El llangostí cafè (Penaeus aztecus) ha dixat de ser una captura testimonial a la costa rapitenca i ha experimentat un fort creixement en només tres anys. Segons dades facilitades per la Confraria de Pescadors Verge del Carme de la Ràpita, els desembarcaments han passat dels 26 quilos el 2023 —any en què els pescadors ja van detectar exemplars a la costa del Delta— als 2.800 quilos el 2024 i als 11.000 quilos el 2025. Enguany, segons les últimes xifres de la confraria, ja se n’han capturat 11.300 quilos, dels quals 9.700 corresponen només a la primera quinzena de setembre.
“La sensació és que està aquí, que s’està adaptant i que n’hi ha bastant”, explica Joan Balagué, secretari de la confraria rapitenca, que data l’aparició d’esta espècie a la zona l’any 2023. Balagué detalla que el llangostí cafè es captura fora de la badia dels Alfacs, amb embarcacions d’arrossegament, tresmall i rastell, i assenyala que en les últimes setmanes s’està produint un canvi en la composició de les captures. “S’està agafant menys llangostí autòcton i més llangostí cafè”, assenyala.
El Penaeus aztecus és una espècie originària de l’Atlàntic nord-occidental, des de Massachusetts fins al golf de Mèxic. La seua primera detecció a la Mediterrània es remunta al 2009, al sud de Turquia, i des d’aleshores s’ha anat estenent per diferents punts de la conca mediterrània. La seua presència a la mar de l’Ebre va ser documentada en un estudi per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) encarregat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que va publicar-se el 2024.
L’informe assenyalava que l’espècie compartix hàbitat i cicle de vida amb el llangostí autòcton i que, per este motiu, podria representar un risc per a les seues poblacions. De moment, però, no s’han confirmat evidències que permeten concloure que el llangostí cafè estiga provocant el retrocés del llangostí de la Ràpita, una de les principals preocupacions del sector pesquer. Balagué apunta que encara és aviat per a traure conclusions i que l’impacte sobre l’espècie autòctona s’haurà de confirmar amb més dades: “Haurem d’esperar a finals d’any per a veure les xifres de captures totals, per a tindre una perspectiva més acurada i valorar-ho bé”, apunta.
De fet, el secretari de la confraria recorda que la presència del llangostí cafè coincidix amb dos anys de captures molt elevades del llangostí autòcton. “L’any passat vam fer el rècord absolut des que tenim dades, amb 91.500 quilos de captures, i el llangostí cafè ja estava aquí”, indica. La possible competència i el desplaçament del llangostí autòcton són, per ara, només una hipòtesi.
La situació es mira amb especial atenció a la Ràpita perquè el llangostí és un dels productes insígnia de la confraria. De moment, este 2026, les captures de llangostí autòcton se situen al voltant dels 42.000 quilos, molt per damunt encara de les de l’espècie al·lòctona. Segons Balagué, el llangostí cafè també té sortida comercial, però el seu preu és inferior perquè encara és poc conegut entre els consumidors.
Per ara, la confraria es manté a l’expectativa de determinar si esta nova presència tindrà conseqüències sobre el llangostí autòcton. “Que afecte la seguretat de captures del llangostí sí que ens preocupa”, reconeix Balagué.
