S’ha acabat, per fi, el Campionat Mundial de futbol i és hora de fer reflexions sobre què ha significat aquest circ mediàtic en el conjunt del planeta Terra.
Diuen que el futbol uneix els pobles i és l’exemple perfecte perquè aquests demostren la seva capacitat de convivència, tot i que, de vegades, no és així. Hi ha hagut elements externs que han donat una imatge més que lamentable. En alguns casos han tingut conseqüències que s’insereixen en el terreny de la política i afecten les relacions entre estats que, en un principi, estaven destinades a una major comprensió i acaben en odi i xenofòbia.
L’expulsió per part dels Estats Units del millor àrbitre africà, un jove d’Etiòpia, al que van acusar de ser un element perillós, va encendre totes les alarmes. Afortunadament, Europa va reaccionar a temps i li van oferir la possibilitat que arbitrés un important partit, i és que els americans veuen fantasmes per tot arreu. La selecció del Senegal va estar investigada i registrada de cap a peus, com si els seus jugadors fossin uns delinqüents, tot i que molts directius que els acompanyaven no van mostrar un bon comportament, ja que van ser caçats in fraganti amb noies de companyia.
Qui va ser destinatari de la ira i el racisme va ser el francès Mbappé per part de la senadora paraguaiana Celeste Amarilla amb missatges insultants per a la dignitat humana, al que va qualificar de nou-ric i prepotent, un brut que no va aprendre ni a llegir ni a escriure i que en comptes, quan era petit, de prendre llet materna xuclava cocos i que va aprendre a comportar-se amb els monos. És a dir, aquesta bona dona, representant d’un país tan digne com Paraguai, el que fa és minimitzar i deshumanitzar un jugador tan brillant com és Mbappé negant-li atributs humans i situant-lo en una categoria inferior. Recordem que Mbappé és de pare camerunès i mare algeriana.
Però, personalment, l’acte més indigne i desagradable el va protagonitzar el president de la FIFA, Gianni Infantino. Durant un partit dels EUA l’àrbitre va expulsar un jugador d’aquest país, ensenyant-li la targeta roja. A Donald Trump no se li va ocórrer altra cosa que parlar amb Infantino perquè el comitè arbitral li retirés la targeta que havia rebut el seu jugador.
Tant a la Unió Europea com al govern belga —el seu equip era el perjudicat— ho van rebre molt malament, i més recordant que Infantino va guardonar Trump amb el Premi de la FIFA per la Pau, tenint en compte els mèrits del seu exèrcit contra Iran i Palestina. Precisament aquest personatge va voler privatitzar el Mundial de futbol, que era igual com entregar aquest Mundial a Trump. Recordem als nostres lectors que el 50 % dels congressistes americans tenen relacions comercials amb Israel i els importa un comino la vida dels nens palestins i els de Gaza, com s’està demostrant actualment. Afortunadament —mentre escric aquest article— el pla d’Infantino ha fallat i molts dirigents li han donat l’esquena, tot i que ha fet un viatge al Marroc, en què ha promès a Mohamed VI l’organització de la final del pròxim Mundial, que es disputarà al Marroc, Espanya i Portugal, a canvi de rebre el seu vot per a la seva relació i la seva influència en equips tan potents com Sri Lanka, Cap Verd i el Congo.
Per acabar em referiré al partit final disputat entre Espanya i Argentina, en què alguns jugadors argentins es van comportar com a veritables pandilleros, tal vegada tenint en compte que tenen un mestre en el seu president Javier Milei, el mateix que va arribar a desplegar moto-serres davant de Donald Trump i que quan ve a Madrid és capaç d’insultar a la dona del president Pedro Sánchez. En acabar el partit els argentins es van posar d’esquena mentre sonava l’himne espanyol, fins i tot Messi, que posteriorment va anar a Madrid a fer donació per a la seva Comunitat de 50.000 € per a ajudar en els incendis forestals. Llàstima que no els donés a Catalunya, que tant ha perjudicat aquest estiu per tot el territori! Quin amor per la seva terra d’acollida! Qui va demostrar amor per Catalunya va ser Michel, que quan va arribar a Girona per a ser el seu entrenador el primer que va fer va ser estudiar català i el parlava, bé o malament, però el parlava. En canvi, a Messi mai li hem sentit dir en català uns beneïts bon dia o bona nit.
És de suposar que als habitants de les Malvines, vist qui és el president de l’Argentina i el comportament dels seus jugadors durant el Mundial, no se’ls acudirà demanar l’adhesió al país sud-americà.
