Els ajuntaments de les Terres de l’Ebre van recaptar durant l’any 2025 un total de 67.513.576 euros en concepte d’impost sobre béns immobles (IBI), segons les dades publicades esta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), elaborades a partir de la informació de la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. D’esta quantitat, 62.375.191 euros corresponen a l’IBI de naturalesa urbana i 5.138.385 euros a l’IBI rústic. La recaptació global representa un increment de l’1,58 % respecte de l’any anterior.
L’IBI és actualment una de les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments. Este tribut grava la propietat dels immobles, tant urbans com rústics o de característiques especials. Tot i que el seu funcionament és comú a tots els municipis, la pressió fiscal varia significativament entre localitats perquè cada ajuntament té la facultat de fixar el tipus impositiu dins dels límits establits per la legislació estatal, en funció de les seues necessitats pressupostàries i de la seua política fiscal.
Tipus impositiu La Llei reguladora de les hisendes locals fixa, en el cas de l’IBI urbà, un tipus impositiu que pot oscil·lar entre el 0,4 % i l’1,1 % del valor cadastral de l’immoble. El càlcul de l’impost consistix simplement a aplicar este percentatge sobre el valor cadastral. Durant el 2025, cap dels 52 ajuntaments de la regió de l’Ebre va modificar el tipus impositiu respecte de l’any anterior.
Tanmateix, els ingressos municipals procedents de l’IBI no depenen exclusivament del tipus aplicat. El valor cadastral dels immobles varia notablement entre municipis i, a més, les bonificacions i exempcions que poden establir els consistoris també influïxen en la recaptació final.
El tipus impositiu urbà més alt de la regió continua sent el de Tortosa, amb un 1,163 %, pràcticament al límit màxim que permet la normativa. El cas de Tivenys, amb un
1,21 %, supera este llindar perquè la legislació contempla excepcions per als municipis amb dificultats econòmiques, que poden arribar fins a l’1,3 %. Després de Tortosa, els tipus més elevats corresponen a Deltebre (1,085 %), Camarles (1,07 %), l’Ampolla (0,99 %) i el Perelló (0,98 %).
Les diferències entre municipis se fan evidents en el rebut que paga cada propietari. Per exemple, un habitatge amb un valor cadastral de 50.000 euros genera una quota d’IBI de 581,65 euros a Tortosa, de 542,50 euros a Deltebre i de 450 euros a Amposta. Això significa que el propietari d’un immoble d’estes característiques paga 131,65 euros menys a Amposta que a la capital del Baix Ebre.
L’import mitjà per rebut d’IBI urbà es va situar el 2025 a les Terres de l’Ebre en 340 euros, una xifra inferior a la mitjana catalana, que va arribar als 533 euros. Els municipis amb les quotes mitjanes més elevades van ser Amposta, amb 454,6 euros per rebut (tot i que cal tindre en compte que la mitjana inclou una regularització extraordinària, com s’explica en l’especejament), seguida de Móra d’Ebre (444,9 euros), Tortosa (430,6 euros), Móra la Nova (430,2 euros) i Deltebre (414,1 euros). En tots estos casos, l’última revisió cadastral se va efectuar entre els anys 1999 i 2005. En l’extrem contrari, les quotes mitjanes més baixes van correspondre a Ascó (104,6 euros), la Pobla de Massaluca (107,5 euros), Xerta (107,8 euros), Caseres (120,2 euros) i la Fatarella (125,4 euros), municipis on les darreres revisions cadastrals daten de 1990.
Pel que fa a la recaptació total d’IBI urbà, Tortosa va encapçalar el rànquing amb 11.090.788 euros, seguida d’Amposta, amb 8.632.113 euros; la Ràpita, amb 6.514.676 euros, i Deltebre, amb 4.952.712 euros.
D’altra banda, els municipis ebrencs van ingressar el 2025 un total de 5.138.385 euros en concepte d’IBI rústic. La quota íntegra mitjana per rebut se va situar en 97 euros. Sant Jaume d’Enveja va tindre la quota mitjana més elevada, amb 358,5 euros per rebut. A continuació es van situar Amposta (195,3 euros), la Ràpita (164,5 euros), Tortosa (156,3 euros), la Galera (141,6 euros) i Santa Bàrbara (134,6 euros). Per contra, les quotes més baixes van correspondre a l’Ametlla de Mar (6,8 euros), l’Ampolla (15,8 euros), Ascó (25,6 euros) i la Fatarella (26,1 euros).
L’IBI rústic grava els terrenys destinats a activitats agrícoles, ramaderes, forestals o similars. La quota es calcula a partir del valor cadastral de la finca, que té en compte factors com la qualitat del sòl, la ubicació i l’ús que se’n fa.
La venda de pisos de bancs i Sareb dispara un 9,86 % els ingressos de l’IBI a Amposta
L’Ajuntament d’Amposta ha incrementat durant el 2025 la recaptació de l’impost sobre béns immobles (IBI) urbà en 774.829 euros respecte de l’any anterior, una xifra que representa un augment del 9,86 %. Este augment s’ha produït tot i mantindre una base imposable similar a la de 2024 (867 milions d’euros) i sense haver modificat el tipus impositiu aplicat del 0,986 %. Se tracta d’una variació excepcional que no s’ha registrat en cap altre municipi de les Terres de l’Ebre. El 2024 va recaptar en concepte d’IBI un total de 7.857.284 euros, xifra que va arribar als 8.632.113 euros el 2025.
Segons ha explicat l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs (ERC), el principal motiu d’este augment és la regularització d’edificis de pisos que es trobaven en mans d’entitats bancàries i de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) i que, després de ser venuts, han passat a contribuir de manera efectiva a la recaptació municipal.
Tomàs ha detallat que la incorporació d’estos immobles al mercat ha tingut un impacte directe en els ingressos derivats de l’IBI. En este sentit, ha assenyalat que també s’han pogut cobrar imports pendents d’exercicis anteriors gràcies a les tasques de seguiment i reclamació efectuades pels serveis municipals.
L’alcalde ha destacat la faena de gestió desenvolupada per l’Ajuntament per a garantir el cobrament d’este tribut i ha remarcat que les actuacions administratives han permès regularitzar situacions que feia anys que estaven pendents.
En el cas d’Amposta, aproximadament un centenar i mig de pisos que havien quedat immobilitzats en mans d’entitats financeres i de l’anomenat “banc dolent” han tornat al mercat immobiliari general. Esta circumstància ha contribuït a ampliar la base efectiva de contribuents i, en conseqüència, a incrementar la recaptació de l’IBI urbà durant l’exercici de 2025.
