar la coberta de l’absis de la Catedral de Tortosa està en marxa des de principis de setembre. L’actuació ha de permetre, principalment, aturar les filtracions d’aigua i altres processos que degraden l’estructura, al mateix temps que possibilitar, per primer cop, l’obertura de l’espai al públic. El bisbat de Tortosa confia poder enllestir els treballs abans de vuit mesos i, així, poder exhibir la coberta de l’absis als visitants a partir de la setmana santa. El projecte té un cost de 552.743,51 euros (IVA inclòs), dels quals un 75% són aportats pel 2% del Ministeri d’Habitatge, un 15% per la Generalitat i la Diputació de Tarragona i el 10% restant pel bisbat i el capítol de la catedral.
Considerat un dels elements visualment més representatius de la catedral gòtica de Santa Maria -iniciada sobre el temple gòtic al segle XIV-, la coberta de l’absis estava patint una “degradació important” els últims anys, segons ha reconegut l’arquitecte responsable del projecte de restauració, Carlos Brull, juntament amb el restaurador-conservador Manel Iglesias. Els treballs, com ja s’havia plantejat en la primera fase, tenen com a principal objectiu aturar i intentar revertir aquest procés per garantir la seva conservació al més aviat possible. Les obres les executa l’empresa Cyrespa Arquitectónico, SL.
El principal factor de degradació són les filtracions d’aigua de la pluja i la humitat, a les quals se sumen d’altres patologies, inherents al pas del temps, com l’aparició de patologies com crostes marrons sobre la pedra o la proliferació de líquens i elements. En el cas de l’absis, a més, els problemes que generen s’han vist amplificats per accions d’origen antròpic, com la manca de recobriment de la part superior de les torretes que funcionen i van quedar “inconcluses“. Això ha ajudat l’aigua a penetrar en els murs i generar sals que acaben afectant la pedra sorrenca de l’estructura.
Per si fos poc, algunes actuacions segles després a la construcció tampoc han ajudat a preservar-la en el temps, fins i tot, malmetent de forma irreversible alguns dels elements previs. Especialment, ha apuntat Brull, la intervenció de restauració dirigida per l’arquitecte Ramiro Moya a finals dels anys 60′ del segle passat, en el marc del programa de Regiones Devastades del franquisme, durant la qual es van utilitzar morters inadequats per efectuar reparacions, que van afectar els calats dels finestrals, així com la instal·lació de vitralls emplomats nous o el coronament dels arcs boterells amb la recol·locació de peces originals disperses i l’afegitó de noves.
Actuacions de la segona fase
Després de la instal·lació d’una nova coberta de formigó prefabricat a finals de segle passat, que va incloure tant la nau com la capçalera, la restauració de l’absis culmina ara amb una segona fase en la qual, com en la primera, iniciada al 2024, s’intervé en les torres laterals i en les crugies pendents de la capçalera, així com també en els diferents elements arquitectònics que la configuren. També perquè, pel seu destacat valor patrimonial, es puguin organitzar visites guiades amb caràcter restringit que incloguin les pertinents mesures d’accessibilitat i seguretat. Està previst que les visites accedeixin a l’espai per l’angle nord-est del claustre a través d’unes escales de cargol a l’interior de la torre de Santa Caterina. La ruta permetrà visita la coberta per descendir des de la torreta de Sant Pere.
A banda de la neteja dels dipòsits de brutícia, colonitzacions biològiques i elements generats per les filtracions interiors, es protegeixen els inacabats remats d’ampits i torretes -en aquest cas, amb peces de pedra de formes adaptades a les morfologies-, punts principals de penetració de l’aigua de pluja. També es reobren registres laterals originals a nivell de la coberta d’aquestes torretes.
Vitralls i baranes
Paral·lelament, es reparen, netegen i restauren els vitralls emplomats de cinc finestrals. Se substituiran les estructures metàl·liques oxidades per unes d’acer inoxidable. Com ja es va fer en la primera fase s’instal·len baranes metàl·liques per la part interior dels ampits emmerlats. Aquests ampits, previstos en la construcció original, no es van acabar materialitzant i suposen la reproducció dels elements originals complets, amb un remat superior en forma piramidal.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, ha celebrat l’inici de les bores d’aquesta segona fase i ha reiterat la voluntat que l’espai pugui ser visitable per als turistes. “Vol dir que vetllem per la conservació d’aquest edifici emblemàtic, en el qual molts entren com a turistes però de vegades surten com a pelegrins perquè queden impactats per les obres d’art, el silenci i l’espai sagrat“, ha assegurat.
Per la seva banda, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha subratllat la dignificació que els treballs suposaran per a un espai “molt important de la catedral. “També permetrà millorar l’oferta turística en les visites que es podran fer en aquest espai emblemàtic de la ciutat“. Jordan ha posat el projecte en el context de les obres de rehabilitació del parador del castell de la Suda per part del Ministeri de Turisme així com el projecte que el consistori ha presentat al Pla de Barris i Viles de la Generalitat per seguir rehabilitant el nucli històric, on es troba la catedral, com a “oportunitat de futur per al desenvolupament econòmic de la ciutat” a partir de la seva riquesa patrimonial.
