Ja hi tornem a ser, ara amb l’embolic sobre el programa de tancament de les nuclears: sí, però més tard del previst per la d’Almaraz (Càceres) i ja veurem per les sis altres que queden, entre les quals les d’Ascó i Vandellòs, entre el 2030 i 2035, quan no creiem que s’hagi acomplert, ni en somnis, el 50 % d’electricitat renovable.
I és que la planificació energètica s’ha fet, des dels anys 70, al ritme i les exigències del totpoderós conglomerat empresarial de les elèctriques, cada vegada més concentrat i repartint-se el mercat espanyol com els antics regnes de taifes. Van optar pel tot elèctric nuclear, amb enormes problemes de finançament, que van arribar de la gran banca americana, en una nova mostra de neocolonialisme, acceptat pel govern franquista i els de la democràcia, uns capitals que va caldre tornar i, si no es podien tornar en la totalitat, sempre quedava el recurs de vendre’s patrimoni públic.
És el que va dir en vers el poeta Salvador Espriu, ja el 1960: “Ens hem venut a tires la pell de brau”.
La confusió, els interessos i la mandanga de l’energia i l’alta política és fenomenal. Excepte els que estan en la cuina d’aquesta operació, diguin el que diguin els diaris i les teles, la resta, que som tots, o no sabem res o molt poca cosa. És el que volen sempre, dictatorials o demòcrates per força: el secret més ben guardat, justificat per la Raó d’Estat.
Ara ens tenen entretinguts en veure com ho faran per resoldre l’embolic en què s’han posat tots els que maneguen la qüestió: si tanquem nuclears, les empreses i els pobles que en depenen (on treballa molta gent) ja han manifestat que no hi estan d’acord, les primeres pels grans beneficis que n’obtenen, i els segons per l’augment de l’atur que es produirà.
Si les nuclears es prorroguen, com a mínim vuit o deu anys més, i es vol assegurar, com es diu, el tot elèctric renovable (eòlic, solar, etc.), en l’horitzó de 2050, no sé com ens ho farem amb tanta energia que hi haurà a la xarxa, amb el perill de nous col·lapses. Ho dic perquè hi ha experts, com el geògraf de la URV, Sergi Saladié, que explica, números en mà, que pel consum que hi ha, d’energia en sobra. Però no cal patir: el gran poder sempre té recursos per a que entenguem el que no podem entendre. Per exemple: l’energia que es perd, un 30 %, en el transport de les xarxes. Per què?
No patiu, allargaran la vida de les nuclears per alimentar l’anomenada “transició energètica”, consistent en la implantació, arreu d’Espanya, de la digitalització accelerada a base de grans centres de dades, gigafactories d’Intel·ligència Artificial, algunes de les quals a la mateixa Ribera d’Ebre, a Móra la Nova i Flix, grans consumidores de recursos naturals i produïts. Quan ho tinguin tot instal·lat, amb temperatures a l’estiu de 50°, amb l’Ebre sota mínims i una població que no sabrà què és conrear la terra, llavors tancaran el mausoleu atòmic d’Ascó.
Els Verds-Alternativa Verda, fidels al seu històric compromís antinuclear, ha denunciat, a través del seu portaveu, Santiago Vilanova, “la vergonyosa claudicació política” del govern espanyol “davant les pressions exercides per l’oligarquia elèctrica, la patronal i el lobby atòmic europeu”, relacionant l’allargament previsible d’Ascó i Vandellòs amb “els projectes de centres de dades que consumiran l’electricitat nuclear”.
Aquesta és la “transició” que ens preparen, una mena de “Món feliç”, com l’anomenà Aldous Huxley, o el “1984”, de George Orwell. Una “delícia” per als nostres fills i nets.
