Aigües de Tortosa opera des del 2001 sota la figura d’una societat mercantil denominada Empresa Municipal de Serveis Públics SL (EMSP SL). Aquesta societat l’any 2010 es converteix en una societat mixta on entra a participar un soci privat malgrat que l’Ajuntament manté la major part del capital social (51,07 %). Fa tres setmanes, a l’efecte d’intentar tapar la seva enèsima ineptitud, incapacitat i negligència, el trio de regidors, Lleixà (ERC), Viña (ERC) i Jordan (PSC-Movem) van comparèixer per donar compte d’una demanda que presenta el soci privat per no actualitzar tarifes. I en aquesta roda de premsa per amagar la seva pèssima gestió, respecte Aigües de Tortosa, van dir que la demanda que ara presenta el soci privat era culpa meva, i que això constatava “el fracàs del model i les conseqüències del contracte aprovat fa setze anys durant el govern de Ferran Bel”. Com poden entendre, aquesta falsa i gratuïta afirmació requereix una contestació rigorosa i documentada.
En primer lloc, la conversió en empresa mixta d’Aigües de Tortosa (EMSP SL), i l’entrada d’un soci privat va ser aprovada al ple del 12 d’abril del 2010 amb el vot favorable dels regidors d’ERC, i l’adjudicació del contracte en favor de l’actual soci privat va ser aprovada al ple del 2 d’agost del 2010 amb el vot favorable del grup municipal d’ERC, que formava part de l’equip de govern. Per tant, el model iniciat el 2010 era òbviament el meu model, però també el d’ERC. Clarifico aquest aspecte perquè dos dels tres tenors de l’esmentada roda de premsa, paradoxalment, són d’ERC, i resulta especialment hipòcrita la presència de la Sra. Viña, que durant el mandat 2015-2019 ella mateixa va ser tinent d’alcalde del meu govern, i del de Meritxell Roigé després, i ni ella ni cap dels seus companys d’ERC van manifestar cap neguit, inquietud ni preocupació respecte al model de gestió i el contracte d’Aigües de Tortosa, ni en el moment del pacte ni al llarg dels anys posteriors. Segurament perquè era el seu, i com veure’m, perquè estava políticament ben dirigit i no generava cap problema significatiu.
En segon lloc, aquest model implantat amb el contracte del 2010 responia, com bé coneixia i compartia ERC, a una triple motivació. Incorporar un soci tecnològic que possibilités ser més eficients i innovadors en la prestació del servei, com ha estat. L’Ajuntament havia de mantenir el control i tenir la capacitat de decisió final. I un tercer, i no menys important, que generés recursos financers suficients per a fer front a una greu situació econòmica derivada de l’anterior tripartit. Aquest contracte va aportar a l’Ajuntament 2,3 milions (M) d’euros per la venda temporal del 48,93 % del capital, i 9 M d’euros pel cànon. El destí d’aquests recursos va ser cancel·lar un préstec de 3,5 M d’euros que la EMSP va fer amb el tripartit, per traspassar diners a l’Ajuntament per pagar essencialment una part del pavelló firal, 3 M d’euros per cobrir obres del pavelló firal realitzades amb consignació pressupostària fallida, i la resta per finançar obres del PINCAT i cobrir el forat generat per l’anterior tripartit amb més de 3,5 M d’euros de factures extrajudicials.
En tercer lloc, mentre vaig ser alcalde, la societat mixta d’Aigües de Tortosa, com es pot consultar al Registre Mercantil de Tarragona, on consten dipositats tots el comptes anuals de l’EMSP SL, sempre va tenir beneficis, mai pèrdues, i sempre va repartir dividends en favor dels socis, inclòs l’Ajuntament. Des del 2010 fins al 2022, últim exercici tancat per Meritxell Roigé, els beneficis acumulats ascendeixen a la quantitat de 529.991,75 €, i els dividends cobrats per l’Ajuntament de Tortosa han estat de 284.693,68 €. Durant els tres anys en què el tripartit (Lleixà-Jordan) ha gestionat i presentat els comptes (2023-2025), l’EMSP SL sempre ha tancat amb resultats negatius, acumulant unes pèrdues per un import de -269.142,00 €, i òbviament durant aquests tres anys ni l’Ajuntament ni el soci privat ha cobrat cap dividend. Aquestes dades no són una casualitat, com tampoc ho són les de l’Hospital de Jesús o a la Clínica Terres de l’Ebre, són fruit de la imperícia, desconeixement i desídia de l’actual equip de govern tripartit.
