Una de les millors parts de l’ofici de periodista és poder conèixer gent extraordinària. Persones que excel·leixen i són referents des de l’esforç constant i, sovint, també discret.
De vegades, aquestes persones no cal anar a buscar-les gaire lluny, sinó que formen part dels equips de redacció, i acabes tenint el goig de poder gaudir del privilegi de treballar, conviure i aprendre al seu costat. Però aquesta realitat també té un altre costat, molt més difícil, quan aquestes persones ens deixen. Som els seus companys periodistes els qui hem de recollir la seva trajectòria, les seves aportacions i fer una glossa digna del seu llegat i tot el seu bagatge. Sovint hem de fer-la amb un nus a la gola, i la mirada tèrbola davant l’ordinador, sense saber per on començar.
Malauradament, a les acaballes de 2025 ens va deixar Joan Launes. Amic i company amb qui vaig tenir el privilegi de treballar a Ràdio Móra d’Ebre. La seva estima per la història dels nostres pobles, pel periodisme de proximitat i per tot allò que li passa a la gent de casa nostra han marcat, sens dubte, la trajectòria de desenes de periodistes que van passar pels micròfons de la ràdio. En la setmana que hem celebrat el Dia Mundial de la Ràdio és inevitable tenir un record per Joan Launes i per tot allò que ens va transmetre. Perquè segur que avui no entendríem el periodisme i la ràdio a la Ribera d’Ebre de la mateixa manera sense la figura de Joan Launes.
