El Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre (CESTE) continua treballant per trobar el consens territorial a projectes estratègics de futur. Ho va fer en la darrera reunió del juliol amb la gigafactoria d’IA de Móra la Nova i ho ha fet aquest divendres amb la central reversible que es construirà entre la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a Riba-roja d’Ebre. L’organisme vol facilitar que els agents socials i econòmics avaluïn, preguntin i debatin sobre aquestes iniciatives. En la segona trobada d’enguany, el Consell ha examinat també la posada en marxa del regadiu Xerta-Sénia, la necessitat d’accelerar el futur hospital universitari ebrenc, o projectes més locals com la recuperació del Molí de l’Assut de Xerta.
Com ha explicat el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, Josep Maria Franquet, la central reversible de Riba-roja d’Ebre serà “una infraestructura essencial per a l’emmagatzematge i la regulació del flux energètic“, que evitaria una apagada general com la que es va produir el 28 d’abril. Franquet també ha remarcat que és una iniciativa amb un impacte ambiental “mínim i modèlic“, perquè tota la xarxa hidroelèctrica operativa estarà soterrada – canonades, turbines, generadors i mecanismes de control i manteniment-. “L’únic que es veurà seran les basses, que evidentment no poden anar d’una altra manera“, ha detallat el president del CESTE.
El projecte, que s’ha explicat aquest divendres al Consell, “està avançat” i les obres podrien estar llestes el 2032. “Serà molt important per al territori, tant pel gran volum de mà d’obra que es necessitarà en el procés de construcció de la central, com en la posada en marxa del servei“, ha dit. La directora de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), Bibiana Porres, ha destacat que la reunió ha permès als agents socioeconòmics ebrencs “resoldre dubtes” sobre la central i que els promotors de la planta “coneguin quines són les inquietuds del territori“.
El CESTE també ha parlat del canal Xerta-Sénia, que fa arribar l’aigua de rec a 4 municipis del Baix Ebre i 8 municipis del Montsià, però que es planteja ampliar-ne l’abast. “Hem de tenir clar que els regadius són la base de l’agricultura actual i moderna. Si no hi ha aigua i no hi ha regadiu, simplement no hi ha agricultura“, ha defensat Franquet. Finalment, el consell ha reivindicat que cal accelerar en la construcció del nou hospital universitari de les Terres de l’Ebre un cop s’ha decidit la ubicació definitiva. “Es tracta que tiri endavant com més aviat millor i que el procés administratiu i tècnic i d’execució es faci també tan aviat com es pugui“, ha dit el president de CESTE.
Tres reunions anuals
Com es va acordar a l’estiu, després que el CESTE hagués estat dos anys inactiu, s’ha fixat un calendari per a la permanent i el plenari del consell, amb reunions quadrimestrals, tres cada any. Aquest 2025 ja s’han celebrat les tres reunions de la permanent del Consell perquè una es va dedicar a fixar aquest calendari. “A més a més, volem que es parlin qüestions que puguin interessar el teixit econòmic i social, i no només les més mediàtiques“, ha dit la directora de l’IDECE.
