Els treballadors ebrencs van regalar 5,2 milions d’hores als empresaris el passat 2024. Així ho revela un informe de la UGT presentat a Tortosa que vol desmuntar amb arguments l’absentisme laboral que, segons el sindicat, fan servir la patronal de forma abusiva per a carregar contra els seus treballadors. En este sentit, UGT diu que el debat de l’absentisme “intenta amagar la realitat de l’explotació horària laboral a les Terres de l’Ebre”. El document assenyala que les baixes mèdiques no depenen de la voluntat de les persones treballadores.
L’informe presentat per l’organització diu que el 74,4 % dels treballadors ebrencs allarguen la seua jornada laboral, i que, a més, el 46 % ho fan fora de la faena, en el seu temps lliure. També denuncien que, en molts casos, este temps addicional queda molt poques vegades com a hores extres remunerades. El sector de la informació, finances, hostaleria i l’Administració pública, segons UGT, són els que més perjudicats se veuen i els que més allarguen la jornada laboral. Per exemple, segons l’Enquesta de qualitat en el treball del 2024, els professionals de la informació allarguen sempre la seua jornada (el 65,17 % ho fan diversos cops a la setmana i el 34,83 % ho fan diàriament).
Des d’UGT, han criticat que 4 de cada 10 persones treballadores han fet tasques laborals fora de la faena de forma habitual. El secretari de Política Sindical del sindicat, Òscar Riu, lamenta esta xifra: “Les millors dades serien que ningú allargués la seua jornada. Només 5 de cada 10 no han allargat mai les seues tasques a casa”. De nou, els sectors de la informació i les finances també són els més perjudicats. A més, també destaquen els sectors d’educació o les activitats relacionades en estudis científics.
Segons UGT, este perllongament de la jornada a les Terres de l’Ebre, implica que el 2024 es van fer 3,5 milions d’hores durant el temps lliure. L’informe constata que això suposa un estalvi de 87 milions d’euros a les administracions públiques en salaris i uns beneficis extres per als empresaris ebrencs de 166 milions, representant 3.500 euros per persona assalariada a les Terres de l’Ebre.
Per això, la desconnexió digital continua no sent una realitat per als treballadors i treballadores de les Terres de l’Ebre. Gairebé la mitat de les persones assalariades reben comunicacions relacionades amb la faena fora de la jornada laboral, impedint el seu descans i, per tant, sense garantir la desconnexió digital. L’informe presentat també diu que el 58,35 % dels treballadors estan preocupats de manera freqüent per qüestions laborals fora del seu horari habitual.
Por als acomiadaments
D’altra banda, UGT també denuncia que el 41,9 % de les persones treballadores a les Terres de l’Ebre van a la faena estant malaltes. La pressió dels empresaris o la por als acomiadaments, són les principals causes que fan que el treballador no demane la baixa. Així, en l’Enquesta de qualitat en el treball de 2025, el 58 % dels assalariats no es van demanar la baixa laboral, malgrat no estar bé per a anar a treballar. I només el 29 % van agafar fins a cinc dies, incorporant-se abans de temps a la faena. Aquí, els sectors més perjudicats són els de la indústria, el transport, l’educació i els de la salut i els serveis socials. Amb tot, les persones treballadores de les Terres de l’Ebre van treballar una mitjana de 16,1 hores estant malaltes el 2024.
Això suposa un total de 853.000 hores, que genera uns beneficis als empresaris durant tot este temps de 41,8 milions d’euros, un total de 590 per persona treballadora, de mitjana.
En este sentit, UGT, a més, també ha carregat contra la falta de reconeixement de l’origen laboral de les patologies de les persones treballadores de les Terres de l’Ebre. De nou, les dades aportades pel sindicat expliquen que tres de cada quatre malalties relacionades amb la faena no es reconeixen com a professionals. Un fet que provoca que la majoria de les baixes acaben classificades com a malalties comunes, quan tenen origen laboral. Això també infla, diuen, les xifres d’absentisme laboral que realitzen les patronals i que, a més, trasllada els costos que haurien d’assumir les empreses al sistema públic. En el cas ebrenc, durant el 2024, més de 850.000 hores de treballadors que no van anar a la faena per estar malalts corresponien a les patologies fruit de treballar. Això, a més, sense comptar altres malalties relacionades amb la salut mental, que són més difícils de diagnosticar.
