Un record per a l’Emili, com tots l’anomenaven; altres l’anomenaven “el mestre de Pedret”. El dia 18 de desembre, l’Emili Julià ens va deixar terrenalment a prop d’on va néixer, a Gelida. Fou un artesà on el seu ofici de pintor el va portar, entre el 1995 i el 1997, a viure a Tortosa acompanyat de la seva inseparable muller, Maria Torné, per restaurar la Capella de la Santa Cinta de la basílica catedral de Tortosa.
Amb quasi seixanta anys, venia precedit d’una acreditació més que reconeguda perquè, en aquell moment, el degà de la catedral, Monsenyor Manuel Garcia Sancho, i el primer majordom de la Confraria de la Cinta, José Anguera, li fessin l’encàrrec d’emprendre la que, en realitat, ha estat la seva obra pòstuma.
Va restaurar la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida, havia acompanyat com ajudant l’escultor Joan Mayné per daurar el retaule de Torreciutat. La seva arribada a Tortosa estava precedida per la reproducció de l’“Orant” i el “Cavaller” a Pedret, on les pintures de l’any 1100 havien estat traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya; d’aquí el sobrenom de “mestre de Pedret”, on havia consolidat el seu prestigi com a restaurador.
La restauració de la Capella no va ser fàcil. En muntar l’andamiatge l’agost de 1995 per fer la primera visura, les nostres mirades, sense paraules, deien interiorment: “Es pot fer?”. I tant que es va fer. Allí, a les voltes va deixar el millor d’ell mateix, com la Maria ho va fer amb els marbres de la Capella. Aquesta restauració va representar el preàmbul del Pla Director de la Catedral, dels fruits del qual tots podem gaudir avui. Sense l’èxit de l’Emili i la Maria, tal vegada tot això hauria estat molt més complicat. En mostra d’agraïment, l’any 2005, el primer majordom Luis Javier Muñoz va proposar a la Reial Arxiconfraria de la Santa Cinta el seu nomenament com a Confrare d’Honor, un reconeixement que, en aquell moment, tan sols ostentava el rei Joan Carles I.
