L’acord de la Unió Europea amb Mercosur ha provocat el malestar de la pagesia catalana, que s’ha bolcat en els talls de carretera durant cinc dies, mentre que el Govern espanyol l’ha defensat. Però, com pot repercutir la reducció de barreres comercials amb quatre països de l’Amèrica Llatina a determinats productes ebrencs? La investigadora del departament d’Economia de la URV, Victòria Soldevila, explica que depèn del sector: “Depèn de si som més o menys competitius que ells”.
Un dels exemples clars és l’aviram. El Brasil és el primer exportador mundial de carn de pollastre i, per tant, serà una gran competència per al producte ebrenc. Tot i això, la investigadora Soldevila explica que existixen contingents, és a dir, que podran entrar un determinat nombre de tones sense pagar aranzels. En el cas de l’aviram serà de 180.000 tones.
Pel que fa als cítrics, la preocupació es troba en el suc de taronja, ja que el Brasil també és el primer productor i exportador. En estos moments té uns aranzels d’entre el 12 % i el 18 % i en un termini d’uns set anys passarà a ser zero. “El suc de taronja és una forma de valoritzar taronges que no entren per calibres al comerç i aquí existix una certa preocupació perquè hi haurà un competidor molt fort”, detalla Soldevila.
Altres aliments que es produïxen a l’Ebre i que es poden veure afectats són la fruita seca, la mel o la pesca. Pel que fa al porcí, no està clar com podria afectar, ja que Catalunya és un gran exportador, però també ho és el Brasil. Tot i això, s’ha fixat un contingent d’entrada a la UE de 25.000 tones.
El cas de l’arròs
Un dels altres sectors ebrencs al qual li pot jugar en contra l’acord amb el Mercosur és l’arròs. Unió de Pagesos alerta que les diferències en les condicions de producció i en els costos fan molt difícil competir amb un producte importat que arriba al mercat a un preu molt inferior. “Els productes que venen de fora no és que siguen dolents, és que aquí a Europa som més restrictius”, explica el responsable del sector de l’arròs d’Unió de Pagesos, Joan Antoni Vidal.
L’arròs que es cultiva al delta de l’Ebre està sotmès a normatives europees restrictives pel que fa a l’ús de productes fitosanitaris, a la gestió ambiental i a la petjada de carboni. Estes exigències, que contribuïxen a una major qualitat del producte, els pagesos denuncien que encarixen els costos de producció. “Tenim uns estàndards de qualitat més alts, per tant produïm menys de més qualitat”, relata Vidal. En canvi, asseguren que en altres països productors se permet l’ús de substàncies i pràctiques que a Europa estan prohibides, fet que abaratix el preu final de l’arròs importat.
Un altre dels punts crítics és l’etiquetatge. Els arrossaires consideren que la informació sobre l’origen del producte no sempre és clara, cosa que dificulta que el consumidor puga identificar amb certesa l’arròs produït al delta de l’Ebre. Davant d’este escenari, els productors reclamen mesures de compensació i polítiques que garantisquen la sobirania alimentària i la continuïtat del sector primari.
“Hi ha sectors que poden guanyar, però és relatiu”, aclarix Soldevila. Segons la investigadora, un dels productes que se’n podria beneficiar és l’oli d’oliva. Tot i que els països del Mercosur no en són uns grans consumidors, sí que estan entrant al mercat i per això “hi ha expectatives que augmenten les exportacions”. Els aranzels se troben actualment al 9 %. Tot i això, l’Argentina també és productora d’oli d’oliva i, per tant, a partir d’ara podrà entrar al mercat europeu.
Un altre producte ebrenc que se’n pot beneficiar de l’acord és el vi. “Tenia uns aranzels molt elevats que podien arribar fins al 35 % i ara es permetrà exportar vins, sobretot els de més qualitat, amb DO”. Malgrat això, l’acord també és recíproc i els vins del Mercosur també es podran comercialitzar a Europa sense aranzels.
Competència deslleial
Els pagesos han denunciat que l’acord significa una competència deslleial. “Tenim models de producció diferents, els pagesos d’aquí han de seguir una sèrie de normatives estrictes i allà cada país té les seues regulacions i són més laxes”, explica la investigadora de la URV. Per tant, els productors europeus i també els ebrencs han de competir contra uns preus més baixos, ja que els llatinoamericans no tenen tantes obligacions.
A banda del sector agroalimentari, Europa es veurà beneficiada d’este acord gràcies a la liberalització del comerç en sectors industrials com els automòbils o la maquinària, que fins ara “entraven amb uns aranzels elevats als països del Mercosur”. Però Europa, amb este pacte, també pretén reforçar les relacions econòmiques amb estos països, ja que, anteriorment, els 27 eren els primers socis comercials del Mercosur, i en l’actualitat el primer lloc l’ocupa la Xina. El pacte ja té llum verda del Consell de la Unió Europea, però farà falta una última votació al Parlament Europeu.