Més baixes que mai
Segons l’enquesta europea OSH Pulse, elaborada per l’Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball, el treball està generant més baixes que mai. En l’àmbit català, 4 de cada 10 persones treballadores relacionen directament la seua ansietat o depressió amb la faena, onze punts per sobre de la mitjana. Gairebé la mitat de les persones treballadores a Catalunya també reconeix patir sobrecàrrega de faena o pressió de temps, sent això un indicador detonant de malestar psicològic. També el 45 % patixen fatiga, mals de cap o estrés visual i dolors musculars, tots per sobre de la mitjana europea.
El sindicat denuncia que les baixes laborals augmenten quan el treball és físicament dur, repetitiu o amb sobrecàrrega. També en entorns amb poca prevenció de riscos, marcats per l’estrés, les pressions constants i la falta d’autonomia. La majoria de les baixes també es produïxen en llocs on se fan horaris irregulars, nocturns o amb torns rotatius. També en faenes de contractes temporals que provoquen inestabilitat i salaris baixos o quan no hi ha possibilitat de descansos, conciliació, recuperació o realització de personal.
Unes malalties laborals que surten, segons denuncien, per la manca de prevenció dels empresaris. UGT argumenta que no es fan les avaluacions de riscos ergonòmics adequats, ni s’implanten les mesures preventives necessàries. De fet, el 41 % de les empreses no ha fet mai cap avaluació dels riscos.
Malalties laborals
No reconéixer les malalties laborals provoca que les prestacions econòmiques siguen assumides pel sector públic. Així, l’informe d’UGT critica que les empreses no reconeixen les baixes per motius de faena perquè les compensacions als treballadors són més elevades des del primer dia. En les contingències comunes, se percep el 60 % de la base reguladora entre els dies 4 i 20 de la baixa, i el 75 % a partir del dia 21. En el cas de les contingències professionals, les cobertures tenen el percentatge més elevat des del primer dia, i, a més, s’hi poden sumar complements establits per convenis col·lectius.
El sindicat ha criticat que, en el cas dels salaris baixos, les contingències comunes no són suficients per als treballadors. A més, en les contingències professionals, els complements de millora depenen del sector i l’empresa, fet que genera desigualtats entre les persones treballadores. De fet, només un 7,2 % dels convenis col·lectius tenen una clàusula de compensació econòmica, sense límits ni excepcions. La resta, el 92,8 %, no tenen clàusula específica o esta és limitada en extensió, durada o cobertura.
Tot això, en un sistema sanitari que, diu UGT, està al límit del col·lapse. Així, han carregat contra la intenció del Govern català de beneficiar amb un 5 % els CAPs que donen altes als treballadors.
Segons l’organització sindical, el sistema sanitari català no pot afrontar la crescuda del nombre de població i l’envelliment de la mateixa (actualment, el 26 % de la població té seixanta anys o més). Per tot això, denuncien que el sistema sanitari té menys capacitat per a atendre les persones treballadores, tant per les incapacitats laborals que comporten la baixa laboral, com pel conjunt dels problemes de salut de tota la ciutadania.
UGT demana una reforma legal per a acabar amb els abusos en jornada i descansos
El sindicat UGT proposa una sèrie de millores per a corregir les dades de l’informe. Moisès Fabra, secretari general d’UGT a les Terres de l’Ebre, argumenta que “cal un control real de la jornada de treball. Real, no falsificant dades, que ens hi trobem massa vegades a moltes empreses que signen una personalització d’hores al lloc de treball que no és real. Volem i demanem i exigim garantir una desconnexió digital. Volem millorar la prevenció de riscos laborals a les empreses en benefici de les mateixes empreses, però sobretot de cara a les vides dels mateixos treballadors”.
Per tot, per a evitar la normalització de treballar malalts o fora de l’horari laboral, el sindicat exigix una reforma de la llei per a acabar amb els incompliments en matèria de jornada i descansos, així com una actuació més àmplia de la Inspecció de Treball. En este sentit, l’organització demana més contundència de l’Autoritat Laboral, fent un ús més elevat de les sancions a les empreses.
Per a reduir la durada de les baixes laborals, el sindicat demana implementar un pla de xoc per a acabar amb les llistes d’espera i la pressió assistencial que evite desigualtats entre persones i més privatitzacions. També reclama garantir la cobertura adient de professionals arreu del territori i en totes les especialitats. Finalment, UGT també exigix més inversió en prevenció per a reduir els accidents i malalties relacionades amb el treball.
