Mar Lleixà, alcaldessa de Tortosa: “L’important és avançar i millorar la vida dels tortosins i tortosines”

Infermera, psicòloga i doctora en pedagogia, Mar Lleixà (Tortosa, 1969) arriba a l’alcaldia amb una llarga trajectòria en la gestió pública, especialment en l’àmbit de la salut, la docència i les polítiques socials. Després de ser primera tinenta d’alcaldia, assumix ara el repte de liderar la ciutat amb projectes clau sobre la taula com el Pla de barris, el nou hospital universitari, el nou pont sobre l’Ebre o la cohesió social. És la primera dona republicana que ocupa l’alcaldia de Tortosa.

Quines són les principals prioritats del govern municipal en l’any i mig que queda de mandat?

Este és un mandat de continuïtat, perquè venim d’un acord de govern signat el 2023 i fa temps que treballem com un equip. Això vol dir acabar de materialitzar projectes que ja estan en marxa i posar fil a l’agulla a d’altres de caràcter estratègic que just ara comencen. El Pla de barris n’és un exemple clar, però també ho és la recuperació de la capitalitat de Tortosa, entesa des d’una visió generosa i compartida amb el territori. Al mateix temps, hi ha tota la política del dia a dia, la política útil, que dona resposta a les necessitats més immediates de la ciutadania. Aquí hi entren qüestions com la neteja i la seguretat. Sempre dic que una ciutat bruta i desordenada genera sensació d’inseguretat. La seguretat no és només tenir més policia, també és percepció i tenir una ciutat ordenada, neta i ben il·luminada. Això implica fer complir contractes importants, com els de neteja, jardineria o enllumenat, però també apel·lar a la corresponsabilitat de la ciutadania.

Quan se preveu aprovar el pressupost municipal d’este exercici? Què ha impedit que s’aprovés abans de final d’any?

Malauradament, no és una situació nova. En els darrers dos anys de mandat ja ens ha passat que no hem pogut aprovar el pressupost abans d’acabar l’any. Continuem treballant-hi i confio que molt aviat puguem tenir bones notícies. El pressupost del 2026 és especialment rellevant i estic plenament focalitzada, juntament amb la resta del govern, a arribar a un acord amb la CUP el més aviat possible.

Quin serà el primer projecte que s’executarà amb el Pla de barris?

El primer pas, imprescindible, és la creació de l’oficina tècnica del Pla de barris. Sense este equip humà no podem avançar. Ja tenim una reunió prevista per a constituir-la i per a posar en marxa tot el procés: la contractació de reforços interns a l’Ajuntament i els suports externs necessaris. Paral·lelament, una de les fortaleses del projecte que vam presentar —i que ha estat molt ben valorada a nivell de país— és la participació ciutadana. Volem activar assemblees de barri perquè la ciutadania pugui participar en la priorització dels projectes. No m’atreviria a dir quin serà el primer projecte visible, però sí que puc assegurar que este mateix any la ciutadania començarà a veure actuacions concretes.

Quan calcula que l’Ajuntament podrà disposar dels terrenys per a construir el nou hospital?

Hi ha negociacions obertes que hem de continuar. En breu em reuniré amb els propietaris per a veure si podem arribar a acords. Este és sempre el camí desitjable. Si no fos possible, hauríem de passar a la via de l’expropiació, que no és l’opció que preferim. Encara no m’he fixat un termini concret perquè primer cal tenir estes reunions, que seran determinants. Sí que és evident que no podem allargar-ho indefinidament. Arribarà un moment en què haurem de prendre decisions. En tot cas, este procés no està retardant altres feines que s’estan fent en paral·lel, però dins d’este any hauríem d’haver avançat de manera clara.

Pel que fa al nou pont, ja és moment de començar a buscar finançament o encara és massa aviat?

Encara és una mica prematur. Ara estan en licitació dos estudis clau, que ens permetran acotar millor el projecte. Se parla d’una inversió de 50 milions d’euros, però és una xifra aproximada. Quan tinguem el projecte, sabrem amb més precisió de què estem parlant. El més important és que el nou pont ha tornat a l’agenda política. És una inversió molt important, però també molt necessària.

Quan preveu la inauguració de l’ampliació i reforma del Teatre Auditori Felip Pedrell?

Sempre hem parlat de l’estiu. Per a nosaltres, això vol dir entre juliol i octubre. Si pot ser al juliol, millor; si no, serà al setembre o a l’octubre. En obres, complir terminis sempre és complicat, però el nostre objectiu és no anar més enllà d’este calendari.

Amb el nou equipament, Tortosa tindrà una millor programació?

Sí, clarament. Tindrem una sala més, que permetrà programar espectacles de nou format que fins ara no podíem acollir. Durant les obres hem mantingut l’activitat cultural i, de fet, això ens ha permès potenciar la cultura al carrer. Tenia el repte d’apropar la cultura a nous públics, perquè sovint a l’auditori ens trobàvem les mateixes cares. Hem utilitzat espais com la plaça de l’Ajuntament, el parc, els jardins del Príncep o la plaça de l’Absis, i això ha estat molt positiu.

Un cop acabades les obres, la plaça de l’Auditori serà una plaça o continuarà sent un aparcament?

