Tortosa va ser l’any 2023 el novè municipi, d’entre els 429 de més de 20.000 habitants de l’Estat espanyol, amb la taxa més alta de delictes contra la llibertat sexual. Així ho recull l’última edició de l’informe Indicadors Urbans 2025 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicada el passat 23 d’octubre.
Segons les dades, Tortosa va registrar una ràtio de 0,97 delictes per cada mil habitants. Al capdavant del rànquing hi figuren tres municipis de les Illes Balears: Sant Antoni de Portmany (1,46), Calvià (1,46) i Sant Josep de sa Talaia (1,35). Salou apareix dos llocs per sobre de Tortosa, amb un indicador de 0,99 delictes per mil habitants.
La taxa de delictes sexuals corresponent a 2023 de Tortosa és l’última publicada de la sèrie amb dades que recull l’INE a partir de 2016 en què es va registrar una taxa de 0,57 delictes per cada mil habitants. A Amposta, el 2023, esta ràtio es va situar en un 0,62 i el municipi ocupa el lloc 56 del rànquing. [Vegeu el quadre amb tota l’evolució de la sèrie.]
Segons les dades del Ministeri de l’Interior, l’any 2023 se van registrar a Tortosa 34 delictes contra la llibertat sexual, vuit dels quals van ser agressions sexuals amb penetració. Tot i que esta xifra va situar el municipi en el novè lloc de l’Estat espanyol, les dades corresponents a 2024 apunten a una reducció d’este tipus de delictes, una tendència que es reflectirà en els indicadors urbans de l’INE previstos per a 2026.
En concret, durant el 2024 es van comptabilitzar 22 delictes contra la llibertat sexual, dels quals tres van ser agressions sexuals amb penetració. En el primer semestre de 2025, s’han registrat nou delictes d’esta tipologia, cinc dels quals corresponen a agressions sexuals amb penetració.
A Amposta, l’any 2023 se van registrar 14 delictes contra la llibertat sexual, tres dels quals van ser agressions sexuals amb penetració. L’any següent, 2024, les xifres van empitjorar lleugerament, amb un total de 16 delictes, cinc dels quals corresponen a agressions sexuals amb penetració. Durant el primer semestre de 2025, s’han denunciat set delictes d’esta tipologia, entre els quals una agressió sexual amb penetració.
Infraccions penals
Un altre dels indicadors publicats és la taxa total d’infraccions penals que permet mesurar en conjunt la incidència de la delinqüència en relació amb la població. A Tortosa, l’any 2023 se van registrar 57,38 delictes per cada mil habitants, una xifra que situa la capital del Baix Ebre en la posició número 100 del rànquing dels 429 municipis de l’Estat amb més de 20.000 habitants. Esta dada és lleugerament inferior a la d’Amposta, on se van comptabilitzar 59,89 delictes per cada mil habitants, fet que la col·loca 21 llocs per damunt de Tortosa. La ràtio de la capital del Baix Ebre és similar a la de Blanes (57,40), Lucena —a Còrdova— (57,21) o Erandio —a Bilbao— (57,60); i la d’Amposta, a la d’Àguilas, a Múrcia (59,76).
A nivell estatal, este rànquing l’encapçalen el Prat de Llobregat (153,6 delictes penals per cada mil habitants), Cullera (120,1) i Barcelona (111,4) mentre que tanquen la llista Icod de los Vinos (18,4), Olesa de Montserrat (18,8) i Castellar del Vallès (19,7).
L’anàlisi de l’evolució en els darrers anys d’este indicador de criminalitat evidencia un augment sostingut dels fets delictius tant a Tortosa com a Amposta, especialment a partir del 2020. A Tortosa, aquell any se van registrar 31,20 infraccions penals per cada mil habitants, una xifra que va créixer fins a 40,98 el 2021, va continuar augmentant fins a 50,69 el 2022 i va arribar a 57,38 el 2023. A Amposta, la tendència va ser similar: se van comptabilitzar 37,03 infraccions per cada mil habitants el 2020, 43,02 el 2021, 45,55 el 2022 i 59,89 el 2023, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística.
La taxa del total d’infraccions penals elaborada per l’INE es calcula a partir dels Balanços Trimestrals de Criminalitat del Ministeri de l’Interior, elaborats amb les dades registrades pels diferents cossos policials. L’indicador suma totes les infraccions penals, tant de criminalitat convencional com de cibercriminalitat, i es calcula per cada 1.000 habitants, prenent com a referència la població mitjana anual del municipi analitzat. El resultat és una dada que mesura de manera homogènia la incidència delictiva entre municipis.
