Les obres de conservació i posada en valor del Parador de Tortosa han esborrat per sempre una de les imatges més icòniques i fotografiades del Castell de la Suda. La construcció d’un gran pont de fusta, que permet prolongar el nou recorregut turístic dels baluards exteriors fins a la necròpolis islàmica, ha ocultat completament la visió del castell des de la pujada del pati d’armes i ha començat a generar una notable controvèrsia entre la ciutadania.
Esta actuació forma part del projecte impulsat per l’Institut de Turisme d’Espanya (Turespaña), organisme públic dependent del Ministeri d’Indústria i Turisme, que el 2024 va adjudicar estes obres a l’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques per un import de 4,3 milions d’euros. La intervenció, que està previst que s’enllestisca esta primavera, té com a objectiu principal la rehabilitació i l’obertura al públic de diversos espais del conjunt monumental fins ara tancats.
Els treballs s’han estructurat en tres àmbits d’actuació. D’una banda, les galeries de la Suda, creades al segle XVIII com a sistema de protecció davant els bombardejos en èpoques de guerra. Estes galeries configuren una complexa xarxa subterrània al voltant del pou central d’època àrab, on se van habilitar forns, magatzems i xemeneies que permetien l’entrada d’aire i de llum solar i feien possibles llargues estades sota terra.
El segon àmbit correspon a les muralles del front sud. En este punt, la intervenció ha recuperat la visió completa de la muralla en la seua orientació meridional i de l’espai conegut com a General Ortega, amb actuacions de consolidació i millora dels paraments.
El tercer focus se situa al bastió nord, on s’han rehabilitat recorreguts i estructures i s’han prolongat les plataformes de la banda sud de la fortalesa fins a la plataforma que acull el cementeri islàmic. És precisament esta connexió, materialitzada en un enorme pont de fusta, la que ha generat la controvèrsia actual.
Mentre que una part de la ciutadania considera que l’estructura desfigura l’accés al castell i n’empobrix la imatge, altres veus la defensen com un element que millora l’accessibilitat i enriquix el futur recorregut patrimonial i cultural. En conjunt, el projecte permetrà obrir en breu estos espais a la visita pública, amb la voluntat de conservar-los i fer-los valdre, tot i el debat obert sobre l’impacte visual de l’actuació situada a pocs metres de l’entrada principal del complex hoteler de la cadena pública estatal.
El pont de fusta permetrà l’accés a peu fins a l’interior de la petita necròpolis musulmana, l’única a cel obert conservada a Catalunya, que fins ara es podia veure des de l’exterior, un cop superada la pujada del castell i abans d’accedir a l’interior del recinte.
El petit cementeri islàmic, excavat en diverses campanyes entre els anys 1983 i 1985, testimonia el passat andalusí de la ciutat abans de la conquesta cristiana de 1148. Les tombes, datades entre els segles X i XII, estan orientades cap a la Meca i seguixen el ritual funerari islàmic. S’hi va trobar un epitafi del segle X amb referència a un governador, exposat al Parador de Turisme, i una tapa d’arqueta funerària amb escriptura cúfica —l’antiga cal·ligrafia àrab— i versos de l’Alcorà, exposada al Museu de Tortosa, entre altres peces.