En el futur s’ha de remodelar i ha de ser una plaça com cal. Ara mateix, però, no ho tenim previst de manera immediata per qüestions pressupostàries. L’objectiu prioritari és acabar l’obra interior i fer una intervenció mínima a l’exterior. Som conscients que queda pendent completar tot el conjunt com se mereix.

L’aparcament subterrani de la plaça del Carrilet fa un any que està tancat. Se podrà obrir aviat?

Hi estem treballant. És un tema complex, amb escletxes jurídiques, i necessitem tot l’assessorament legal per a no fer passos en fals. L’empresa va plantejar unes demandes en les quals no hem entrat, però volem tenir tots els arguments jurídics per a avançar i poder recuperar l’aparcament.

El segon aparcament dels terrenys de l’estació de Renfe serà gratuït o de pagament?

Serà de pagament, però encara hem de definir la fórmula. Volem evitar el que ha passat amb el primer aparcament, on hi ha cotxes estacionats de manera gairebé permanent. Necessitem rotació perquè compleixi la seua funció. No serà una zona blava, però sí que buscarem una tarifació ajustada, que permeti rotació sense ser excessiva. És una demanda clara que ens ha traslladat el comerç.

El 26 % de la població de Tortosa ha nascut a l’estranger. La immigració és una oportunitat per al futur de la ciutat?

Sí, però s’ha de treballar. Cal treballar amb les persones que arriben perquè s’integrin, aprenguin la llengua i tinguin oportunitats, però també amb el conjunt de la ciutadania. Tenim una llei d’immigració que genera moltes dificultats, perquè hi ha persones que no poden treballar mentre esperen papers, i això és un problema que cal exigir que es resolgui des de qui en té les competències. Com a Ajuntament, hem de tenir més recursos per atendre una població que ha canviat molt en pocs anys. La cohesió i la convivència són clau, i aquí la Llei de barris també és una oportunitat, perquè no només parla de transformació urbana, sinó també de treball comunitari. Tortosa ha estat sempre una ciutat d’acollida. Hem de garantir drets a tothom, vingui d’on vingui, i també deures. Cal memòria col·lectiva. Moltes famílies tortosines van haver d’emigrar després de la guerra i van contribuir després al progrés de la ciutat. La majoria de persones que arriben ho fan buscant un futur millor per a elles i per als seus fills. Jo, al seu lloc, probablement faria el mateix. Hem de dir no als discursos d’odi i apostar per un model de ciutat basat en els drets humans, la convivència i el respecte.

Per què era necessari crear una regidoria de Llengua Catalana?

La llengua catalana no passa pel seu millor moment al país, tot i que a les Terres de l’Ebre la situació és relativament millor. Cal reafirmar el compromís amb els drets lingüístics, amb el català com a llengua d’acollida i d’ús habitual en tots els àmbits: comerç, salut, educació, esport. Vam aprovar una moció de suport al Pacte Nacional per la Llengua, que inclou moltes accions transversals. Per a impulsar-les cal una regidoria específica, al mateix nivell que altres polítiques transversals com Igualtat o Memòria Democràtica. No són polítiques de segona, són una prioritat. La creació d’esta regidoria és una declaració clara de compromís.

La ciutat avança cap al precipici com assegura Junts per Tortosa?

És la seua opinió i el seu discurs. Malauradament, crec que s’han instal·lat en una oposició destructiva, basada en sembrar dubtes i manipular dades. A mi no m’hi trobaran. La ciutadania no ens ha votat per a això, sinó per a treballar per la millor Tortosa possible. Si tenen propostes, seran benvingudes. Sempre trobaran diàleg i voluntat d’acord. Però no penso perdre temps en una dinàmica constant de crítica per la crítica. Tenim molta feina i necessitem tota l’energia per tirar endavant projectes engrescadors.

Cal rebaixar el to de crispació de la política municipal?

Crec que sí. Em reuniré amb la cap de l’oposició i, a partir d’aquí, veurem si volen continuar en esta dinàmica. La confrontació constant genera malestar i no és el meu estil. La gent està cansada d’esta manera de fer política, i jo vull preservar l’energia —i també la salut mental— per allò que realment importa: treballar per Tortosa.

Quin pes polític tindrà ERC en esta nova etapa del govern?

Tenir l’alcaldia, evidentment, dona més pes polític, però jo entenc el govern com un treball d’equip. No soc una persona de protagonismes. Assumixo la responsabilitat amb ganes, força i compromís, però sempre des d’esta visió col·lectiva de tirar endavant els projectes. És cert que Esquerra agafa ara un protagonisme molt esperat. El dia de la investidura va ser emocionant, i espero que sigui l’inici d’una etapa llarga de la Tortosa republicana. Per a mi, governar és cuidar: escoltar la gent, intentar donar resposta a les seues necessitats, encara que no sempre s’hi pugui arribar al cent per cent. L’important és avançar i millorar la vida dels tortosins i tortosines.

Què espera dels seus socis?

Espero el mateix que fins ara: lleialtat i treball en equip. Per a mi és molt important fer pinya i cuidar l’equip, també l’equip humà de l’Ajuntament. Tenim mancances importants de recursos humans, fruit de molts anys de precarietat i de limitacions que depenen, en gran part, de l’Estat. Els municipis ja no tenim la mateixa realitat que fa anys i necessitem més personal i més capacitat tècnica per a donar resposta a les demandes actuals. Podem marcar prioritats i projectes polítics, però la gestió diària depèn d’un equip que arrossega dificultats estructurals.