Una matinada desvetllada del cap de setmana m’arriba a la missatgeria del mòbil la queixa d’un veí, i diu així:
“El Primavera Sound nocturn que ningú ha demanat: oci, crits i vots en fuga. Un veí que voldria dormir (i no pot), mentre la majoria dels mortals aspiren a la pau del llençol, desenes de veïns i veïnes es troben atrapats en un bucle d’incivisme crònic que sembla no tenir fi. El guió és sempre el mateix: clients de locals d’oci que confonen el carrer amb un estadi de futbol i una Policia Local que, pobra de solitud, fa més quilòmetres que un pilot de Fórmula 1 anant d’una punta a l’altra del poble per intentar apagar focs que mai no s’extingeixen.
El festival del desgavell arranca puntual, de les dotze de la nit fins a les tres de la matinada el nostre municipi es transforma en un escenari de xivarri, crits i baralles dignes d’un reality show de baix pressupost. On són els agents cívics?
Deixo propostes sobre la taula (i sota el coixí), davant d’aquest panorama les solucions semblen evidents per a qui pateix les ulleres l’endemà:
Reforç de vigilància amb agents cívics patrullant des de les onze de la nit fins a la matinada en festius i caps de setmana.
Toc de queda comercial, avançar l’horari de tancament dels locals a les dotze.
S’albira un futur d’insomni i abstenció. Hem de ser conscients que, amb l’arribada del bon temps, aquest “festival” només fa que créixer, mentre la població —cada cop més gran i amb menys paciència per a decibels gratuïts— es desespera. Després, quan arribin les eleccions i veiem que només la meitat del poble s’apropa a les urnes, no ens fem els sorpresos: és difícil anar a votar quan t’has passat la nit vigilant que ningú es baralli sota la teva finestra”.
Tot seguit responc al missatge i l’animo que el faci públic fent-lo arribar a qualsevol dels mitjans d’abast territorial que es publiquen a casa nostra, entre altres coses perquè al Recull local pagat en diners públics no hi ha cabuda per a l’opinió d’aquells i aquelles que el sufraguem amb els nostres impostos. Em diu que no, que no vol fer-ho públicament per por a futures represàlies, i aquí ja començo a indignar-me. No podem bolcar el malestar des de l’anonimat, hem construït una societat on encara hi ha drets com els d’expressió i opinió que comporten conseqüències per als qui en fan ús. Entenc que no he de ser jo qui doni peu de versemblança a aquesta mancança democràtica, el que sí que transmeto és la sensació personal i privada d’un ciutadà que avui encara no s’atreveix a discutir, criticar i polemitzar públicament, alguna cosa no estem fent bé perquè les sensacions, les emocions personals i privades siguin aquestes. No pot ser.
Sense qüestionar res d’allò que relata el roquetero emprenyat i les causes per les quals no vol identificar-se, sí que voldria acabar puntualitzant un parell de coses que crec que són importants a l’hora de contextualitzar la queixa del tot legítima.
En primer lloc, l’Ajuntament de Roquetes a instàncies dels veïns/es ja ha iniciat procediments sancionadors contra el(s) local(s) en qüestió. Aquí cal dir que la vara de mesurar és molt poc sòlida, els horaris d’obertura d’un bar o bar musical en cap de setmana es toleren fins a la matinada. D’altra banda, però, és responsabilitat del mateix negoci que el xivarri irremeiable no es traslladi a l’espai públic en hores intempestives.
I allò que sí que ens interpel·la a tots és poder garantir la convivència i fer compatible l’activitat econòmica amb el descans dels veïns/es. D’aquí l’interés que em desperta la proposta dels agents cívics ara que la policia ja no dona l’abast amb noves tasques a segons quins instituts i escoles, jo crec que el tema dels agents cívics cal valorar-lo. I per últim, igual comença a ser l’hora de projectar i dissenyar una zona lúdica a Roquetes, traslladant el soroll i la gresca de matinada allà on no es pugui alterar el descans de la resta.
A Roquetes “tot està per fer i tot és possible” com diria el poeta.
