Marta, de menuda, volia ser metge. Quan li pregunto per què es va fer advocada, la resposta em sorprèn. Sent ben joveneta, va veure per la televisió, la notícia de l’atemptat d’Atocha en el que van assassinar advocats laboralistes. Una cosa dins del seu jove i coratjós cor es va remoure per dintre i va decidir ser advocada laboralista. Quan va acabar dret, va decidir però estudiar per notaries. Després de 7 anys estudiant per notaria, i com que no se les treia, va decidir utilitzar tot el que havia après per exercir d’advocada. Dret civil, mercantil, urbanístic, fiscal…, tots aquells coneixements li van suposar una base immillorable per exercir la seva professió.
Amb tots aquells coneixements al seu abast, Marta es va decantar pel dret civil, i dintre d’aquest, pel dret mercantil, les responsabilitats contractuals, les reclamacions de quantitat, el dret urbanístic. Conscient que treballava en terres de cruïlla entre tres comunitats autònomes, va aprofundir en tots aquests temes i l’octubre de 1999 va fundar amb la seva companya Isabel Castells, el despatx Castell i Martínez advocades.
Tot i que està força orgullosa de ser la primera degana dona del col·legi d’advocats, també n’està molt d’assolir altres reptes com haver sigut cònsol del mar, presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, i actualment presidenta del Tribunal Català de l’Esport. El Consolat del Mar ha estat una institució que potencia la utilització de la mediació com a mecanisme previ a la via judicial. Això vol dir, que davant d’un conflicte, s’intenten consensuar els objectius i consolidar acords sense la necessitat d’acudir a la via judicial. La llei orgànica 1/2025 crea un nou paradigma per resoldre els conflictes i assolir aquesta fita amb altres procediments diferents del judicial, tals com la mediació, la conciliació, la negociació assistida o directa entre les parts, o fins i tot el dret col·laboratiu. Diu que, aquest últim és una via molt adequada per a l’advocacia i la seva consolidació pot apostar per una advocacia més moderna i amb més paper dintre de la fase extrajudicial.
Marta se sent molt ebrenca, i com a degana pensa que representa a tots els advocats/des ebrencs. Vetlla perquè els advocats del torn d’ofici estiguin ben reconeguts i remunerats, tot i que assolir aquesta última pretensió encara té molt de camí a córrer. La formació dintre d’aquesta professió és indiscutible, i així es du a terme des de l’advocacia institucional.
Avui en dia hi ha una important preocupació amb la jubilació dels professionals del Dret. I això implica la necessitat de defensar els interessos del seu gremi amb contundència, transparència i molta implicació. Assolir una defensa del col·lectiu garanteix una defensa de la ciutadania.
Casada fa 30 anys amb un empresari del moble també de la Sénia, té dos fills dels que se sent molt orgullosa. Son fill Frederic, enginyer, s’encamina a ser el successor del seu pare. La seva filla, Andrea, és traumatòloga.
Em reconeix que ella no ha tingut mai problemes en l’advocacia pel fet de ser dona. No s’ha trobat mai en situacions de discriminació dintre del seu àmbit. Dels 14 col·legis d’advocats/des que hi ha a Catalunya, 8 estan encapçalats per deganes. El que sí que reconeix és que, si bé a les PIMES hi ha moltes dones, a l’empresa privada costa molt més que les dones ocupen llocs de molta responsabilitat.
Per Marta, l’advocacia és una molt bona professió, però també és molt dura. Si t’impliques, la motxilla dels problemes dels teus clients és ben voluminosa. En este món solucionar conflictes és el primordial. No sols s’han d’estudiar les lleis. La formació principal és com ser interlocutor entre les persones, només així pots assolir un únic canal de comunicació perquè ens puguem entendre.
De hobby, Marta corre maratons. M’explica que si ha arribat a ser advocada de prestigi, degana del col·legi d’advocats/des de Tortosa, presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, membre del Consejo de la Abogacia Española (em comenta com de passada que el ministre Bolaños li va atorgar la creu de Sant Raimon de Penyafort) és gràcies a poder sortir físicament de l’estat de confort i fer molt esport.
La capacitat de superació que li han donat els entrenaments de resistència, el sacrifici davant els problemes o els reptes a assolir, la constància en el treball, han fet d’esta senienca de cor ebrenc, un exemple de pionera per a les noves generacions.
