La jornada final d’ERRESÉ ESSECÉ – Residències creatives al sud de Catalunya, celebrada aquest cap de setmana a Freginals i impulsada per l’Associació Cultural Eufònica, va posar de manifest una idea central: la creació artística des del món rural requereix immersió, escolta i un vincle real amb la comunitat. Lluny de mirades extractives, el treball en residència es reivindica com un procés que reconeix i activa sabers locals, memòries sovint invisibilitzades i formes de vida que configuren el paisatge cultural dels pobles petits.
La trobada va reunir professionals, artistes i persones vinculades a la creació en contextos rurals i perifèrics. Hi van coincidir projectes de nova aparició –com La Parvada de Montbrió o el futur espai Nave Terra de Vinaròs–, equipaments consolidats com CACiS El Forn de la Calç, gestores i artistes de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i les comarques veïnes de Castelló, així com diversos equipaments culturals i responsables municipals de poblacions ebrenques. Un teixit ampli de presències que va configurar un espai de treball compartit per pensar què significa crear des de les perifèries i quin paper hi juguen la comunitat, el paisatge i els imaginaris locals.
Al llarg de tres taules rodones i diversos espais de conversa, es van abordar qüestions com les pràctiques artístiques situades en entorns rurals, la creació a partir del paisatge en un moment d’emergència climàtica i transformació sonora, i la gastronomia com a patrimoni immaterial que cal preservar també des dels àmbits formatius i educatius.
La jornada es va valorar molt positivament des de l’organització, que va assenyalar que “l’objectiu s’ha complert al cent per cent: hem debatut des de la ruralitat sobre la creació artística feta al món rural”. També es va remarcar “la creació des de la immersió rural, a través de les residències artístiques, que comparada amb les grans urbs ens fa imbatibles”.
Estades al territori
La jornada va permetre conèixer també els processos creatius de les residències desenvolupades els darrers dos mesos entre Miravet i la Galera –amb Neus Lozano-Sanfèlix i la seva recerca sobre la terrissa i la transformació social dels oficis en risc de desaparició–, i entre Arnes i Paüls, amb Cristina Dezi, centrada en les pràctiques tèxtils, la màgia i la memòria ritual. Les dues artistes van coincidir en un punt essencial: la immersió en el poble i el coneixement del context, les pràctiques i les tradicions són imprescindibles per treballar-hi. Un signe d’arrelament que van compartir: el moment en què, després de generar vincles, “ets anomenada pel teu nom propi”.
La jornada va incloure també dues accions artístiques vinculades a la gastronomia, la memòria i les plantes medicinals: la reinterpretació de la clotxa per part de la cuinera de la Sénia Vanesa Bustos, i el ritual creat per Tatiana M. Melo durant una residència als Pirineus. D’altra banda, Cristian Subirà va presentar l’estat actual de la seva investigació sobre comunicació entre espècies i contaminació sonora, iniciada a Sant Jaume d’Enveja i continuada posteriorment a Finlàndia.
Tancament musical
La cloenda d’aquesta primera edició d’ERRESÉ ESSECÉ es va traslladar a l’Església de Freginals, amb dues propostes musicals sorgides de residències molt diferents. La violinista Isabel Archs va presentar Cold Border, peça creada durant la seva estada de dos mesos a Quebec en la primera convocatòria Confluence, un projecte entre Eufònic i el CALQ de Canadà. Tot seguit, Arnau Casanoves, tercer resident aquesta tardor, va transformar en paisatge sonor les dades mediambientals recollides a Freginals al llarg del mes de novembre.
Un projecte per repensar la creació des del territori
ERRESÉ ESSECÉ és un projecte complementari a Eufònic nascut aquesta tardor per reivindicar el territori rural com a espai de creació i també de pensament, on artistes i comunitats dialoguen amb l’espai, les pràctiques locals i els imaginaris que donen forma al territori. Una iniciativa que aposta per la sostenibilitat i pel treball entre agents del territori i de fora, activant sabers locals des de perspectives i llenguatges radicalment contemporanis.
Aquesta primera edició n’ha estat només el punt de partida: un primer gest per obrir converses, qüestionar mirades i situar el territori ebrenc com a espai actiu de futur cultural. Les pràctiques compartides, els vincles generats i els debats d’aquests mesos deixen camins oberts perquè ERRESÉ ESSECÉ continuï creixent i desplegant-se en futurs capítols.
