L’executiu espanyol ha concedit una pròrroga de la vida útil de la central nuclear d’Almaraz —a Extremadura—, que podrà operar fins a 2030. La decisió suposa un canvi en el posicionament del Govern de Pedro Sánchez que, fins ara, s’havia mostrat inflexible amb el calendari de tancament, i obri la porta a allargar l’operació d’altres centrals nuclears a l’Estat. Els ajuntaments d’Ascó i de Vandellòs ja han demanat al Govern central que allargue també la vida de les centrals nuclears catalanes, argumentant que són segures i són part fonamental de la producció energètica a Catalunya i Espanya.
L’autorització per a allargar la vida de la central nuclear d’Almaraz se va publicar al BOE del passat 14 d’agost i arriba després que el passat 30 d’octubre el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) emetés un informe favorable a la central nuclear. Després d’inspeccionar les instal·lacions a petició de les energètiques propietàries, va constatar que complia tots els requisits de seguretat per a continuar operant. L’última paraula, però, la té el Govern central, que fins ara s’havia mostrat inflexible amb el calendari de tancament previst, i que situava l’aturada definitiva d’Almaraz I el novembre de 2027. Ara, la central podrà operar trenta-un mesos més del previst, fins al 8 de juny de 2030.
La decisió d’allargar l’operació de la central nuclear d’Almaraz ha obert el debat sobre la continuïtat de tot el parc nuclear espanyol. Fins ara, el Govern de Pedro Sánchez s’havia mostrat inflexible amb el calendari de tancament que va aprovar pocs mesos després d’arribar a la Moncloa. Segons les previsions del Govern espanyol, la central nuclear d’Ascó I hauria de tancar l’any 2030 —com la d’Almaraz—, mentre que Ascó II ho hauria de fer l’any 2032 i Vandellòs II, ja l’any 2035.
Els ajuntaments d’Ascó i de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant han rebut amb satisfacció la decisió del Govern central. L’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, ha assegurat que la decisió de prorrogar la central d’Almaraz “aplana el camí” per a allargar també la vida de les centrals catalanes. Tot i això, Ribes ha volgut posar l’accent en què “el calendari de tancament no s’ha modificat” i, per tant, “hi ha encara faena per a fer”, però que “les mateixes raons que han servit per a allargar la central d’Almaraz han de servir per a les centrals catalanes”.
L’any passat, les centrals nuclears catalanes van produir 22.812 GWh, una xifra que suposa el 50,6 % de l’energia consumida a Catalunya i un 58,8 % de l’energia que es va produir al país. L’alcalde d’Ascó reitera que “és inviable procedir al desmantellament de cinc reactors nuclears entre 2030 i 2033; i de 7 fins el 2035”, tal com preveu el calendari de tancament del Govern estatal. Les energies renovables, a més, patixen un retard important en la seua implantació, sobretot a Catalunya, on el Pla territorial d’energies renovables (PLATER) ha rebut milers d’al·legacions i s’ha prorrogat el període d’exposició pública.
Ribes reivindica, a més, l’energia nuclear com “una energia sense emissions de CO2 i que suposen un subministrament estable” al conjunt del país. “Si el Consell de Seguretat Nuclear decreta les centrals com a segures, no veiem cap motiu per a procedir al seu tancament”, ha sentenciat. En la mateixa línia, l’alcaldessa de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, ha afegit que “si la societat encara no està preparada per a poder dependre totalment de les renovables, s’han d’allargar les centrals nuclears tant com siga necessari”.
El Govern espanyol, però, reitera que el calendari de tancament de les centrals nuclears continua en vigor. Fonts del Ministeri de Transició Ecològica han apuntat que “l’extensió limitada es circumscriu únicament a la central nuclear d’Almaraz, sense alterar la data de cessament definitiu del conjunt del parc nuclear el 2035”. També subratllen que la decisió ha vingut provocada pel context actual, amb una situació “excepcional i sobrevinguda” que afecta el sector energètic arran de la guerra a Ucraïna i el conflicte al Pròxim Orient.
Els socis de govern i els ecologistes, en contra
La pròrroga d’Almaraz ha tensat de nou les relacions entre els socis del Govern espanyol. El ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha criticat la decisió dels socialistes i l’ha descrit com “una cessió davant l’oligopoli energètic”. Urtasun veu la decisió com “un incompliment” al pacte de govern entre el PSOE i Sumar i ha exigit “que es mantinga el calendari de tancament de les centrals nuclears”. El ministre ha reiterat que esta mesura “va contra la sobirania energètica” i “frena la proliferació de l’energia verda” al conjunt de l’Estat.
També les entitats ecologistes han criticat la decisió del Govern. Greenpeace ha titllat la mesura com un “error històric”. En un comunicat, l’entitat ha manifestat el seu “rebuig” i la seua “indignació”, i creu que no respon a “criteris de seguretat tècnica ni a l’abaratiment de la factura per a les llars”. D’altra banda, des d’Ecologistes en Acció han assegurat, però, que la decisió “no té per què alterar el calendari pactat”, que preveu el tancament definitiu de totes les centrals nuclears espanyoles el 2035.
L’entitat ha anunciat que enviarà una carta a tots els ajuntaments de l’àrea de 10 quilòmetres al voltant de les nuclears d’Ascó i Vandellòs “per tal que facen pública quina és la seua posició al respecte”. Defensen que la continuïtat de les centrals nuclears catalanes “és incompatible amb la percepció dels fons de la transició nuclear que els ajuntaments reben en compensació del seu futur tancament”.
Foment, Junts i Partit popular, a favor
Des de Foment del Treball han reclamat al Govern espanyol que allargue també el permís d’operació de les centrals nuclears catalanes. “Catalunya no es pot permetre prescindir d’una energia estable, no emissiva i essencial per a la competitivitat de la nostra indústria”, ha destacat l’entitat empresarial en un comunicat. Des de Foro Nuclear, la patronal del sector, també han celebrat la pròrroga d’Almaraz i reiteren que l’energia nuclear “és una energia segura, sense emissions, competitiva i complementària” amb altres fonts de generació, com és el cas de les renovables.
També des de Junts han manifestat la necessitat d’allargar la vida de les centrals nuclears fins que Catalunya no tinga un desplegament efectiu i sòlid de les energies renovables. Per la seua banda, des del Partit Popular de Catalunya s’ha reclamat la “revisió del calendari ideològic” del Govern espanyol i que es rectifique per a allargar la vida de les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellòs “seguint tots els criteris de seguretat nuclear que establix el CSN”.
