Les Terres de l’Ebre van registrar el 2025 un lleuger augment en l’arribada d’infants i jóvens migrants sols, en contrast amb la tendència a la baixa observada al conjunt de Catalunya. Segons dades del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, la regió va acollir 210 menors, cinc més que l’any anterior, fet que representa un increment del 2,4 % respecte als 205 casos del 2024.
En canvi, a escala catalana, les arribades gestionades per la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència (DGPPIA) van disminuir prop d’un 15 % i van passar de 2.647 casos el 2024 a 2.257 el 2025.
Els 210 jóvens acollits a les Terres de l’Ebre representen el 9,6 % del total de menors migrants sols atesos a Catalunya. Este percentatge situa la regió per sota de l’àrea metropolitana de Barcelona, que concentra l’11,8 % dels casos, i per damunt de la ciutat de Barcelona, amb el 7,9 %. El major nombre de menors migrants se dona a la resta de comarques de Barcelona (23,8 %), seguit de Girona (17,7 %) i Lleida (17,3 %).
Els menors migrants sols són infants i jóvens que arriben al país sense cap adult responsable. Un cop identificats pels serveis públics, passen a rebre tutela o protecció per part de la Generalitat. Tot i l’increment registrat el 2025 a les Terres de l’Ebre, les xifres continuen per sota de les registrades els anys 2022 i 2023.
Dels 210 menors que van arribar sols, 200 eren nois i 10, noies. Pel que fa a l’origen, la majoria provenia de països subsaharians (88 casos), seguits del Marroc (72), altres regions del Magrib (48) i països no especificats (2).
Segons les dades més recents, amb data de 30 d’abril de 2026, el sistema d’atenció a la infància de Catalunya dona suport a 6.375 jóvens migrants sols, dels quals 2.158 són menors tutelats i 4.217 tenen 18 anys o més però continuen rebent suport fins als 23 anys perquè se’ls ha concedit una pròrroga assistencial. Pel que fa a les quatre comarques de l’Ebre, se n’atén un total de 518, dels quals 280 han assolit la majoria d’edat i 238 són menors d’edat tutelats.
En els darrers deu anys (2016–2025), la regió de l’Ebre ha acollit un total de 1.758 menors que migren sols. Les xifres només inclouen els casos gestionats per la DGPPIA, per la qual cosa no reflectixen els menors que no accedixen als circuits oficials, ja siga perquè no són detectats o no sol·liciten suport institucional. Esta situació fa que les xifres oficials puguen ser inferiors a la realitat.
El 2017, primer any amb un augment destacat, se van atendre 63 menors. L’any següent, el 2018, se va produir un salt molt significatiu fins a 372 casos, la xifra més alta de la dècada. A partir d’aquell moment, les arribades van disminuir progressivament: 193 casos el 2019, només 56 el 2020 —any de menor incidència per la pandèmia de la covid-19— i 166 el 2021. El 2022 se va registrar un repunt amb 263 menors, seguit d’una lleugera caiguda el 2023 amb 229 arribades, 204 casos el 2024 i 210 el 2025.
Equip de professionals Actualment, el sistema de protecció a la infància de les Terres de l’Ebre compta amb prop de 50 professionals distribuïts en diversos equips que atenen tant els jóvens migrants sols com la resta d’infants i jóvens integrats al sistema de protecció.
La Generalitat disposa a la regió de 27 centres i serveis amb un total de 278 places específiques per a jóvens migrants sols, tot i que també poden ser atesos en altres recursos. Estos centres estan repartits per diversos municipis de les Terres de l’Ebre: Amposta, Roquetes, Tortosa, Sant Jaume d’Enveja, Ulldecona, Freginals, Flix, Móra la Nova, Masdenverge, la Sénia, Gandesa, l’Ametlla de Mar i la Ràpita. Esta distribució territorial assegura una cobertura més àmplia i propera a les necessitats dels jóvens, segons el Departament de Drets Socials.