En quart lloc, el motiu de demanda del soci privat és la no actualització de les tarifes segons el contracte entre 2021 i 2024. Tanmateix, aquest fet no és nou, i no va generar cap demanda en el passat. Durant sis anys del 2014 al 2019 tampoc es va aplicar l’increment previst, però en aquest cas jo mateix vaig argumentar, defensar, justificar i negociar amb el soci privat la seva no aplicació, donat l’escenari d’inflació propera a zero i on la societat generava igualment beneficis, i vam arribar a un acord amb el soci privat. Però per fer això, cal treballar, tenir coneixements, ser perseverant i negociar de forma diligent. El tàndem Jordan-Lleixà s’ho mira des de la distància i no fa res d’això, i el resultat és evident.
En cinquè lloc, en tot contracte públic de certa durada, al llarg de la seva vida sempre solen sorgir discrepàncies, i cada part té l’obligació de defensar la seva posició. En aquest contracte, als anys 2015 i 2016, el soci privat mantenia una posició respecte al càlcul del know-how que ni jo ni l’Ajuntament compartíem, i van plantejar l’octubre del 2016 una demanda al jutjat contenciós administratiu de Tarragona que jo mateix i Meritxell Roigé després, amb el suport dels serveis jurídics municipals, vam defensar i vam guanyar als tribunals. I això és el que ara correspon al duet Lleixà-Jordan, més enllà d’anar plorant pels faristols el que no ha sabut defensar ni negociar, ha de plantejar una defensa jurídica solvent, documentada i argumentada.
En sisè lloc, cal fer un breu esment a una qüestió força rellevant, a les inversions, malgrat que aquest apartat requereix un altre article. Durant els meus mandats, que va continuar Meritxell Roigé, i des del 2010, de la mà de la EMSP i el soci privat i amb la col·laboració de diferents administracions, les inversions en la xarxa publica d’aigües ha estat la més gran de la història a Tortosa, amb un import total de dotze milions set-cents mil euros. Alguns exemples: pou i abastament del Polígon Catalunya Sud, interconnexió Tortosa-Jesús, nou pou i dipòsit a Sant Bernabé-Jesús, renovació de la xarxa de Jesús, pou a Sant Josep de la Muntanya, connexió Bítem-Colònia Gasol-Santa Rosa, nou pou i connexió del Rastre, obres de millora del desguàs a la plaça de la Unió, canalització i ampliació del desguàs del barranc de la Llet, renovació integral de la xarxa al nucli antic, renovació integral del dipòsit de la Torre HTVC i connexió amb el de mig camí, implantació de més de 15.000 comptadors intel·ligents i la telelectura a tot el municipi, reducció de les fuites i renovació parcial de la xarxa a Ferreries, Remolins, Sant Llàtzer i Temple, entre molts d’altres. Fins ara, amb més de tres anys, la inversió més rellevant feta per l’actual govern Lleixà-Jordan, que no supera els tres-cents mil euros, i d’acord amb un projecte impulsat per l’anterior govern, ha estat instal·lar una turbina per produir energia i una font davant el parc municipal.
I finalment voldria fer un reconeixement als treballadors i directius d’Aigües de Tortosa, professionals acreditats i compromesos que sempre han treballat i treballen de forma eficient i diligent. Igualment, un esment per al soci privat, que com li correspon, defensant els seus interessos, sempre ha tingut un comportament solvent i professional, i crec que vam encertar al 2010 amb la seva incorporació. És obvi que la responsabilitat de l’actual situació d’Aigües de Tortosa, no és ni del personal, ni del soci tecnològic, que són els mateixos des del 2010, els responsables són l’actual govern municipal de Lleixà-Jordan. Per tant, el problema no és el model ni el contracte, el problema està amb els gestors polítics d’aquest.
Governar no és, només, anar a festes majors, misses i processons ni fer rodes de premsa i publicacions a les xarxes socials per a criticar els governs anteriors. Governar és treballar, gestionar, estudiar, escoltar, resoldre, administrar, preveure, anticipar-se, actuar, decidir, negociar, executar, planificar, i defensar els interessos municipals. I com ha quedat acreditat durant aquests més de tres anys, el Sr. Jordan i la Sra. Lleixà no són aptes per aquestes funcions.
