L’escalfament progressiu de les aigües de les badies dels Alfacs i el Fangar s’ha convertit en un dels principals desafiaments per al futur de l’aqüicultura del delta de l’Ebre. Els episodis de calor extrema registrats durant els últims anys han provocat mortalitats importants de musclos i han compromès la producció local de llavor —l’estiu passat, va morir fins al 90 % de les llavors a la badia del Fangar—, fet que ha obligat el sector a incrementar la dependència de subministraments procedents d’altres zones productores. Davant d’esta realitat, el nou Projecte Estratègic d’Economia Blava Sostenible del Delta de l’Ebre (PEDE), que es presenta este divendres a l’Ajuntament de la Ràpita, planteja una bateria d’actuacions orientades a reforçar la resiliència climàtica del territori i generar noves oportunitats vinculades a l’economia blava.
Una de les principals iniciatives que contempla el document és un projecte de simbiosi aqüícola-fotovoltaica que pretén aprofitar les muscleres existents per a generar energia renovable i, al mateix temps, contribuir a reduir els efectes de l’escalfament de l’aigua sobre els cultius marins. La proposta planteja instal·lar panells fotovoltaics bifacials sobre les estructures aqüícoles, amb una producció estimada de 279,44 GWh/any d’energia renovable —segons el document, suficient per a cobrir el 238 % del consum energètic actual de la Ràpita i generar un excedent exportable—, alhora que crea el que els promotors denominen “refugis climàtics” a les badies.
Segons explica l’enginyer Bartomeu Rosselló, especialista en projectes estratègics d’innovació i economia blava i artífex del PEDE, “l’ombra generada pels panells, combinada amb un sistema de refrigeració activa controlat per intel·ligència artificial, podria reduir la temperatura de l’aigua fins a 5°C”. Un fet que, diu, permetria reduir la mortalitat dels mol·luscos associada als episodis de calor extrema, afavorir la recuperació de la producció local de llavor de musclo i obrir la porta a noves activitats productives relacionades amb el cultiu d’algues i altres espècies marines d’alt valor afegit. Segons el director del PEDE, pròximament se farà una prova pilot, tot i que encara no s’han concretat terminis ni calendaris d’execució.
Esta actuació s’emmarca dins del PEDE, un pla d’acció estratègic amb horitzó 2035 impulsat per l’Ajuntament de la Ràpita i vehiculat pel Consell Comarcal del Montsià i el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Rosselló defensa que la iniciativa s’ha concebut com “un full de ruta d’acció estratègic i evolutiu” orientat a afrontar els principals reptes ambientals i socioeconòmics del Delta.
Segons explica, el territori es troba davant d’una doble problemàtica: la vulnerabilitat creixent derivada del canvi climàtic i la necessitat de generar ocupació de qualitat capaç de retindre i atraure talent per a evitar el despoblament. Amb este objectiu, el PEDE s’articula al voltant de cinc grans palanques que busquen convertir “el delta de l’Ebre en el referent mediterrani de desenvolupament blau sostenible i circular”.
La primera, en fase de tramitació, és la creació d’una OMEC a la badia dels Alfacs, una figura jurídica de conservació impulsada en el marc de les Nacions Unides que pretén compatibilitzar la protecció dels ecosistemes amb les activitats productives vinculades al mar i que seria la primera d’estes característiques a la Mediterrània. El pla també contempla reforçar el paper del Centre d’Economia Blava de la Ràpita per a captar recursos, impulsar la Fundació Mediterrània Activa com a espai de governança territorial i desenvolupar el districte d’innovació RapiTechMar al port de la Ràpita com a pol d’atracció de talent, recerca i activitat empresarial relacionada amb l’economia blava.
Els promotors estimen que el conjunt de les actuacions podria mobilitzar entre 750 i 1.040 milions d’euros entre els anys 2026 i 2035 a través d’una combinació de finançament europeu, aportacions públiques i inversió privada. De moment, però, no hi ha xifres tancades sobre quina part d’esta inversió està assegurada. Tanmateix, Rosselló assenyala que ja es disposa de “la inversió embrionària per a activar l’equip de treball” i s’estan tramitant diferents projectes per a optar a finançament europeu.
Entre els objectius fixats hi ha reduir les emissions de CO2, incrementar la producció d’energia renovable, ampliar àrees marines protegides i generar noves activitats econòmiques vinculades al coneixement i la innovació. El desplegament del pla es planteja de forma gradual durant la pròxima dècada i la seua materialització dependrà tant de la captació de finançament com de l’execució dels diferents projectes previstos.
