El Programa de diagnòstic ràpid de càncer (DRC) del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) s’amplia de cinc a onze localitzacions tumorals i es desplega de manera progressiva al territori. L’ampliació, que permet donar resposta a una major varietat de sospites clíniques i reforça l’equitat territorial, s’emmarca en la nova Instrucció 7/25 del CatSalut, en vigor des del 6 d’octubre, que ordena el Programa al conjunt del sistema sanitari públic de Catalunya i fixa un termini de tres mesos per desplegar les actuacions que preveu. L’ús del nou circuit del DRC, que actualment ja s’utilitza per enviar casos a gran part de Catalunya, s’haurà iniciat a totes les regions sanitàries abans d’acabar l’any 2025.
El DRC té com a objectiu facilitar un accés ràpid i efectiu de les persones amb sospita de càncer als centres hospitalaris, reduint el temps entre la sospita clínica, la confirmació diagnòstica i l’inici del tractament. El Programa es va posar en marxa l’any 2005 per als casos de sospita de càncer colorectal, de mama i de pulmó, i es va ampliar l’any 2007 als càncers de bufeta urinària i de pròstata. Amb la nova normativa, s’incorporen sis noves localitzacions tumorals: gastroesofàgic, pàncrees, ronyó, ovari, cos i coll d’úter, i pell/melanoma.
El desplegament del nou model del DRC es va iniciar al territori de l’Alt Maresme i la Selva Marítima, amb l’establiment dels corresponents circuits de coordinació entre l’atenció primària i l’hospital de referència. Així doncs, l’Hospital Sant Jaume de Calella va ser el primer centre hospitalari a implementar el nou circuit amb coordinació amb l’atenció primària de la zona, gestionada per la Corporació de Salut Maresme i la Selva i l’Institut Català de la Salut.
Millora i ordenació del Programa
La revisió i ampliació del Programa de DRC ha estat liderada pel Servei Català de la Salut (CatSalut) i pel Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut, amb la creació d’un grup de treball format per professionals de l’atenció primària i comunitària i de l’atenció hospitalària d’arreu de Catalunya. Aquest grup ha consensuat els signes i símptomes de sospita per a cadascuna de les onze localitzacions tumorals incloses en el Programa, així com les proves diagnòstiques que cal realitzar a l’atenció primària abans de la derivació hospitalària. Les regions sanitàries impulsen el desplegament del Programa per tal que el nou circuit s’apliqui a tots els dispositius assistencials implicats.
La nova Instrucció estableix criteris clínics homogenis d’inclusió al DRC, un formulari de derivació únic integrat a la història clínica compartida de Catalunya (HC3), un model estandarditzat de circuit al SISCAT i una sectorització territorial que ordena els fluxos de pacients. Cada equip d’atenció primària i comunitària queda vinculat a un hospital de referència per al DRC, independentment de la localització tumoral, fet que permet evitar duplicacions i reduir desigualtats territorials.
Funcionament del circuit
La sospita de càncer pot originar-se a l’atenció primària i comunitària, als serveis d’Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), als programes de cribratge, als serveis d’urgències hospitalàries o a les consultes externes. El professional que detecta la sospita activa el circuit mitjançant una derivació electrònica de DRC.
Un cop derivada la persona a l’hospital de referència, el circuit garanteix que la valoració i la primera prova diagnòstica urgent o preferent es realitzin en un termini màxim de dues setmanes, incloent-hi el resultat i l’informe corresponent. Si la sospita es confirma, es duen a terme les proves diagnòstiques confirmatòries i s’inicia el tractament. En els casos en què la sospita queda descartada, la persona retorna a l’àmbit de l’atenció primària per continuar el procés diagnòstic de la seva simptomatologia.
L’objectiu global del Programa de DRC és que la confirmació diagnòstica i l’inici del tractament es produeixin en un període al voltant de 30 dies, tenint en compte que poden existir circumstàncies clíniques o personals que expliquin terminis superiors en alguns casos.
