Passem aproximadament una quarta part de la setmana a la feina. El càlcul és senzill: si treballem quaranta hores i una setmana en té 168, això significa que passem gairebé el 24 % del nostre temps setmanal amb gent que no escollim. Bé, ho fem? A mitges.
Començar una feina nova comporta plantar-nos en un indret estrany, asseure’ns en una cadira inexplorada, entendre el funcionament d’una màquina de cafè diferent i, sobretot, conèixer persones. Més enllà d’aprendre una nova ruta fins al treball, també entra en joc el repte d’intentar causar una bona impressió sense posar la pota.
No ens enganyem, malgrat que cadascú tinga la seua cadira i les seues responsabilitats, sovint l’èxit d’un equip depèn de tenir una bona relació entre els qui seiem a la mateixa taula. En alguns casos serà qüestió de setmanes i en altres de mesos, però el més probable —o l’òptim— és que arribe un punt que la relació deixe de ser estrictament professional.
Quan la resposta a un “com estàs?” ja no és un “bé, i tu?”, i es converteix en un “bé, este cap de setmana he anat de boda…”. O quan us acompanyeu en el moment del cafè i compartiu dubtes, neguits i alegries. Perquè persones que fa un temps eren completament desconegudes, ara ocupen un temps i un espai a les nostres vides que van més enllà d’una relació de companys de feina.
No són com una parella perquè no existeix una intimitat. Tampoc són com un amic dels de tota la vida perquè segurament no coneix els teus pares. Però, curiosament, t’entenen com ningú més del teu cercle t’entén, perquè difícilment algú de fora de la feina podrà comprendre tot el que passa a dins. I és així com, sense posar-li nom ni verbalitzar-ho, a poc a poc us heu fet amics.
És una realitat: arriba un punt que passem més hores amb els companys de feina que amb qui vam créixer. Però, encara que no els vam triar d’entrada, a mesura que van passant els dies sí que els anem sumant al nostre univers existencial. I, massa sovint, arriba la notícia: una d’estes persones et comunica que no continuarà a la feina. Siga per una oportunitat millor o per la necessitat de provar coses noves, poden ser molts els motius que, també en el món laboral, t’allunyen de vincles que tant costen de fer i de mantindre. També aquí, val la pena continuar escollint-nos i demostrar-nos que l’amistat sempre pot perdurar més enllà de les quatre parets on es va forjar.
