Les entitats sotasignants faran arribar el manifest als representants polítics, alcaldes i consellers del Consell Comarcal de la Ribera i del Parlament de Catalunya demanant-los seny a l’hora de donar suport a aquesta tecnologia.
La proposta de gigafactoria d’intel·ligència artificial (IA) a Móra la Nova neix de les directrius europees que busquen que Europa mantingui una independència amb relació amb l’oligopoli estatunidenc de les bases de dades en relació a la IA. Amb aquest objectiu, la Unió Europea té previst injectar uns 20.000 milions d’euros de diners públics per impulsar la IA europea, i poder construir així gigafactories que l’alimentin. Una d’aquestes instal·lacions es preveu a l’Estat espanyol. De fet, el govern espanyol ha escollit la localitat catalana de Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre, com a candidata a acollir-la. El projecte preveu una inversió d’entre 3.000 i 5.000 milions d’euros i estaria liderat per l’Estat, la Generalitat i Telefònica entre altres membres ja confirmats que participaran en el consorci públic-privat com ACS, MasOrange, Nvidia, Submer, Multiverse Computing, i la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT).
Tot just aquesta setmana el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet públic que el govern català destinarà 1.000 M€ fins l’any 2030 a accelerar el desplegament de la IA a Catalunya. Diners que sortiran majoritàriament dels fons europeus Next Generation i de la pròpia Generalitat i que comptaran també amb inversió privada tot i reconèixer que aquests sistemes d’IA demanden molta energia.
Estem tot just en un moment en què ha aparegut un informe de l’ONU que demana una moratòria a la construcció de centres de dades (El País, 17 d’octubre de 2025). Pedro Arrojo, relator de Nacions Unides sobre drets humans i aigua potable, denuncia l’opacitat del sector i el seu impacte en el consum energètic i d’aigua com a amenaces globals: “ens hem embarcat en un suïcidi anunciat“, declara. El creixement exponencial de la producció de dades digitals, disparat també per la potenciació de la IA i de les criptomonedes, està provocant una allau de projectes de centres de dades arreu del món. I, com era d’esperar, l’aigua de l’Ebre és novament objectiu de la voracitat capitalista amb els centres de dades de l’Aragó ja desenvolupats i aquest projecte de gigafactoria d’IA a Móra la Nova. Això suposa greus riscos per als ja fràgils ecosistemes aquàtics.
L’informe es titula «El nexo entre el agua y la energía» (https://docs.un.org/es/A/HRC/60/30) i demana una moratòria en la construcció d’aquestes instal·lacions fins que es coneguin els seus efectes reals sobre el planeta. Arrojo denuncia que generen importants i preocupants demandes d’aigua, així com un dramàtic increment del consum d’electricitat. Aquesta tipologia de plantes es refrigeren amb aigua, no amb sistemes d’aire condicionat com els centres de dades més petits. I ho fan transferint la calor directament dels processadors dels servidors, que estan a 100 ºC, a l’aigua, que bull i s’evapora, consumint-ne molta: uns 1.600 litres per MWh. La gigafactoria de Móra la Nova, si s’acaba construint, tindrà de l’ordre d’uns 100.000 GPUs (processadors), la qual cosa suposarà una potència de 100 MW, i un consum anual de l’ordre de 800 GWh que corresponen a un consum d’1,3 hm3 d’aigua.
Els centres de dades generen molt dubtes rellevants: tindran accés prioritari a l’aigua i a l’energia per davant del subministrament domèstic o de l’agricultura? Les directrius de la Directiva Marc de l’Aigua s’han de respectar. I aquesta és una pregunta massa important com perquè no tingui resposta. A l’Ebre ens trobem també amb aquesta opacitat pel que fa als centres de dades de l’Aragó, el consum dels quals se sumaria al d’aquesta gigafactoria de Móra la Nova. Tampoc sabem com condicionaran la gestió dels embassaments, de l’aigua i dels sediments i, per tant, com condicionaran el futur del riu i del delta. A més, una part d’aquesta aigua “escalfada” durant el procés de refrigeració pot acabar, com la que ve del sistema de refrigeració de la central nuclear d’Ascó, a la llera el riu afectant un cop més la flora i la fauna de l’ecosistema fluvial.
En el centre del debat sobre la conveniència -o no- d’allargar la vida útil de les ja envellides centrals nuclears, aquest projecte no pot ser una altra excusa per permetre allargar-la, posant en perill innecessari a la població. Al nostre entendre, el negoci de les dades compromet els plans de mitigació de l’anomenada transició ecològica, l’accés a l’aigua potable i a una electricitat assequible, sobretot per a les comunitats empobrides. Hi ha també un altre impacte de la IA que tal vegada és menys conegut, però no per això menys greu: la petjada terrestre, que és la quantitat real de terra que necessita la IA i el seu desenvolupament. Alguns investigadors l’han quantificat en 3.400 km2 a l’any.
Una altra qüestió per al debat és la suposada creació de llocs de treball. L’experiència ens diu que la major part de les ocupacions qualificades seran temporals, i l’atenció als clients se situarà en els punts del planeta que els siguin més rendibles a les empreses. És a dir, els llocs de treball a Móra es limitaran a labors de manteniment. Per tant, no és cert que aquesta mena de “magatzem d’ordinadors” generi una gran quantitat de llocs de treball. Tal com ha declarat el mateix president del Consell Comarcal de la Ribera, estem parlant de 250 professionals “en fase inicial”, la major part dels quals s’esvairan un cop ultimada la posada en marxa de la planta. Tot i això, el Consell Comarcal de la Ribera ja ha anunciat que regala terrenys i una nau del polígon del Motlló, entre Móra la Nova i Tivissa a unes empreses que els sobren els diners per a invertir. Haurien de promoure empreses més sostenibles que, a més, facilitarien més llocs de treball de qualitat.
A la vista d’aquesta informació, les entitats sotasignants reclamem una moratòria a la construcció de centres de dades a Catalunya, inclosa la gigafactoria de Móra la Nova, fins a conèixer exactament l’impacte sobre el medi ambient i els llocs de treball reals que generarà aquesta instal·lació. Tanmateix, reclamem que en el desenvolupament industrial de la zona: desaparegui l’opacitat dels projectes; es posin límits al que és artificial; i es limitin el consum d’aigua i la producció i el consum d’energia. En conclusió, destinar els recursos públics al benefici del sector públic, de la població i del medi ambient.
