La Mostra de Jazz de Tortosa arribarà enguany a la 33a edició amb la voluntat de continuar ampliant horitzons. Del 26 de juny a l’11 de juliol, el festival combinarà música, gastronomia i noves aliances culturals en una programació que reforça la seua vinculació amb el territori.
El principal pilar continua sent la música, que conferix el caràcter del festival des de la primera edició. En este sentit, manté la combinació de concerts populars a l’aire lliure i en establiments de restauració, amb recitals de pagament que nodrixen els caps de cartell. En este apartat, destaquen la presència de dos propostes internacionals que es presentaran per primera vegada a les Terres de l’Ebre i, també, el retorn d’un dels músics que van marcar un punt culminant a l’edició de l’any anterior. De la mateixa manera, se mantenen altres propostes musicals, com les adreçades a un públic més familiar, i s’introduïx, com a novetat, la unió del jazz i la música electrònica, per a fer dialogar dos universos aparentment contraposats.
Els concerts de pagament se poden veure amb preus que van dels 15 als 30 euros (més informació a www.jazztortosa.com), o bé adquirint l’abonament per als quatre concerts amb entrada, a un preu de 80 euros.
Unida al pal de paller musical, la programació de la Mostra manté l’aposta del vessant gastronòmic, fruit de la sinergia generada amb el gremi de la restauració. Enguany, l’oferta de plats de cuina cajun se reforça i s’aprofundix amb les jornades gastronòmiques Delta a Delta, mitjançant les quals vint-i-quatre bars i restaurants que acullen algun dels recitals d’accés lliure oferiran plats d’inspiració criolla, emulant la vinculació entre el delta de l’Ebre i el del Mississipi.
Alfredo Rodríguez: el músic beneït per Quincy Jones
Nascut a l’Havana en una família de músics, Alfredo Rodríguez se va iniciar molt jove en la música clàssica als principals conservatoris cubans, al mateix temps que creixia envoltat de la música popular del seu país. El gran punt d’inflexió de la seua carrera va arribar el 2006, quan una actuació al Festival de Jazz de Montreux va captar l’atenció de Quincy Jones, que des d’aleshores se va convertir en el seu mentor. “És, sens dubte, un dels millors pianistes jóvens que he vist mai”, va afirmar el mític productor musical. Des de llavors, Rodríguez ha construït una trajectòria internacional brillant, amb actuacions en més d’un centenar de països, una nominació als premis Grammy i una presència habitual als principals escenaris i mitjans especialitzats del món. La crítica ha destacat reiteradament la seua capacitat per a combinar una tècnica extraordinària amb una gran versatilitat estilística. A Tortosa presentarà ¡Take Cover!, el seu treball més recent, un disc que reinterpreta cançons icòniques: Stevie Wonder, Eagles, Henry Mancini, Santana, Paco de Lucía, Vangelis o fins i tot Europe o Aqua, passen pel sedàs dels ritmes cubans, caribenys i llatins.
Kenny Garrett porta el so dels ancestres a Tortosa
El saxofonista Kenny Garrett és una de les figures més influents i respectades del jazz contemporani. Amb el projecte Sounds From The Ancestors, el músic nord-americà proposa un viatge sonor que connecta les raïls africanes del jazz amb el soul, el gòspel i altres expressions de la música afroamericana, en una proposta intensa, espiritual i carregada de força rítmica.
La trajectòria de Garrett el situa entre els grans mestres del gènere. Al llarg de més de tres dècades ha compartit escenari amb autèntiques llegendes com Miles Davis, Art Blakey & The Jazz Messengers, Freddie Hubbard, Woody Shaw o la Duke Ellington Orchestra, alhora que ha desenvolupat una sòlida carrera en solitari. Guanyador d’un premi Grammy al millor àlbum instrumental de jazz i doctor honoris causa pel Berklee College of Music, el saxofonista ha construït una veu artística pròpia, reconeixible per un so característic i una gran capacitat expressiva.
La seua música, però, va molt més enllà dels límits convencionals del jazz. Garrett ha reconegut en diverses ocasions la influència d’artistes com Aretha Franklin o Marvin Gaye, una amplitud de mirades que impregna les seues composicions i que ha contribuït a convertir-lo en una de les personalitats més singulars de l’escena jazzística internacional.
A Tortosa arribarà acompanyat d’una formació de primer nivell per a presentar un espectacle que promet ser una de les cites imprescindibles de l’edició d’enguany. Una oportunitat excepcional per a gaudir en directe d’un músic que emana un gran carisma dalt de l’escenari i que connecta directament amb el públic, alhora que continua ampliant les fronteres del jazz sense perdre mai el vincle amb la tradició.
L’idil·li estiuenc entre la Mostra i Dominic Miller escriu la segona pàgina
Tot just fa un any, la connexió que es va generar entre el guitarrista Dominic Miller i l’audiència de la Mostra de Jazz de Tortosa va dixar una gran empremta, tant a la platea com a l’escenari. Tant, que enguany se viurà un retrobament per a ampliar el coneixement mutu. Als qui van assistir al concert, no els cal cap presentació; els que no hi van ser tenen ara una nova oportunitat per a conèixer un dels grans guitarristes de l’escena internacional.
Dominic Miller és conegut, sobretot, per ser la mà dreta de Sting, amb qui ha signat algunes de les cançons més populars del baixista britànic, com “Shape of My Heart”, “La Belle Dame Sans Regrets” o “The Soul Cages”, i a qui acompanya des de fa més de tres dècades arreu del món. De fet, la presència de Miller a Tortosa suposarà la primera incursió d’este guitarrista a l’Estat espanyol este estiu on, durant la resta de juliol, se reunirà amb Sting per a fer set concerts més, a Barcelona, les illes Canàries i Andalusia.
Al llarg de la seua carrera, Miller ha publicat dotze àlbums en solitari i ha acompanyat altres grans músics, com Phil Collins, Tina Turner, The Pretenders o Paul Young.
Quinze anys sense Amy Winehouse, una veu i un talent que perduren
El 23 de juliol farà quinze anys d’una notícia que va colpir el món de la música: la mort sobtada d’Amy Winehouse, una estrella diferent que, amb una veu inconfusible i amb un gust extraordinari per la música negra, va dixar una empremta profunda. Els excessos que van marcar la seua carrera van fer que la seua veu s’apagués quan tenia només 27 anys, com ja havia passat amb altres referents com Janis Joplin, Jimi Hendrix, Jim Morrison o Kurt Cobain. Però la seua influència és ben viva i seguix marcant el ritme. Ara, la sevillana Dina Arriaza es posa a la pell de la cantant anglesa per a evocar l’estètica icònica d’Amy Winehouse i recrear el seu segell característic de soul, jazz, rhythm & blues i pop.
