Un diari digital publicava fa poc una oferta de feina adreçada a tècnics especialistes en subvencions. L’escollit tindrà l’encàrrec de rastrejar internet a la cerca de convocatòries públiques i privades de subvencions i altres ajudes, així com la ideació de projectes que puguin beneficiar-se’n. Es tracta d’una posició laboral cada vegada més demanada tant en el sector públic com el privat. Que les subvencions acabarien convertint-se en una oportunitat de negoci, per molt malament que soni, és una cosa ben real i que alguns no havíem vist vindre. Però que això sigui feina dels mitjans de comunicació, que són els qui s’haurien d’encarregar de fiscalitzar tal cosa, és com a mínim sorprenent.
L’auge d’aquesta posició laboral té lògica en la mesura que Espanya és un dels primers estats perceptors d’ajudes europees i que la resta de nivells d’administració, des de l’estatal fins a la municipal, té una maquinària ben greixada en la concessió d’ajudes. I em sembla bé, naturalment. Perquè aquí hi entra des de la motxilla escolar que s’atorga als alumnes amb dificultats econòmiques fins a l’empresa que inverteix en sectors econòmics estratègics.
Hem naturalitzat una cultura de la subvenció, com diuen alguns, o és necessari enfortir encara més les ajudes com a motor de transformació i garantia d’equitat social? En un estat colpejat per la corrupció i la mala gestió del diner públic, també de les subvencions, la percepció general és que, com a mínim, cal un major control.
Segur que la gent del diari digital ja té el seu especialista en subvencions. Esperem que faci una bona feina i que si li truquen d’alguna administració pública demanant coses estranyes però habituals com fer factures amb tal concepte i de pressa, perquè han de justificar una subvenció abans d’acabar l’any, pregunti abans al seu diari si això és feina seva o dels periodistes de tribunals.
