L’entitat del tercer sector Casa Alternativa, una cooperativa sense ànim de lucre amb seu a Terrassa, ha adquirit prop d’un centenar d’habitatges d’Amposta, bé buits bé de promocions que havien quedat pendents d’ultimar-se des de l’esclat de la bombolla immobiliària, per a destinar-los a lloguer assequible, cosa que suposa un salt de qualitat en l’oferta d’habitatge en un municipi considerat com a zona de mercat residencial tensat per part de la Generalitat i on l’Ajuntament acumula una dècada d’esforços per a aplicar polítiques d’habitatge imaginatives.
La fórmula per la qual aposta Casa Alternativa és el dret de tempteig i retracte: quan hi ha una compravenda d’un habitatge propietat d’un gran tenidor, majoritàriament fons d’inversió, les administracions públiques i entitats del tercer sector tenen dret a quedar-se’l igualant el preu de l’operació. En el cas de la cooperativa Casa Alternativa, concretament el que fa és acordar amb l’Institut Català de Finances un dret temporal d’ús d’aquell habitatge durant 75 anys. L’entitat cooperativa contracta empreses del territori per a posar l’habitatge en condicions òptimes i el lloga a un preu assequible —fins i tot per baix dels establits per als habitatges de protecció oficial— a famílies inscrites en el registre de sol·licitants d’habitatge de la Generalitat. D’esta manera, famílies vulnerables poden trobar pisos de lloguer per menys de 300 euros a la capital del Montsià, segons detalla Josep Arnero, adjunt a la gerència de Casa Alternativa.
Esta cooperativa, integrada per socis col·laboradors del sector de l’habitatge i governada per un consell rector, impulsa un total d’onze projectes d’habitatge a Amposta, en diferents zones de la ciutat i en diferents estats inicials: “N’hem trobat que estan molt malament, altres que millor; edificis que no s’havien acabat o havien estat ocupats i vandalitzats i hi calia una reforma integral”. La seua aposta per Amposta i les Terres de l’Ebre —també han activat projectes a Deltebre o l’Ampolla—, respon, a més a més d’haver-hi detectat mancances d’habitatge, a una qüestió d’equilibri territorial, destaca Arnero, i, en el cas d’Amposta, també a la complicitat amb l’Ajuntament. “L’opció del dret de tempteig ens permet escurçar els terminis [amb relació a la construcció] per a tenir habitatge disponible”, valora l’entitat. Amposta, amb el centenar de pisos reimpulsats per Casa Alternativa, se situa, segons l’alcalde Adam Tomàs, en els 250 habitatges assequibles entre públics —de l’Ajuntament o de la Generalitat— i d’entitats no lucratives. Segons explicava Tomàs en una entrevista recent amb esta publicació, l’Ajuntament, governat per ERC, ha acabat fent un pas al costat en matèria d’habitatge amb la irrupció de cooperatives del sector i després d’haver arribat a acords amb l’Agència Catalana de l’Habitatge o fins i tot amb la Sareb.
La darrera aposta de Casa Alternativa a la ciutat ampostina implica la inversió més important des de la creació de la cooperativa d’habitatge. Se tracta de la recuperació d’un edifici amb 44 habitatges que dona a quatre carrers, entre els quals l’avinguda Sant Jaume, i que està davant del riu. L’immoble era propietat de Sareb i l’estiu passat Casa Alternativa va rebre l’informe favorable de l’Agència de l’Habitatge per a fer la compravenda. També hi ha 33 places d’aparcament.
Al carrer Atenes també s’estan arranjant els pisos d’un bloc que permetrà cobrir les necessitats d’unes 25 famílies. La promoció disposava de certificat de final d’obra i acta de final d’obra, però li faltava la llicència de primera ocupació.
