Les cartes estan aixecades a Amposta amb vista a les eleccions municipals del 2027. Els tres partits amb representació a l’Ajuntament —ERC, Junts per Catalunya i Som Amposta— i les dos formacions que, per història i poder (el PSC) i per efervescència (Aliança Catalana), tenen més números per a entrar-hi, ja tenen clar, excepte alguna petita incògnita, qui serà el seu cap de llista. El ventall s’ha obert amb tota la força i la morbositat que suposa el fitxatge del fins fa poc regidor de Junts Èric Esteban, proclamat de forma flamant com a nou alcaldable de la islamòfoba Aliança Catalana en una roda de premsa del partit de Sílvia Orriols al Parlament de Catalunya el passat 19 de març. Esteban, nascut a Amposta el 1991 i, per tant, el més jove dels alcaldables confirmats o previsibles, ha arrancat amb un missatge essencialista i amb tocs xenòfobs. “El Montsià existix, les Terres de l’Ebre existixen, som i ens sentim catalans i a més a més som una de les zones del país on més se parla la nostra estimada llengua. Exigim ser ciutadans de primera i no de segona”, va afirmar, abans de denunciar que la manera de governar de les esquerres tenen Amposta “dixada i grisa”, ja que hi impera “l’incivisme i la delinqüència”, en un context de creixement de població que “no respon als naixements dels propis catalans”.
La pregunta és obligada: a qui beneficiarà o perjudicarà la irrupció elefantina d’Aliança? Se pot pensar que pescarà al calador de Junts, tot i que també pot frenar les aspiracions d’altres partits que propugnen el fre a la immigració, com ara Som Amposta, o aglutinar tot el vot d’ultradreta i dificultar l’aterratge d’opcions igual d’extremes però espanyolistes.
Pel que fa a la resta de caps de cartell, els més veterans en continuïtat són, per este ordre, l’alcalde republicà Adam Tomàs, a l’Ajuntament des de fa 23 anys —i a l’alcaldia, des d’en fa 11—, i German Ciscar, ideòleg i únic referent de Som i edil a l’oposició des del 2011. Tots dos van nàixer el 1972. Cap dels dos ha sigut proclamat oficialment candidat, però el fet que han expressat la seua intenció de tornar-se a presentar —així ho han confirmat a esta publicació— i que no tenen oposició orgànica, els aplana el camí. Tomàs, que ha marcat una època a Amposta, admet que se salta la promesa que va fer el 2015 en el sentit que només hi seria vuit anys, però matisa que ho fa per compromís amb la ciutat i amb el partit. Ciscar, que va fracassar en l’intent d’estendre Som a les Terres de l’Ebre, assegura que els companys de partit en l’àmbit local volen que siga ell el candidat a l’alcaldia. De fet, té una dedicació total a la faena fiscalitzadora des de l’oposició, ja que explica que s’hi dedica en exclusivitat. Procedix de la també xenòfoba Plataforma x Catalunya, i si bé ha intentat desempallegar-se d’esta etiqueta a través d’una alternativa que ell considera més “transversal”, al plenari no són d’estranyar els seus missatges agressius contra la immigració il·legal.
També pugna per l’espai polític que vincula immigració descontrolada i inseguretat, Junts, des de posicions més moderades. L’exalcalde Manel Ferré, si el partit l’avala com a alcaldable en una assemblea local prevista per a finals d’abril, repetirà com a cap de llista, tot i que potser és qui ho té menys lligat dels cinc. Després d’un parèntesi de vuit anys (2015-23) fora de la política municipal, assetjat per alguns casos judicials dels quals ha sortit indemne —exceptuant el del cobrament de dietes, pendent de resolució—, Ferré va tornar a la càrrega amb èxit. Va fer reviure Junts i aspira a un segon cicle d’alcalde.
Ferré i Ciscar han perdut un regidor pel camí, ja que Èric Esteban i Ángel Martínez han dixat Junts i Som, respectivament, i han passat a ser regidors no adscrits. Potser un símptoma del risc de regressió a què s’enfronten els dos partits.
Qui no pot anar a pitjor és el PSC, per primera vegada fora de l’Ajuntament en l’actual període democràtic i que s’ha encomanat a Pere Montañana, un jubilat independent compromés amb els valors d’esquerres, per a intentar tornar-hi. Els socialistes repetixen amb un candidat que s’estrena en política, tot i la mala experiència de fa quatre anys amb Jordi Pérez. Referents com Josep Maria Simó, alcalde als anys 80, donen suport a Montañana per a encetar un nou cicle, ara que el PSC també ha tornat al govern de la Generalitat.
En definitiva, Amposta afronta unes eleccions amb moltes variables per a configurar un consistori on mai, des del 1979, hi han hagut més de quatre partits representats.
